Piroslife xifra en 40 el nombre actual d'óssos als Pirineus
L'equip de seguiment considera que la població s'estabilitza, tot i el naixement de cinc nous exemplars al 2018. Donen per mort el mascle Pyros després de dos anys sense trobar-ne rastres
L'equip del projecte PirosLife ha detectat durant el 2018 un total de 40 exemplars al Pirineu de França, Aragó, Navarra i Catalunya, tres menys que al recompte inicial del 2017. D'entre la quarantena d'exemplars, n'hi ha cinc de primer any nascuts el 2018, de les femelles Nheu (tres cadells) i Chataigne (dos cadells).
El darrer any, d'altra banda, han desaparegut tres exemplars. Es tracta d'un cadell de Chataigene, l'os Gribouille (sense rastres des del 2016) i el mascle Pyros. De fet, l'equip dóna per mort aquest darrer després que no se'n tingui notícies des de l'abril del 2017, quan va ser fotografiat a l'Aran per últim cop. L'equip del Piroslife ha fet balanç coincidint amb l'inici de la sortida de la hibernació de molts dels ossos que habiten als Pirineus. Pyros ha estat el mascle dominant al Pirineu durant més de vint anys. Els seus descendents sumen 55 exemplars, dels quals 30 són fills directes. Amb 29 anys, i després de dos anys sense rastres, l'equip del PirosLife el considera mort.
Des de Piroslife, en justificat, han reiterat que la portada del polèmic ós Goiat al 2016 -en contra de les peticions de la població del Pirineu perquè no s'alliberés- es va fer fer "per trencar amb la dominància reproductora de Pyros i aportar variabilitat genètica a la població d'ossos del Pirineu". Segons els impulsors, aquesta decisió es va prendre perquè "els ossos balcànics, del sud d'Escandinàvia del sud i sud-oest d'Europa pertanyen a una única línia genètica". De moment, Goiat, que porta un collar GPS que permet monitoritzar els seus moviments, continua hibernant.
Tanmateix, des de Piroslife han evitat valorar en aquest comunicat el rebuig que la mesura ha generat al territori des del mateix moment que Goiat va ser alliberat, a causa dels seus constants atacs mortals contra el bestiar. Els consells de l'Aran i el Pallars Sobirà han reclamat reiteradament que aquest exemplar sigui retornat a Eslovènia, mentre que els ramaders locals van més enllà i han exigit la retirada de tots els óssos.
A banda de Goiat, actualment hi ha tres mascles més no emparentats amb Pyros: Nere (d'estirp eslovena, nadiu de l'Aran i que ha retornat del Pirineu occidental), el seu fill Canellito (de mare pirinenca, també provinent del Pirineu occidental) i Cautxú (l'únic descendent conegut del mascle Balou).
Seguiment amb rastres, mostres de pèl i imatges
Actualment, els recursos destinats a Piroslife financen un equip de vuit persones (quatre a la Val d'Aran i quatre al Pallars Sobirà), que segueixen els rastres biològics (pèls i defecacions) dels plantígrads, agafen mostres i les analitzen, per tal de valorar l'evolució de la població, amb el suport dels Agents Rurals. També realitzen itineraris per trobar petjades i altres indicis. En aquests itineraris establerts hi ha col·locats paranys de pèls, per agafar mostres sistemàticament.
També es fa seguiment amb sistemes automàtics de fotografia i vídeo, amb 39 càmeres a Catalunya, 45 a França i 22 a l'Aragó.
