Presentació a la Seu d'Urgell del documental 'Ojos del Salado. Big Mountain Bike'

El ciclista Quim Fargas, veí d'Alàs i membre del Club Ciclista Arfa-Ribera d'Urgellet, presenta 'Ojos del Salado. Big Mountain Bike', el documental que permet veure i viure l'expedició que aquest hivern passat va fer a Xile juntament amb dos altres ciclistes catalans experimentats en enduro BTT: l'empordanès Víctor Mestre i el vallesà Manel Ibars. El repte l'han volgut reflectir en aquesta producció audiovisual, que ara s'estrena a la Seu d'Urgell, tot coincidint amb la Fira de Sant Ermengol. Es podrà veure aquest dissabte dia 17, a la Sala de la Immaculada, en dos passis: a 2/4 de 7 de la tarda i a les 8 del vespre. L'entrada és gratuïta.

La principal fita d'aquell viatge ha estat que, tal com ja va explicar pocs dies després a RàdioSeu, van pujar i baixar amb bicicleta de muntanya el volcà més alt del món, l'Ojos del Salado (6.893m), entre d'altres muntanyes de Xile situades a més de sis mil metres d'altitud. L'Ojos del Salado és el cim més alt de Xile i el segon més alt de tot el continent americà, tan sols 60m per sota l'Aconcagua. Forma part de l'extensa serralada dels Andes, concretament a la regió del desert d'Atacama, i segons ha explicat ell mateix actualment només hi ha constància que l'hagin pujat amb bicicleta unes 10 persones.

Fargas, Mestre i Ibars són els primers catalans que han fet aquesta ascensió i descens amb BTT a l'Ojos del Salado. Són tres amics apassionats del ciclisme d'alta muntanya que han volgut posar-se a prova en la modalitat coneguda a Europa com a "ciclo-alpinisme" (a Amèrica, com a 'Big Mountain Bike'), però aquest cop amb muntanyes d'una altitud molt més gran que les que es poden trobar a Europa.

El viatge

Quim Fargas, Víctor Mestre i Manel Ibars van aterrar a final de febrer a Santiago de Xile i des d'allà ja van pujar a algunes muntanyes situades a prop de la capital xilena (situada a 570 metres d'altitud), arribant ja a cims de més de 5.000 metres. Després van fer l'aproximació amb cotxe fins a la ciutat de Copiapó (situada uns 850 km al nord de Santiago) i van establir la seva base a La Laguna Verde, ja a 4.250 metres. Des d'allà van començar a "atacar" d'altres cims d'aquesta zona al llarg de vuit dies, en aquest cas amb l'objectiu de "consolidar el procés d'aclimatació a l'alçada" i estudiar la viabilitat de l'ascensió i descens del volcà amb bicicleta. Entre aquests cims previs destaca el Nevado San Francisco, de 6.016 metres.

L'objectiu principal, l'ascensió a l'Ojos del Salado, el van dividir en dos dies. El primer van fer una ruta d'unes 5 hores per aproximar-se des del Refugio Atacama fins al Refugio Tejos (a 5.837 m) i allà hi van fer nit. I el segon, és quan van pujar "portejant" -amb la bicicleta a l'esquena- fins al cim. per des d'allà fer l'anhelat descens per tornar fins al Refugio Atacama. La pujada va durar unes 12 hores, per fer 4,5 km i guanyar un desnivell de fins a 1.400 metres per arribar fins al cràter, i la baixada va durar 2 hores i els va permetre fer algun "freeride" per les colades de grava més fina del volcà.  

A més de la duresa per fer cim, a causa de l'alçada, tots tres van haver de fer front al fred. I és que tot i que ara a Xile és el final de l'estiu, a aquelles cotes es van trobar amb temperatures de sensació per sota els -20ºC de matinada. També havien d'assumir el pes de la bicicleta durant la pujada (uns 17 kg, més la motxilla amb provisions) i la logística per transportar el menjar, l'aigua i el gasoil suficients per a tota l'estada en aquell sector tant aïllat.