Plataforma per la Llengua reclama que la pròrroga de concessions de bus interurbà inclogui la garantia de drets lingüístics
L'entitat denuncia que el text inicial fixa "obligacions ambientals" i de "qualitat de servei", però no inclou cap mesura per assegurar l'atenció en català. Entre les concessionàries hi ha Alsina Graells, ALSA, HIFE i TEISA, que operen al Pirineu
Plataforma per la Llengua ha reclamat que el decret llei que prorroga fins al 2034 diverses concessions de bus interurbà a empreses privades incorpori clàusules per garantir els drets lingüístics dels usuaris. L’entitat denuncia que el text impulsat per la Generalitat, i avalat al Parlament pel PSC, Junts, ERC i el PP, "fixa obligacions ambientals i de qualitat del servei, però no preveu cap mesura per assegurar el dret a ser atès en català", malgrat que, recorden, "es tracta d’un servei públic" i per tant tenen en teoria l'obligació de garantir també aquesta condició.
Plataforma per la Llengua remarca que "aquest mes, el Parlament de Catalunya haurà de convalidar el decret llei". Per això, han endegat ronda de converses amb els grups parlamentaris per demanar que el text incorpori "clàusules lingüístiques que garanteixin els drets dels usuaris".
En aquesta sentit, l'ONG del català denuncia que "cada vegada és més habitual trobar serveis de transport públic on no es garanteix l’atenció en català, tant en l’atenció oral com en la comunicació escrita i digital". Tot plegat, malgrat que "l’Estatut d’Autonomia reconeix el dret d’opció lingüística també en els serveis públics gestionats per empreses privades".
L'entitat ha concretat que entre aquestes concessionàries hi ha Alsina Graells, ALSA, HIFE i TEISA, que operen en diferents línies regulars de l'Alt Pirineu i Aran i de la resta de comarques de muntanya. També han esmentat que estan incloses en els actuals contractes de la Generalitat la companyia Moventis (que inclou firmes com Sarbus, La Vallesana o Sarfa), Sagalés, Monbus (Hispano Igualadina), Grup TGO i Plana, per esmentar les més conegudes.
Així doncs, Plataforma per la Llengua reclama "que totes aquestes operadores garanteixin plenament l’ús del català en l’atenció oral, escrita i digital als usuaris". I acaba subratllant que "l’atenció en català és un dret essencial" i que les institucions, començant pel Govern català i el Parlament, "han de vetllar perquè es compleixi en tots els serveis públics, especialment en aquells que tenen una incidència quotidiana i territorial tan àmplia com el transport interurbà".
