Ramon Espadaler proposa crear una agrupació d'Oficines de Justícia a l'Aran

El conseller de Justícia de la Generalitat, Ramon Espadaler, ha proposat crear la que seria la primera agrupació d’Oficines de Justícia de la Val d’Aran, per "reforçar la justícia de proximitat". Aquesta proposta, segons ha dit, permetria unir l'activitat judicial de vuit municipis aranesos i donar servei a prop de 5.000 habitants; és a dir, la meitat de la població de la vall. Concretament, s'hi agruparia les oficines de Naut Aran, Bossòst, Les, Es Bòrdes, Vilamòs, Canejan, Bausen i Arres.

Aquest model permet incorporar personal especialitzat de l’Administració de justícia però mantenint els serveis i la figura dels tradicionals jutges de pau a cada municipi. Espadaler ha tractat aquesta i d'altres qüestions en una visita a Vielha en què s'ha reunit amb el vicesíndic primer del Conselh Generau, Francisco Bruna.

La proposta s’emmarca en el desplegament de la Llei Orgànica 1/2025 d’eficiència del servei públic de justícia, que preveu la transformació progressiva dels antics jutjats de pau en "Oficines de Justícia al Municipi". Aquestes oficines, segons el Departament, estan cridades a "convertir-se en la principal porta d’entrada de la ciutadania a l’Administració de justícia" i assumiran progressivament noves funcions i serveis.

Entre altres actuacions, segons ha destacat Espadaler, les noves dependències permetran facilitar l’accés a tràmits del Registre Civil, l’obtenció de certificats oficials, la connexió amb els tribunals mitjançant videoconferència o l’accés a serveis complementaris com l’assistència jurídica gratuïta, els mitjans adequats de solució de controvèrsies i l’atenció a les víctimes. L’objectiu, conclou, és "apropar la justícia a la ciutadania i evitar desplaçaments innecessaris, especialment en territoris amb una gran dispersió geogràfica i una marcada singularitat territorial com la Val d’Aran".

De la seva part, Francisco Bruna ha avançat que a la pròxima reunió del consell d'alcaldes debatran aquesta possibilitat. Bruna, però, ha reivindicat de no deixar perdre la figura del jutge de pau i, per això, s'ha mostrat partidari de potenciar-los amb la implementació de més tècnics que els ajudin al dia a dia. 

Sobre aquesta petició, Ramon Espadaler ha negat que el nou model comporti la desaparició dels jutges de pau i ha dit que els interessa "preservar-los" i que segueixin tenint competències. Tot i això, ha defensat les agrupacions "per guanyar eficiència, per ser més pràctics i per poder oferir un millor servei a la ciutadania". La idea és que comparteixin una estructura comuna, mantenint la seva operativa pròpia i la capacitat de decisió a escala local, amb la novetat que les agrupacions permeten disposar el reforç de personal de l’Administració de Justícia.

Classes de català o aranès per a treballadors públics

En el transcurs de la reunió, el conseller ha recordat que el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica posa a disposició de la ciutadania i dels operadors jurídics el servei de traducció entre català, castellà i aranès, una eina que "contribueix a garantir els drets lingüístics" i a "preservar la singularitat de l’Aran", ha dit.

Tot i això, Espadaler ha reconegut que la presència de l'aranès a la justícia "està complicada", com també ho és la del català. I és que els jutjats són un dels àmbits on hi tenen una presència més residual. Per intentar revertir l'escassa utilització de les dues llengües pròpies de Catalunya en els processos judicials, ja sigui per por dels ciutadans a fer-les servir o per manca de col·laboració del personal administratiu, la conselleria de Justícia treballa amb el Departament de Política Lingüística per oferir classes de català o d'aranès als servidors públics que ho necessitin, especialment als provinents de la resta de l'Estat espanyol o d'altres països.