PIMEC pronostica per enguany un creixement econòmic del 2,1% a l'Alt Pirineu i Aran i a Ponent

La patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) pronostica que aquest 2026 les comarques de l'Alt Pirineu i Aran i de Lleida experimentaran, en conjunt, un creixement econòmic del 2,1%. Si es compleix aquesta previsió, hi afegeixen, la demarcació lleidatana es quedarà a la part baixa de la mitjana catalana, que creuen que serà del 2,4%. Un fet que atribueixen a la major dependència de la indústria agroalimentària (especialment a la plana de Lleida), en un moment en què aquest sector es veu afectat tant per una successió de crisis sanitàries com, en les exportacions, pels actuals conflictes polítics i econòmics a escala global. 

De fet, a la presentació del seu informe de perspectives econòmiques per enguany, la delegació de PIMEC a Lleida ha advertit que la situació actual en general és de més incertesa perquè, asseguren, un 40% de les empreses de la demarcació tenen actualment una “viabilitat compromesa” i el 17% -una de cada sis- han tancat l'exercici del 2025 amb pèrdues. En aquest context, la patronal observa una "situació d'estancament" especialment en sectors com el comerç o els serveis a les persones. 

El director de l’àrea d’economia i empresa de PIMEC, Carles Mas, ha recordat que el sector primari i la indústria transformadora representen al voltant del 27% de l’economia de Lleida, l'Alt Pirineu i Aran -és a dir, més d'una quarta part- i que ara s’enfronta a diversos “reptes crítics”. D'una banda, el nou increment dels costos dels carburants i de l’energia previst per enguany, però també la incertesa generada per l’amenaça de la pesta porcina africana (PPA) i, en tercer lloc, una "evolució desigual entre els diferents subsectors".

Economia "atomitzada" i manca de personal qualificat

El president de PIMEC Lleida, Borja Solans, ha destacat que constaten una "forta correlació entre la mida de l’empresa i la seva rendibilitat" i reconeix que el teixit empresarial d'aquest territori està “extremadament atomitzat”. I és que quasi totes les societats existents -el 99,9%- són petites i mitjanes empreses i a més a més, d’aquestes, el 80% són microempreses. En aquesta situació, des de l'associació opinen que cal "que les empreses creixin per poder aprofitar les economies d’escala" i que, per tant, hi hagi fusions o absorcions per generar empreses més grans.

Solans creu que d'altres obstacles que limiten el creixement a la demarcació són la "manca de talent" que comencen a detectar i les “dificultats severes” per trobar personal qualificat, en molts casos a causa de la fuga d'aquest talent que ha marxat a la recerca de millors condicions, ja sigui a la resta de Catalunya o a d'altres països. També denuncien un dèficit de sòl industrial, amb una "limitació física que frena l’expansió d’activitats productives", i una "baixa inversió tecnològica", perquè darrerament han detectat que la inversió en IA i noves tecnologies no arriba als nivells necessaris per garantir la competitivitat futura.

Exportacions a la baixa

L'informe també adverteix que les exportacions, un dels punts forts de la demarcació de Lleida des de fa anys, han arribat "al mínim" l'any 2025 i ara, malgrat representar un volum econòmic important, "només l’1,8% de les empreses lleidatanes exporten", per la qual cosa creuen que cal més "internacionalització" de l'economia local. Carles Mas ha posat èmfasi en la “dualitat” del context actual, perquè "tot i que les dades macroeconòmiques són encoratjadores i les grans empreses mostren una gran resiliència" i capacitat exportadora, "la realitat de la microempresa és molt diferent".

Finalment, i des d'una visió més política, Borja Solans ha expressat el seu desig que s'aprovin els pressupostos de la Generalitat perquè creu que això aportaria “estabilitat i finançament” a les empreses, alhora que s'ha mostrat preocupat per "la productivitat" que, assegura, és "una una de les més baixes d’Europa", per "l’elevat absentisme laboral" que pateix actualment el teixit productiu.