Processó del Sant Enterrament, aquest divendres al vespre a la Seu d'Urgell
L'acte religiós sortirà des de la Catedral de Santa Maria i baixarà pel carrer Major, per després pujar pel passeig Joan Brudieu. Aquesta manifestació popular es remunta a l’any 1603 i forma part dels actes religiosos del Bisbat d'Urgell per Setmana Santa
Els principals carrers del centre històric de la capital alturgellenca seran novament l’escenari aquest pròxim divendres 7 d’abril de la tradicional Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant, una manifestació popular que s’ha consolidat com la més important de tot el Pirineu i com una de les més rellevants de tot Catalunya.
La processó nocturna, que s’iniciarà a dos quarts de nou vespre, tindrà el seu punt de partida a la plaça els Oms, davant de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, i seguirà pel carrer Major. Una novetat d'enguany és que, a diferència d'anys anteriors, es baixarà per tot el carrer Major fins a arribar al carrer de Lluís de Sabater des d'on es travessarà el passeig Joan Brudieu en sentit pujada per arribar al carrer de Sant Josep de Calassanç i al carrer dels Jueus, que es recorrerà en sentit invers al format antic. Finalment s'arribarà novament al carrer Major i a la plaça dels Oms.
Presidit per l'arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, l’acte religiós, comptarà a més a més de la participació de diversos col·lectius ciutadans -entre ells una representació d’autoritats civils encapçalada per l’alcalde de la Seu d'Urgell, Francesc Viaplana- que seguiran el pas del Crist de l’Agonia.
Els passos
La processó comptarà amb la desfilada de 10 passos, alguns de llarga tradició i altres incorporats més recentment a la manifestació religiosa.
Per ordre de desfilada dels passos, s’han de citar els Armats i els Hebreus, que representen la cohort romana i que es van incorporar a la processó a finals del segle XIX o a principis del XX; l’Oració de Jesús a l’hort de Getsemaní, a càrrec de l’agrupació de pagesos i del qual se’n té constància des de l’any 1661; el bes de Judes, confiat al gremi dels comerciants des de l’any 1947; Flagel·lació, a càrrec del gremi de la pell i Unió de Botiguers; Jesús és condemnat a mort, un dels més recents, a càrrec de la Germandat de Sant Sebastià; Natzarè, datat de l’any 1947 i conduït per alumnes i exalumnes del col·legi de la Salle; el Crist de l’agonia; el Crist de la preciosíssima Sang, a càrrec de la Congregació de la Sang, fundada l’any 1603 i que esdevé la primera dada històrica de la processó; la Pietat, pas confiat antigament al gremi de constructors i avui als estudiants universitaris; Sant Sepulcre, del qual antigament n’eren portadors els confrares-cavallers del Sant Sepulcre, i que enguany s’ha restaurat la plataforma; i la Dolorosa, a càrrec de la Confraria dels Dolors -de la qual es té constància des de 1725- i l’Associació de Dones i Confraresses de l’Alt Urgell.
Per assistir a la Processó del Divendres Sant, que es remunta a l’any 1603, la parròquia de Sant Ot de la Seu prega participar-hi i acompanyar els passos amb llum. “És un acte de religiositat popular que commemora la passió i mort de Jesús i reviu una tradició venerable del nostre poble, que es remunta al segle XVII”.
Actes religiosos a Castellbò i Castellciutat
El Bisbat d'Urgell organitza aquests dies d'altres actes tradicionals a la Seu d'Urgell, que es poden consultar a l'agenda de RàdioSeu. També n'hi ha, entre d'altres poblacions, a Castellbò, on aquest dijous a les 8 del vespre celebraran la Missa de la Cena del Senyor i tot seguit s'inaugurarà un monument. I divendres al migdia (12.30 h), duran a terme el Viacrucis, representat per joves de la Seu. A Castellciutat, organitzen aquests mateixos actes dijous a les 7 del vespre (Missa del Sant Sopar) i divendres a les 11 del matí (Viacrucis).
I diumenge, totes dues poblacions celebraran igualment la Missa de Pasqua. A Castellbò, començarà a 2/4 de 10 del matí. I a Castellciutat, a les 11, a l'església de Sant Feliu i amb la participació dels Caramellaires del poble.
