Presenten a Barcelona un manifest contra els Jocs d'Hivern signat per més de 150 investigadors

Més de 150 investigadors, d'universitats i centres de recerca catalans, han signat un manifest amb el qual rebutgen que els Pirineus acullin uns Jocs Olímpics d'Hivern l'any 2030. El document s'ha presentat aquest dijous a Barcelona i, segons els seus impulsors, aporta "dades científiques i bibliografia" amb la qual conclouen que una eventual candidatura és "inacceptable" en un context que qualifiquen de "crisi sistèmica: climàtica, energètica, sociosanitària i econòmica". I creuen que "al Pirineu, la proposta és altament insostenible", segons ha dit l'arqueòleg Ermengol Gassiot, que s'ha encarregat de la introducció. A més d'arqueòlegs, entre els primers signants també hi predominen geògrafs, historiadors, biòlegs, antropòlegs i consultors ambientals.

El text es titula 'Manifest científic independent davant de la proposta de Jocs Olímpics d'Hivern 2030 als Pirineus', i recull la "preocupació" dels signants per l'"impacte negatiu i les pèrdues que aquests grans esdeveniments esportius poden tenir sobre les economies locals, els paisatges rurals i els ecosistemes dels Pirineus". Segons diuen, les "dades científiques" demostrarien "que el model socioeconòmic per a les àrees de muntanya basat en el turisme de masses, en què s'emmarquen uns Jocs d'Hivern, és incompatible amb la crisi climàtica i els reptes socials i ambientals que afronta el territori". En aquest sentit, afirmen que "anteriors Jocs han comportat pèrdues de milions d'euros públics", a més de "malbaratament de recursos escassos com l'aigua i l'energia" i l'"emissió de milions de tones de CO2 equivalent".

El manifest també assegura que "actualment un 30% de les estacions d'esquí dels Pirineus no són viables sense neu artificial" i que "segons les previsions, un 70% en necessitaran d'artificial en el període 2030-2050 en un escenari d'estabilització d'emissions, xifra que s'eleva al 76% si es manté el ritme actual de creixement". I de cara als Jocs, auguren que la producció de neu "només es podria realitzar amb un augment del consum d'energia i d'aigua".

Contra el model turístic

Els investigadors també es mostren en contra del model turístic actual pel seu "impacte sobre la biodiversitat dels Pirineus", i li atribueixen "pèrdua d'hàbitat i fragmentació ecològica, sobreexplotació de recursos, contaminació o introducció d'espècies exòtiques". Fins i tot atribueixen als Jocs un "risc per a la preservació dels jaciments arqueològics de la zona, a causa de l'ampliació d'infraestructures que impliquen".

En l'apartat econòmic, el text qüestiona que la cita olímpica pugui aportar riquesa als Pirineus i sostenen que estudis d'esdeveniments anteriors demostrarien "que no han tingut efectes positius en el PIB de les regions on s'han celebrat" o que fins i tot "s'han observat caigudes d'entre el 2,3% i el 2,7% (en comparació amb el PIB nacional) durant l'any dels Jocs i posteriorment", per la qual cosa temen que "agreujarà el desequilibri i la dependència que pateixen les comarques pirinenques".

Com a alternativa, els impulsors del manifest demanen "inversions urgents al Pirineu" i "un procés de planificació estratègica participativa per a les comarques de muntanya desvinculat de la candidatura olímpica" per "recuperar la població estable, l'economia local, conservar la diversitat ecològica i els paisatges d'alta muntanya". Finalment, proclamen que veuen l'aposta per uns Jocs sostenibles com "un intent de mercats i governs d'apropiar-se d'etiquetes verdes".

Signatures a títol individual

Els signants han matisat que donen suport al manifest només a títol individual i que en cap cas no representen cap dels centres per als quals investiguen. A banda d'Ermengol Gassiot (arqueòleg de la UAB especialitzat en muntanya), la presentació l'han dut a terme Federica Ravera, investigadora del Departament de Geografia de la Universitat de Girona (UdG); Ariadna Nieto, experta en Prehistòria a la UAB; i Andreu Ubach, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers.