Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Presentades 20 candidatures a la circumscripció de Lleida per a les eleccions al Parlament

Presentades 20 candidatures a la circumscripció de Lleida per a les eleccions al Parlament

La xifra supera la dada del 2012 i quasi dobla la del 2017, quan només quatre de les onze llistes van obtenir representació. El Govern ha de decidir les properes hores si manté la data del 14-F o bé ajorna els comicis

Eleccions
Eleccions
13/01/2021 12:05

Les properes eleccions al Parlament de Catalunya, previstes per al 14 de febrer vinent, comptaran amb un total de 20 candidatures pel que fa a la circumscripció de Lleida, que engloba tot just uns 300.000 votants i en la qual es reparteixen 15 escons. El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) ha publicat aquest matí la relació definitiva de llistes acceptades per a cadascuna de les quatre demarcacions en què es divideixen els comicis.

Aquesta xifra de partits i agrupacions electorals marca un rècord respecte d'anteriors convocatòries. Així, per exemple, dobla la xifra del 2015 (10) i quasi dobla també la del 2017. Aquell any, en els últims comicis catalans celebrats fins ara, només van obtenir representació 4 de les 11 llistes presentades: Junts per Catalunya (6 escons), ERC (5), Cs (3) i el PSC (1).

Pel que fa a aquestes quatre formacions, els integrants de JxCat a les anteriors eleccions es presenten en aquesta ocasió amb dues marques diferents. La candidatura amb la denominació Junts, que liderarà l'actual conseller Ramon Tremosa, va presentar aquesta setmana passada a la Junta Electoral de Lleida 3.336 avals, una xifra que supera àmpliament el mínim necessari per inscriure-s'hi per primera vegada. La llista de Tremosa tindrà com a número 3 l'alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbrega. De la seva part, el PDeCAT -que en aquests comicis manté els drets electorals- es presentarà en solitari, amb l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, com a número 1, i té com a número 4 la presidenta del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, Maria José Erta. ERC presenta com a número 1 la portaveu de la formació republicana al Parlament, Marta Vilalta, amb el vicepresident del Consell del Pallars Jussà, Antoni Flores, de número 4. Per Cs, repeteix de cap de llista Jorge Soler i l'aranès Javier Rivas va de número 2. I el PSC també manté el principal candidat, que serà el diputat i regidor urgellenc Òscar Ordeig, amb la trempolina Sílvia Romero al número 3.

Quant als partits amb presència al Parlament però sense representació actualment a la demarcació, la CUP ha escollit com a primer candidat Pau Juvillà, amb el regidor urgellenc Bernat Lavaquiol de número 4. El PP tornarà a tenir Marisa Xandri com a cap de llista. I En Comú Podem aposta per l'exdiputat al Congrés Jaume Moya, mentre que Txell Teruel apareix al número 6.

La resta de formacions que es presentaran per la circumscripció de Lleida, i que actualment no tenen representació al Parlament, són: Escons en Blanc, Front Nacional de Catalunya, Izquierda en Positivo, Moviment Primàries per la Independència de Catalunya, Partit Comunista del Poble de Catalunya, Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya, Partit Nacionalista Català, Per Un Món Més Just, Recortes Cero, Suport Civil Català, Vox i Agrupació Electoral Lleida en Marxa. Fins ara les eleccions al Parlament amb més candidatures havien estat les del 2012, amb un total de 18.

A la circumscripció de Girona, 21 candidatures

Pel que fa a la circumscripció de Girona -on voten bona part dels electors de la Cerdanya- hi haurà fins a 21 candidatures. S'hi presenten quasi tots els mateixos partits que a Lleida, juntament amb d'altres formacions sense representació com ara el Partit Animalista contra el Maltractament Animal (PACMA) i dos partits que només concorren a les comarques gironines: Unión Europea de Pensionistas i Alianza por el Comercio y la Vivienda.

Al conjunt de Catalunya, s'han inscrit per a les eleccions fins a 28 partits o agrupacions d'electors. Més d'una quinzena de partits concorren a totes quatre circumscripcions. A la de Barcelona -que concentra la gran majoria de votants i d'escons- n'hi haurà un total de 23. I a la de Tarragona, com a la de Lleida, seran 20, entre elles una d'específica de les comarques ebrenques: Som Terres de l'Ebre.

Els comicis estan previstos per al 14 de febrer, però ara per ara no està clar si se celebraran, a causa de l'actual situació de nova onada del coronavirus. ERC, membre de l'actual govern, ha plantejat les darreres hores un possible ajornament, però la proposta no genera consens. El seu soci de govern, Junts, ha afirmat que estan a punt per concórrer a les eleccions i ha aprofitat per culpar de les dificultats amb el calendari electoral als grups que van impulsar la inhabilitació del president Quim Torra, tot i que ha criticat les "presses" mostrades pel PSC. Pel que fa justament a l'oposició, Cs ha instat el Govern a aclarir de manera immediata si manté la data del 14-F o bé l'ajorna. El PSC ha insistit a mantenir la data prevista, al marge de quina sigui la situació sanitària d'aquell dia. El PP, de moment, ha declinat pronunciar-se sobre aquesta qüestió. De la seva part, CUP ha defensat clarament, aquest dimecres mateix, l'ajornament de les eleccions "per responsabilitat sanitària". ECP també s'ha mostrat més aviat partidària d'aquesta opció.

A tot plegat, el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha reiterat que les eleccions es poden fer i que el seu departament ha treballat "intensament" per mantenir la data, però hi ha afegit que és important que siguin "legítimes", perquè si finalment es fan "amb baixa participació o amb la percepció que votar no és segur, no serien plenament legítimes". Solé ha apel·lat a la "responsabilitat" dels partits i els ha instat a "deixar l'electoralisme de banda", sigui quina sigui la decisió final.

Mostrar formulari de contacte