Proposen que la futura Llei d'Alta Muntanya inclogui la creació d'una agència de promoció econòmica del Pirineu
Agents públics i privats del territori debaten sobre el contingut de la nova legislació en una primera sessió a Berga El debat ha comptat amb participants de diverses comarques pirinenques
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha presentat aquest dimecres a Berga els resultats d'un estudi sobre com hauria de ser la nova Llei d'Alta Muntanya. El document remarca la necessitat de sumar i impulsar accions conjuntes entre totes les comarques de muntanya, i proposa la creació d'una agència de promoció econòmica del Pirineu que faci d'enllaç entre el territori i el Govern. La sessió, que ha comptat amb participants de diverses comarques, ha servit per conèixer de primera mà les peticions del territori. En general, es considera que la llei del 83 ha quedat "obsoleta" i defensen que la nova legislació ha de propiciar la creació de llocs de treball per evitar la pèrdua de capital humà.
Les comarques de muntanya del Pirineu tenen en comú una mateixa preocupació: la pèrdua de capital humà motivada per la manca de llocs de treball. Aquest és el principal objectiu al qual hauria de fer front la nova Llei d'Alta Muntanya, segons els agents públics i privats que aquest dimecres han assistit a la primera sessió de debat sobre la nova legislació.
El president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner, ha remarcat la necessitat d'actualitzar la llei de muntanya vigent, que data del 1983, perquè "les necessitats d'avui en dia són unes altres i les noves polítiques han d'anar en el sentit de dinamitzar el territori, fer-los habitables i fer que la gent no només hagi de marxar, sinó que hi hagi un efecte crida i empreses i persones puguin venir a aquests territoris a desenvolupar la seva vida i el seu projecte professional".
Del mateix parer és el president del Consell Comarcal del Berguedà, Sergi Roca, qui creu que un dels principals reptes d'aquesta nova llei és el d'aconseguir una actuació conjunta entre les comarques de muntanya per afavorir l'activitat econòmica i evitar que la gent acabi marxant. Roca però també ha reclamat la necessitat de finançament perquè, segons ha dit, "les lleis sense finançament porten a la seva aplicació en ciència ficció".
Pel president del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà, aquesta nova llei hauria d'ajudar a dinamitzar els petits municipis de la comarca "perquè la gent pugui viure del territori".
Un ens per aglutinar
De la seva banda, el responsable d'actuacions estratègiques del Departament de Territori i Sostenibilitat, Ferran Miralles, ha explicat que la llei del 83 ha quedat "obsoleta" i ha remarcat que els reptes d'avui dia han evolucionat i ja no són els mateixos que ara fa 30 anys. "La gent ha de poder viure a muntanya, hi ha d'haver activitat econòmica i les maneres de funcionar són unes altres", ha explicat.
Miralles, que ha estat l'encarregat de presentar l'estudi als agents polítics i privats del territori, creu que el principal objectiu de la nova llei ha de ser el d'aconseguir que a les comarques de muntanya s'hi desenvolupi activitat econòmica "per tal que la gent pugui viure a la muntanya" i fer front als reptes i als desafiaments del futur com el canvi climàtic. D'aquesta manera, Miralles ha defensat que el territori ha de treballar conjuntament i fer polítiques molt més integrades i creu que, per fer-ho, és necessària la creació d'una agència de promoció econòmica del Pirineu que faci d'enllaç entre el territori i el Govern.
Segons ha dit, aquesta agència hauria de ser participada amb personal de totes les comarques i orientada a definir i liderar programes integrats. Pels tècnics que han elaborat el document sobre la nova llei, aquesta agència pot ser "clau".
Una llei a debat
La d'avui ha estat la primera sessió participativa entorn de la futura Llei d'Alta Muntanya. La segona tindrà lloc el proper 28 de gener a Sort. En tots dos casos, l'objectiu és escoltar les necessitats reals de les comarques muntanyenques de primera mà per tal que la nova Llei s'elabori de manera consensuada i pugui ser realment eficaç.
Les sessions de debat obertes a la ciutadania suposen la segona fase del procés participatiu impulsat pel Departament al voltant de la necessitat d'elaborar una nova Llei d'alta muntanya. Anteriorment, el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha mantingut trobades amb els presidents dels 10 consells comarcals de muntanya i els alcaldes de les capitals d'aquestes comarques per tal de recollir directament les seves aspiracions. Així mateix, s'ha pactat un calendari de treball conjunt per donar forma al text legislatiu.