Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Ramaders del Pirineu denuncien la "nefasta gestió" de l'ós bru arran de l'atansament dels plantígrads a pobles i finques

Ramaders del Pirineu denuncien la "nefasta gestió" de l'ós bru arran de l'atansament dels plantígrads a pobles i finques

Una setantena de pagesos s'han concentrat davant la seu del Parc Natural de l'Alt Pirineu per exigir un control "efectiu" de l'espècie. Adverteixen que la "passivitat" del Govern posa en perill el sector primari i també l'activitat turística. Mentrestant, la Fundación Oso Pardo afirma que les xifres d'animals depredats són molt baixes

Concentració de ramaders pirinencs contra la presència de l'ós bru, davant la seu del Parc Natural de l'Alt Pirineu a Llavorsí (Foto: ACN)
Concentració de ramaders pirinencs contra la presència de l'ós bru, davant la seu del Parc Natural de l'Alt Pirineu a Llavorsí (Foto: ACN)
20/05/2024 18:40

Una setantena d'agricultors i ramaders pirinencs, convocats per Unió de Pagesos, s'han concentrat aquest dilluns al migdia davant la seu central del Parc Natural de l'Alt Pirineu per denunciar el que qualifiquen de "nefasta gestió" en el control de l'ós bru per part de les administracions i, concretament, de la Generalitat com a responsable tant d'aquest espai protegit com dels alliberaments de plantígrads al Pirineu català. El detonant de la protesta ha estat la presència aquests darrers dies d'exemplars d'aquest animal protegit a tocar tant de nuclis habitats com de ramats de bestiar ubicats en finques privades.

Els manifestants s'han trobat a Llavorsí, a prop de la carretera d'Alins, i des d'allà han avançat a peu, acompanyats de tractors i cotxes, fins a les oficines del PNAP, on han llegit un manifest en el qual exigeixen que el Govern "reverteixi" l'actual manca de control i la sobrepoblació d'ossos a la regió de l'Alt Pirineu i Aran, que afecta especialment el Pallars Sobirà.

El principal sindicat agrari català assegura que "la situació actual és alarmant i insostenible" i que "cal actuar" per frenar l'expansió de l'os "perquè sense ramaderia no hi ha Pirineu". Per això, com a mesura urgent i elemental, reclamen a l'executiu català "que no posi en perill ni l'activitat agrària ni la seguretat de les persones", després que dimecres passat un ramader va haver de plantar cara, amb l'únic ajut dels seus gossos, a un os que intentava atacar un ramat de dotze eugues en una finca de la seva propietat.

UP alerta dels riscos tant per a la ramaderia com per a la població

Davant d'aquesta situació, UP denuncia "l’actitud passiva del Govern, per por de generar alarma social", i alerta que "cal actuar tant per evitar una desgràcia com perquè l’activitat econòmica de la zona, principalment l’agrària i la turística, no se’n ressenti", tenint en compte que per exemple el municipi d'Alins i la Vall Ferrera -on hi ha hagut els incidents de la darrera setmana- és el principal nucli d'accés a la Pica d'Estats.

Unió de Pagesos ha recordat que "sempre" s’ha posicionat en contra de la reintroducció de l’os bru al Pirineu, des que es va començar ja fa tres dècades sense consultar la població local. I davant l'actual situació límit, demana com a mesura immediata que el Govern "no n’autoritzi el reforçament poblacional", tenint en compte que segons l’últim cens del mateix grup transfronterer de seguiment ja n'hi 83 exemplars, un creixement exponencial respecte dels 50 que hi havia ara fa només cinc anys. Per això, insten la Generalitat a "definir quants exemplars d’os considera que pot assumir el Pirineu", valorant també "la seva pròpia capacitat de resposta davant dels danys i les pèrdues econòmiques que provoca aquesta espècie".

Justament pel que fa als danys, el sindicat reclama que es reconeguin "tots" els atacs directes i indirectes "així com els danys col·laterals" (avortaments, animals estimbats o extraviaments) que suposa la presència de l’os a les muntanyes "i que es compensin econòmicament com toca". A més a més, alerten que "es van perdent pastures atès que cada cop hi ha més zones on que els animals ja no hi volen accedir, perquè saben que hi ha l’os".

Denuncien les limitacions de l'agrupament de ramats

Unió de Pagesos considera que el Govern, més enllà "d’apartar del medi un exemplar problemàtic", n'ha de dur ha terme una "gestió efectiva". El sindicat apunta també que han de tenir en compte que "mesures com l’agrupament de ramats, gossos mastins o tancats elèctrics per prevenir atacs són impossibles d’aplicar per al bestiar equí i boví", perquè no és viable agrupar-los a la nit. També veuen necessari "que els ramaders disposin de la informació d’on són els ossos" en cada moment, "per prendre mesures per defensar els seus animals i no posar en risc la seva vida".

El sector conclou que calen "mesures efectives" i que el Govern, malgrat que no les estigui aplicant, ja les coneix perfectament perquè els ramaders els hi han explicat al Grup de Treball de seguiment de la població tant de l’os com del llop. Unió de Pagesos també recorda que gràcies a la tasca sindical, l’any passat van aconseguir un augment dels barems de compensació pels danys i que va dur a terme un projecte pilot de control dels ramats i de les pastures a través de collars amb control remot. Un sistema que opinen que "podria ser clau per a la protecció dels ramats", però "sempre que es garanteixi bona cobertura i es proporcioni la localització dels ossos".

Animen els ramaders a compatir a les xarxes fotos dels incidents

Per acabar, Unió de Pagesos anima els ramaders afectats per atacs que els facin arribar fotografies i vídeos per compartir-los a les xarxes socials del sindicat i "sensibilitzar, així, la societat de la problemàtica que els ramaders del Pirineu estan patint".

La gota que ha fet vessar el got i ha motivat aquesta concentració ha estat la constatació que els ossos "ja no mostren cap temor" a la presència humana i s'acosten "temeràriament" als pobles com Alins o Àreu i a finques on hi ha bestiar. El ramader que la setmana passada es va trobar l'os de cara i va haver de defensar els seus animals s'ha dirigit als manifestats i els ha agraït el seu suport. Amb la por al cos encara, ha sentenciat sense matisos que "la coexistència de l'os amb la ramaderia extensiva no és viable".

Aquest dimarts hi ha convocada una segona concentració de ramaders a Sort, també per mostrar el seu rebuig a aquesta espècie i demanar una millor gestió de l'espècie alliberada i protegida per les administracions.

Fundación Oso Pardo

Mentre els ramaders diuen que els agrupaments de ramats d'equí i boví són "impossibles d'aplicar" com es fa amb els ramats d'oví, la Fundación Oso Pardo ha defensat els agrupaments de ramats d'ovelles i ha informat que només un 0,16% del bestiar dels agrupaments va morir depredat per l'os el 2022. Les xifres es mantenen estables, amb 15 animals morts el 2023, malgrat el creixement continuat de la població del plantígrad.

Pel que fa als danys causats per ossos l'any 2023 a tot el Pirineu català, hi ha constatats 19 atacs sobre apicultura (49 ruscs, caixes i nuclis, que van comportar una indemnització conjunta de 5.105 euros), 14 atacs sobre ramaderia ovina i caprina (14 ovelles i 1 cabra amb un total de 2.715 euros d'indemnització) i 1 atac sobre un vedell (600 euros d'indemnització).

Per aquesta entitat els posicionaments en contra d'aquest animal "de forma sistemàtica" per part del sector ramader, "són difícils d'entendre per una societat que recolza tant la ramaderia extensiva com la conservació de les espècies en perill d'extinció". I afegeix: "Les diferents administracions públiques i les entitats de conservació de la natura (FOP/Depana) fa anys que treballen per a la coexistència i per minimitzar els possibles danys dels plantígrads".

Oso Pardo recorda que l'albirament d'ossos a prop d'algunes carreteres i zones habitades de muntanya "no és un fet excepcional ni estrany" i es produeix durant la primavera, època de zel dels plantígrads, que també és el moment d'emancipació dels joves dels grups familiars. Aquesta fundació té la seva seu central a Santander i rep finançament, entre d'altres, del Govern espanyol, la Unió Europea i els governs de Cantàbria, Castella i Lleó i Astúries, com també de la multinacional Endesa.

Mostrar formulari de contacte