Protesta i vaga a la Seu d'Urgell en defensa de l'escola pública en català
Al voltant d'un centenar de persones s'han concentrat aquest dimecres al vespre a la plaça dels Oms de la Seu d'Urgell en defensa de l'escola pública en català. A l'acte, convocat pels sindicats USTEC-STEs, Intersindical i COS, s'ha mostrat el rebuig a la sentència dictada per la justícia espanyola que, des d'aquesta setmana, pot obligar a impartir un 25% de classes en castellà en qualsevol aula dels centres educatius catalans en cas que una sola família ho reclami. Davant d'aquest fet, a banda de condemnar aquesta decisió, els concentrats també han instat la Generalitat a protegir legalment els docents que defensen la immersió lingüística en primera línia.
La protesta ha culminat una nova jornada de vaga a l'ensenyament, aquesta vegada centrada en el rebuig a aquesta sentència judicial. L'aturada ha tingut poc seguiment entre el professorat, però sí que ha estat majoritari entre l'alumnat. A l'Institut Joan Brudieu, el principal centre educatiu de secundària del Pirineu, s'hi han sumat 389 estudiants, cosa que representa més del 65% dels que tenien dret a adherir-s'hi. I a l'Institut La Valira s'hi han afegit 80 alumnes. En canvi, pel que fa als docents, només l'han secundat dos professionals al Joan Brudieu i dos més a l'Escola Pau Claris, segons les dades facilitades pels mateixos centres. A l'Escola Albert Vives i al Col·legi La Salle no n'hi ha hagut seguiment, ni entre els mestres ni entre els alumnes.
Els representants del professorat i dels sindicats han llegit el manifest unitari de la jornada, titulat 'La seva sentència, la nostra lluita', que denuncia que "un cop més, l'Estat espanyol fa servir tota la maquinària jurídica, hereva del franquisme, per reprimir i eradicar la nostra llengua" i que "aquesta sentència no és aïllada" sinó que "es tracta d'una peça més d'una estratègia que ja ve de lluny, orquestrada pels estats espanyol i francès contra l'eix vertebrador dels Països Catalans". En aquest sentit, el text esmenta igualment "la Llei del Plurilingüisme al País Valencià, que impedeix que el català superi el 60%, o la nova Llei d'Educació de les Illes Balears, que es limita a blindar la meitat d’hores de català, per no parlar de la Catalunya Nord, on l'Ajuntament de Perpinyà ha posat traves a la creació del Col·legi-Liceu de La Bressola, el primer íntegrament en català des de parvulari fins a la preparatòria.
Atac a la immersió lingüística i al català
Davant la sentència, però, el manifest lamenta que "la resposta del Govern de Catalunya ha demostrat no tan sols covardia i incapacitat a l'hora de defensar l'escola en català, sinó fins i tot submissió davant les institucions espanyoles que la volen destruir". I hi afegeixen que "amb els nous decrets, literalment amenacen de liquidar la immersió lingüística sota l’excusa de la flexibilitat per adaptar-se a l'ambient social del centre". Amb aquesta actitud, els sindicats conclouen que la Generalitat "compra el discurs espanyolista del bilingüisme" i "pretén acabar amb un model fonamentat en criteris pedagògics i que compta amb un ampli consens social".
En tot cas, els convocants recorden que "el desmantellament de l’escola catalana ha estat un procés llarg i silenciós a partir de retallades, d’infrafinançament, d’augment de ràtios o de precarització del professorat (especialment el substitut i interí). I que "amb aquest abandonament crònic, amb decrets com el que ens ens presenta ara el Departament d’Educació, es carreguen sense contemplacions l’eina d’integració i de cohesió social que ha estat la immersió lingüística, alhora que l’escola pública com a única garantia d’una educació de qualitat per tothom".
El document, que també signa el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), apunta que "la realitat és que, sense mestres i professors, sense aules, sense recursos i sense unes ràtios dignes, el català està condemnat a la desaparició". Per tot plegat, exigeixen "el reconeixement del català com a llengua vehicular durant totes les etapes educatives, tant en l’àmbit escolar com en l’extraescolar i de lleure". Alhora, demanen que Educació posi "a disposició tots els recursos necessaris per salvar la llengua", que "abandonin el col·laboracionisme amb l’Estat espanyol" i que "adoptin mecanismes per defensar jurídicament aquells professors i professores que no claudiquin en la defensa del català", a més d'assumir "tota la competència en matèria d'aplicació de la immersió lingüística i la defensa de l’escola pública i en català". I acaben advertint que "la supervivència de la nostra llengua -i, per tant, del nostre poble- és impossible mentre continuem sotmesos a les arbitrarietats dels estats espanyol i francès".