Presenten a Barcelona un manifest contra els Jocs d'Hivern signat per més de 150 investigadors
El text es titula 'Manifest científic independent davant de la proposta de Jocs Olímpics d'Hivern 2030 als Pirineus', i recull la "preocupació" dels signants per l'"impacte negatiu i les pèrdues que aquests grans esdeveniments esportius poden tenir sobre les economies locals, els paisatges rurals i els ecosistemes dels Pirineus". Segons diuen, les "dades científiques" demostrarien "que el model socioeconòmic per a les àrees de muntanya basat en el turisme de masses, en què s'emmarquen uns Jocs d'Hivern, és incompatible amb la crisi climàtica i els reptes socials i ambientals que afronta el territori". En aquest sentit, afirmen que "anteriors Jocs han comportat pèrdues de milions d'euros públics", a més de "malbaratament de recursos escassos com l'aigua i l'energia" i l'"emissió de milions de tones de CO2 equivalent".
El manifest també assegura que "actualment un 30% de les estacions d'esquí dels Pirineus no són viables sense neu artificial" i que "segons les previsions, un 70% en necessitaran d'artificial en el període 2030-2050 en un escenari d'estabilització d'emissions, xifra que s'eleva al 76% si es manté el ritme actual de creixement". I de cara als Jocs, auguren que la producció de neu "només es podria realitzar amb un augment del consum d'energia i d'aigua".
Contra el model turístic
Els investigadors també es mostren en contra del model turístic actual pel seu "impacte sobre la biodiversitat dels Pirineus", i li atribueixen "pèrdua d'hàbitat i fragmentació ecològica, sobreexplotació de recursos, contaminació o introducció d'espècies exòtiques". Fins i tot atribueixen als Jocs un "risc per a la preservació dels jaciments arqueològics de la zona, a causa de l'ampliació d'infraestructures que impliquen".
En l'apartat econòmic, el text qüestiona que la cita olímpica pugui aportar riquesa als Pirineus i sostenen que estudis d'esdeveniments anteriors demostrarien "que no han tingut efectes positius en el PIB de les regions on s'han celebrat" o que fins i tot "s'han observat caigudes d'entre el 2,3% i el 2,7% (en comparació amb el PIB nacional) durant l'any dels Jocs i posteriorment", per la qual cosa temen que "agreujarà el desequilibri i la dependència que pateixen les comarques pirinenques".
Com a alternativa, els impulsors del manifest demanen "inversions urgents al Pirineu" i "un procés de planificació estratègica participativa per a les comarques de muntanya desvinculat de la candidatura olímpica" per "recuperar la població estable, l'economia local, conservar la diversitat ecològica i els paisatges d'alta muntanya". Finalment, proclamen que veuen l'aposta per uns Jocs sostenibles com "un intent de mercats i governs d'apropiar-se d'etiquetes verdes".
Signatures a títol individual
Els signants han matisat que donen suport al manifest només a títol individual i que en cap cas no representen cap dels centres per als quals investiguen. A banda d'Ermengol Gassiot (arqueòleg de la UAB especialitzat en muntanya), la presentació l'han dut a terme Federica Ravera, investigadora del Departament de Geografia de la Universitat de Girona (UdG); Ariadna Nieto, experta en Prehistòria a la UAB; i Andreu Ubach, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers.