Presentat a la Seu d'Urgell l'informe FOESSA sobre exclusió social

L’informe FOESSA sobre exclusió social s'ha presentat aquest dimarts a la Seu d’Urgell amb la presència del president de Càritas d’Urgell i bisbe d'Urgell, Josep-Lluís Serrano, i el vicari general, mossèn Josep M. Mauri, a més del consiliari de l'entitat, mossèn Jaume Mayoral; la directora, Marta Fortuny, i la presidenta de Càritas Andorrana, Anna Villas. El document exposat recull que l'any passat es van atendre 982 llars a la Diòcesi d’Urgell, i que un total de 2.060 persones van rebre el suport de Càritas. 

Míriam Feu i Neus Puigsubirà, membres de l’Observatori de la realitat social de Càritas Catalunya, han assenyalat que mentre que a Catalunya 1 de cada 3 persones viu en una situació d’integració precària, amb alt risc de caure en exclusió en un canvi de cicle econòmic, a la Diòcesi d'Urgell quasi el 20% de les persones que s'atenen no poden respondre a les exigències econòmiques familiars "malgrat que treballen i estan en actiu en el món laboral". 

L’habitatge és actualment el principal factor de desigualtat i exclusió social. A la Diòcesi d’Urgell, un 65% viuen de lloguer, però no poden fer front a les despeses; un 16% viuen de relloguer, un 6% viuen acollits, un 4% estan en un habitatge cedit. Com a dada alarmant, un 5% dels que requereixen suport viuen en una casa en propietat. Càritas disposa de tres pisos d’acollida transitòria, que han donat suport a sis famílies durant l’any 2025. Les ajudes directes per l’habitatge han ascendit a 102.926,97 €, el que representa un 44% de les que s'han atorgat. 

L’altre gran motor de la fractura social és la precarietat laboral, que afecta 1,4 milions de persones a Catalunya (el 38% de la població ocupada). Les ponents han explicat que treballar ja no et salva de l’exclusió: el 55,4% de les persones en exclusió social viuen en llars on la persona sustentadora principal treballa, i s’hi afegeix un 12,4% de la població que viu en llars on la sustentadora principal es troba a l’atur des de fa 1 any o més. I ha destacat que això té conseqüències en tots els àmbits de la vida, especialment en la seva salut mental.

L’informe també alerta sobre el trencament dels vincles comunitaris: l’aïllament social en situacions d’exclusió severa s’ha quadruplicat, passant del 4% al 16%. Participar en associacions, espais comunitaris o xarxes de suport redueix fins a un 30% el risc de malaltia i millora les possibilitats d’inclusió. A més a més, l’exclusió social deteriora la salut física i mental: ha augmentat la població amb malalties greus que no reben atenció mèdica del 3% el 2018 al 5% el 2024 a Catalunya.

L’exclusió no afecta tothom per igual, i l’informe destaca les dones i les persones migrants per patir més exclusió: 1 de cada 5 llars encapçalades per dones viu en exclusió, així com un 43% de les persones d’origen immigrant, que puja fins al 75% si es troben en irregularitat administrativa.

Els principals perdedors són els infants i adolescents, amb 1 de cada 3 en exclusió social, una taxa que no ha parat d’augmentar des del 25% (2018) fins al 33% (2024), cosa que constata que els estem retallant el futur i les oportunitats. L’informe hi afegeix els joves, que tenen un futur desdibuixat normalitzant la precarietat laboral i sense poder accedir a l’habitatge.

Conclusions

Míriam Feu i Neus Puigsubirà han acabat la presentació de l'informe FOESSA afirmant que "no fallen les persones, falla el sistema", i que 3 de cada 4 persones tenen activades estratègies d’inclusió laboral, d'estudis, formació, entre d'altres. Ambdues han reclamat polítiques "integrals i coherents", especialment en l’habitatge, on l’ampliació del parc públic de lloguer sigui prioritari. També creuen que és necessari protegir els infants i promocionar els joves, i reclamen apostar per la generació de vincles comunitaris i la participació social com a elements clau per sortir de l’exclusió.

A l'acte hi han assistit una setantena de persones de diferents institucions, organitzacions i entitats vinculades amb la gestió social, encapçalades pel regidor de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Jordi Mas; la Síndica de Greuges, Anna Martí, i la vicepresidenta del Consell Comarcal, Mireia Tarrats.