Presentades un centenar d'al·legacions al pla que limita la construcció a l'Alt Pirineu

El Pla Director Urbanístic de "Sòls no Sostenibles" de l'Alt Pirineu, que ha presentat el Departament de Territori, ha rebut ja més de cent al·legacions d'institucions o propietaris que rebutgen les limitacions previstes pel Govern en el desenvolupament urbanístic de municipis pirinencs.

Així ho han explicat recentment als alcaldes afectats els directors generals d'Urbanisme, Agustí Serra, i de Polítiques de Muntanya, Albert Alins, que aquest mes passat van dur a terme reunions amb batlles de l'Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Sobirà dins de l'objectiu de potenciar el contacte bilateral entre el Govern i els municipis pirinencs, molts dels quals es mostren molt crítics amb l'augment de traves a projectes locals, causades principalment per motius mediambientals.

De fet, la majoria d'al·legacions coincideixen a considerar "excessives" les retallades que el nou pla urbanístic imposa en la construcció d'habitatges o equipaments. Entre els municipis afectats per les modificacions, a la Cerdanya hi ha Puigcerdà, Alp i Llívia; i a l'Alt Urgell hi figuren Arsèguel i Josa i Tuixent, mentre que a la Seu hi ha àrees fins ara urbanitzables que queden "extingides", cosa que també passa a Bellver de Cerdanya. Les reduccions més dràstiques, però, es produeixen en general als dos Pallars i a l'Alta Ribagorça, en municipis com Rialp, Espot, Alt Àneu, la Torre de Capdella.

4.700 habitatges menys

Tot i el gran nombre d'al·legacions presentades, i les queixes expressades per molts alcaldes, el conseller de Territori, Damià Calvet, segueix defensant el nou pla i fins i tot creu que és "un exemple" per a d'altres plans que s'aprovin des d'ara a la resta de Catalunya. En la tramitació del pla pirinenc s'han examinat 648 hectàrees urbanitzables, que sumen un potencial de 17.100 futurs habitatges. Territori va decidir que 58 àmbits, que sumaven 210 hectàrees (prop d'un terç del total estudiat) "tornessin a formar part de la xarxa d’espais naturals", cosa que comporta la supressió de la possible construcció de 4.700 habitatges.

Calvet reconeix que en aquest planejament s'ha prioritzat "l'objectiu ambiental” i ho justifica tot vinculant aquestes restriccions al fet que, segons afirma, "els Pirineus són vulnerables al canvi climàtic" perquè "els darrers 50 anys la temperatura mitjana ha augmentat un 30% més que la mitjana mundial i, en els darrers 35, la meitat de les glaceres han desaparegut". En aquest sentit, Calvet opina que limitar la construcció al Pirineu pot reduir-ne l'impacte. En la mateixa línia, ha recordat que "el 50% del territori català és muntanyós" i que, tot i l'actual despoblació, "en aquests territoris estem experimentant canvis demogràfics, culturals, econòmics i ecològics importants”.

El conseller creu que el futur d'aquests municipis s'ha de basar en "crear, per exemple, llocs de treball ecològics" i en "la innovació social, tot explorant nous cultius i nous nínxols professionals", com també "en coneixements i activitats tradicionals, per protegir la ramaderia i l’agricultura; i en la diversificació per crear nous serveis i productes".