Productors de ceba de Coll de Nargó en reivindiquen l'ús per evitar que desaparegui

Un grup de pagesos i cuiners, amb el suport de l’Ajuntament de Coll de Nargó, reivindiquen la producció de la varietat de ceba pròpia del municipi nargoní, que es distingeix per tenir una forma allargada i perquè és dolça i molt cruixent. Anys enrere hi havia moltes famílies que en produïen per vendre’n el planter, però la manca de relleu generacional al sector primari ha provocat que se n’hagi perdut l’interès, més enllà de diversos clients que encara són fidels a aquest producte hortícola singular.

Per això, des de fa un parell d'anys veïns d’Estamariu, al nord de la comarca, en fan una compra conjunta, que enguany superarà les 1.500 unitats de planter. De fet, ara tot el cultiu es destina a l’autoconsum, amb la qual cosa darrerament ja és molt difícil trobar la tradicional ceba de Nargó al mercat.

Montserrat Ramoneda, cuinera nascuda a Coll de Nargó, ha explicat a l'ACN que recorda que quan ella era petita la venda de planter de ceba era una activitat econòmica important del poble i que, a més a més, generava molts ingressos, però "de mica en mica aquesta gent gran s'ha anat perdent i cada dia hi ha menys pagesos". Per això, Ramoneda defensa la necessitat de continuar la producció i evitar que es perdi, tenint en compte que la qualitat d'aquesta ceba ha estat reconeguda arreu.

Presència en restaurants i forns

Ara fa uns anys, per donar-li un nou impuls i un valor afegit, ja van optar per oferir ceba caramel·litzada i un chutney on es combinava aquesta varietat amb pebrot picant de Fígols i poma de Lleida. Aleshores es van trobar que no tenien un obrador per fer les elaboracions i van constatar que llogar aquestes instal·lacions feia inviable el projecte. Malgrat això, des del poble continuen reivindicant-ne l'ús. Per exemple, venent-la a restaurants com el centenari Hostal Víctor d'Oliana, on hi treballa Montse Ramoneda. Mentrestant, al Forn Reig de Coll de Nargó també és l’ingredient principal d’una de les coques que elaboren al seu forn de llenya. Ramoneda, d'altra banda, creu que aconseguir una Denominació d’Origen per aquest producte suposaria "tot un impuls a la seva producció".

També està d’acord amb la necessitat de la certificació Antoni Desongles, que encara hi té plantada ceba de Coll de Nargó al seu hort. Aquest veí explica que va aprendre dels seus avantpassats que la llavor s’havia de fer en lluna plena i que, també coincidint amb aquesta fase lunar, s’havia de sembrar al setembre i trasplantar-la al febrer.

Desongles adverteix que, malgrat que reconeixement que té aquesta varietat local, ara mateix el risc que la ceba de Nargó desaparegui és "alt". De fet, detalla que ara fa un parell d’anys van perdre la producció arran d’una pedregada i que l’ha pogut recuperar gràcies al fet que va trobar una altra persona que encara en guardava. Gràcies a aquest petit “raconet”, afirma, va poder aconseguir nou planter l’any passat.