Presentat el nou Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presidit aquest dimarts l’acte de presentació del nou Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, que ha definit com “una eina d’història i una eina de modernitat; una mostra viva de la diversitat de les nostres influències i de la vivesa de la llengua, que sempre ha estat una eina de cohesió social”.

Amb un total de 52.700 topònims en la seva forma oficial, el nou Nomenclàtor és una obra realitzada per la Generalitat i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que ha comptat també amb la col·laboració del Conselh Generau d’Aran, el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.

El nou Nomenclàtor

Amb el nou Nomenclàtor Catalunya disposa d’una obra de consulta que conté 52.700 topònims de lloc i d’elements geogràfics amb la seva forma oficial. En aquesta edició s’han inclòs topònims relacionats amb la microtoponímia, com bordes, corrals, partides, paratges o coves, i s’hi recullen els canvis de denominació d’alguns municipis. Una de les novetats més destacades és que l’obra incorpora també la transcripció fonètica i l’enregistrament fònic dels nuclis de població.

Això, tal com ha destacat el vicepresident del Govern, permetrà que la cartografia, les obres de referència, la retolació, els llibres de text, les guies turístiques o els mitjans de comunicació “puguin i hagin d’incorporar la toponímia correcta en català, de manera que no es pugui adduir, com fins ara s’ha fet sovint, la manca d’existència d’una toponímia oficial com a excusa per negligir l’ús de les formes catalanes correctes”.

El mateix s’aplicarà en el cas de les formes araneses de la toponímia de la Vall d’Aran. A més, ha subratllat, la inclusió en aquesta segona edició de la transcripció fonètica i de l’enregistrament fònic “dota la nostra llengua d’una eina que ha de permetre un coneixement i una utilització més correcta i adequada del nom real, oral, dels nostres pobles, viles i ciutats”. Una característica que per Josep-Lluís Carod-Rovira converteix aquest Nomeclàtor “en un dels més avançats que fins avui s’hagin fet arreu”.

El vicepresident del Govern també ha volgut destacar que l’actualització del Nomenclàtor ha estat possible gràcies a la feina de la Comissió de Toponímia de Catalunya i que aquesta ha comptat amb una àmplia col·laboració de la societat civil, cosa que posa de manifest que ha estat una "suma d'esforços" i una “tasca de país”.

Per la seva banda, el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, ha explicat que Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya “és una eina d’una gran rigorositat, expressada en les dues llengües oficials i pròpies de Catalunya”. El secretari de política lingüística també ha exposat que el nou Nomenclàtor està “molt perfeccionat en relació a l’últim publicat” i que “té elements no estrictament toponímics com elements d’heràldica i 5.000 temes de toponímia menor”.

Per a l’ampliació del Nomenclàtor, que ha durat quatre anys (2005 – 2009), s’ha comptat amb el treball d’anàlisi de la bibliografia i documentació topogràfica realitzat des de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC i el treball de camp que s’ha fet des del Consorci per a la Normalització Lingüística, amb la col·laboració d’informadors i estudiosos locals. Tot això en el marc de la Comissió de Toponímia de Catalunya. La cartografia, que inclou un mapa per a cada municipi amb la localització dels topònims, ha estat elaborada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que s’ha encarregat de l’edició de l’obra.