Portes obertes a Sant Serni de Cabó per conèixer els textos més antics en català

Aquest dissabte, 4 d'abril, tot aprofitant la Setmana Santa, l'Associació d'Amics de la Vall de Caboet duu a terme una jornada de portes obertes a l'església romànica de Sant Serni de Cabó, per donar a conèixer una part dels seus elements culturals.

L'obertura permet no només visitar l'interior del recinte religiós, sinó també contemplar una de les joies del seu patrimoni; el facsímil del manuscrit dels Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, un dels documents més antics en llengua catalana, datat entre 1080 i 1095.

L'Associació ha manifestat que la jornada permetrà saber de la importància tant a nivell històric com lingüístic del document, alhora que s'animarà als visitants atansar-se als indrets que s'esmentaven en el pergamí ja fa prop de mil anys: el poble de Cabó, l’Oliva d’Ares, la casa Boixadera i el llogarret del Pui.

Divulgació dels orígens de la llengua

D’altra banda, amb la intenció de crear sinergies amb altres indrets i comarques on es guarden els primers textos en català, es mostraran fotografies d'aquests manuscrits. No hi faltarà un facsímil de les Homilies d'Organyà, juntament amb els juraments del Pallars i els Greuges de Sant Pere de Graudescales, al Solsonès.

Aquests manuscrits, tot i que s'alberguen en diferents arxius de Catalunya, són tots ells originaris de territoris pertanyents a l'antic bisbat d'Urgell: Alt Urgell, Pallars i Solsonès. Segons explica Joan Anton Rabella, filòleg, cap de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans i estudiós del pergamí dels Greuges de Guitard Isarn, en aquesta zona la romanització no fou tant forta, el que comportà una pervivència més gran del substrat i, per tant, una llatinització menys consolidada.

L'accés a l'església serà gratuït, i l'horari, de 10 a 2 del matí i de 4 a 8 de la tarda.