Ramaders catalans participen a la protesta estatal per reclamar canvis en la gestió de la fauna salvatge
Unió de Pagesos s'adhereix a la petició, adreçada personalment a Ursula von der Leyen i Roberta Metsola, de mesures "efectives" de control contra l'expansió del llop i d'altres depredadors que ataquen els ramats. A Catalunya la situació afecta especialment les comarques del Pirineu
Una delegació d’Unió de Pagesos, amb la presència de ramaders pirinencs, membres de la comissió permanent i d'altres afiliats, ha participat aquest dimarts a la concentració d'àmbit estatal que s'ha dut a terme a Madrid per reclamar una "gestió racional" del llop i d'altres espècies de fauna salvatge protegida. Els professionals han reiterat que estan farts dels continus atacs, molts d'ells mortals, contra els ramats per part tant dels cànids com de l'os bru i d'altres animals salvatges, amb l'agreujant que en alguns d'aquests casos l'expansió ha estat incentivada per les mateixes administracions superiors.
La protesta l'ha coordinat la Unió d’Unions d’Agricultors i Ramaders i s'ha fet davant de la delegació de la Comissió Europea, principal impulsor de l'alliberament d'animals com l'os i el llop. A banda dels ramaders catalans, també hi han expressat el seu malestar companys de professió d'Astúries, Castella i Lleó, Cantàbria i la mateixa Comunitat de Madrid, que són les principals zones de l'Estat espanyol afectades per aquestes polítiques en contra de la ramaderia extensiva.
Els representants dels manifestants han registrat a la recepció de l'edifici tres cartes, adreçades personalment a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i a la presidenta de la Comissió d’Agricultura de l'Europarlament, Veronika Vrecionová. A les missives hi fan constar de manera explícita les reclamacions i també les "propostes per a una millor gestió i convivència entre la ramaderia i el llop i d'altres espècies protegides". Entre elles destaca la petició de derogació de l’ampliació de la protecció del llop, que el Govern espanyol va aprovar l'any 2021, i "la revisió de l’estatus de protecció d’aquest animal en l’àmbit europeu", per tal que es puguin tornar a fer batudes de llops en aquells casos en què aquest animal posa en perill la continuïtat d'explotacions ramaderes, tal com ja està passant en algunes comarques tant de Catalunya com de la resta de l'Estat.
Les organitzacions també demanen "directives europees de protecció per als ramats" i una Llei estatal de fauna salvatge, a més de l’actualització del recompte d'exemplars de llop, un registre unificat de danys de totes les administracions, la revisió de l’Estratègia per a la gestió i conservació del llop -pactada amb els ramaders i les comunitats on hi té presència- i "eines i fons suficients per a les mesures preventives, així com indemnitzacions justes i mecanismes efectius de control de les poblacions".
Reclamen al nou Govern català que protegeixi l'activitat agrària
Unió de Pagesos, que ha denunciat reiteradament la "greu" situació de la ramaderia extensiva davant dels atacs en augment del llop i l’os al Pirineu, també reclama específicament al nou Govern català, presidit per Salvador Illa, "que posi en marxa amb urgència mesures realistes de prevenció i seguretat contra els atacs", a més d'una "gestió eficient per protegir l’activitat agrària" i "recursos per a una coexistència real entre la ramaderia i la fauna protegida". I és que el col·lectiu considera que ara el que s'està fent és desprotegir la ramaderia i sobreprotegir la fauna.
De fet, el darrer atac de fauna protegida contra el bestiar al Pirineu ha estat ara fa tot just una setmana, el 14 d’agost passat a Alins (Pallars Sobirà), i al llarg de l'estiu n'hi ha hagut molts més arreu de les comarques de muntanya.
