RàdioSeu, present en la jornada 'Catalunya, un país de ràdio'
La trobada, promoguda per la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, s'ha celebrat a l'Ametlla de Mar El congrés ha comptat amb una seixantena de representants del teixit radiofònic català i ha evidenciat el bon estat de salut de la ràdio local i nacional
L’Ametlla de Mar ha esdevingut aquest cap de setmana capital de la ràdio local i nacional del país. Una seixantena de representants del teixit radiofònic català, entre ells RàdioSeu, han pres part en la trobada 'Catalunya, un país de ràdio', convocada per la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya (FMCLCat).
Divendres, 30 de maig, les emissores adherides a la Federació van participar a la Trobada de directors que anualment convoca l’entitat, coincidint també amb l'Assemblea General Ordinària. La polèmica Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) va ser un dels temes centrals del debat.
Els assistents van coincidir a demanar el compromís dels partits polítics "perquè defensin el servei de comunicació local públic ja que, tal i com diu la Llei de l’Audiovisual de Catalunya, les competències en matèria de comunicació pública corresponen als Ajuntaments i la Generalitat”.
Ràdio de proximitat
Pel que fa a dissabte, la jornada va arrencar amb una taula rodona sobre “La Ràdio de Proximitat”, moderada pel director de Ràdio Arenys, Josep González Bayo. Hi van ser convidats Francesc Callau, director de La Cala Ràdio i president d’EMUTE; Manel Ramon, director de Ràdio Amposta i president de la FMCLCat; Miquel Herrada, director de Cugat.cat i Francesc Pena, conseller delegat de la XAL. Tots van coincidir a l’hora d’assenyalar la plena vigència del model de ràdio local del país i van defensar el paper que juga "a l’hora de vertebrar i cohesionar la societat".
Manel Ramon afirmava: “Som especialistes en informació de proximitat, aquesta és la clau que ens fa necessaris. Dinamitzem la societat, la vida associativa i cultural. Cal seguir plantejant un model comunicatiu de baix a dalt”. Per la seva banda, Francesc Pena, posava l’accent en la responsabilitat de servei públic: “La ràdio i la televisió local són a la primera línia de cohesió i integració, i aquesta és la responsabilitat de servei públic que s'ha d’exercir. El nostre mitjà no ha de ser un projecte personal. No s’ha de pensar només en allò que ens agrada, sinó en què vol i necessita la ciutadania, evitant radiofórmules musicals o reemissions de canals privats, i mantenint l’equilibri entre professionalització i voluntariat”.
La ràdio nacional
Després de l'anàlisi local, va començar la taula rodona “La Ràdio Nacional”, moderada pel periodista Xavier Graset, que va comptar com a ponents amb Fèlix Riera (director de Catalunya Ràdio), Eduard Pujol (director de RAC1) i Carles Cuní (codirector del Grup Flaix).
Durant el debat, Cuní va assenyalar que "la ràdio del nostre país està vivint una època daurada, que Internet i les noves oportunitats que ofereix la tecnologia ajuden a engrandir". Però va puntualitzar: "Es tracta d'un moment d’or del qual no n'estem gaudint prou". Així mateix, Riera va defensar la necessitat que els mitjans públics i, en particular Catalunya Ràdio, ampliïn la visió de servei públic ara que hi ha una oferta radiofònica en català més gran.
Entre d’altres punts, Riera va incidir en la importància de tenir presència en tots els àmbits tecnològics que garanteixin i facilitin l’accés de tothom als continguts; fer evolucionar el paper de mitjà públic, passant a ser més actor de les coses que el país fa i es fan al país; tenir una dimensió més oberta a d’altres realitats comunicatives (tant del món local com de l’àmbit internacional); liderar el desplegament tècnic i a les xarxes socials, potenciant l’experiència del directe i del temps real; i ser eficients en la gestió dels recursos públics”.
Durant la cloenda, i per acabar, el secretari de Comunicació de la Generalitat, Josep Martí, va subratllar que a Catalunya hi ha un sistema de mitjans "sans", ja que expliquen allò que passa al carrer "amb llibertat".
