Reclamen que el Govern inclogui la muntanya de Seurí a les zones de protecció enfront de l'ós bru

Unes 3.000 ovelles, d'una desena de ramaders, baixen aquests dies de la muntanya de Seurí, al Pallars Sobirà, on hi han pasturat al llarg de l'estiu. La tradició mana que per Sant Miquel els ramats han de baixar de les muntanyes, abans no els sorprenguin el fred i les primeres nevades.

Abans de començar la transhumància de retorn cap a casa, ha calgut separar els animals de cada propietari. A Seurí, els ramaders ho fan manualment amb l'ajut del ganxo, de la mateixa manera que ho feien els seus avantpassats des de temps immemorial. Una feina manual que ja en molt pocs llocs del Pirineu es fa.

Un dels ramaders, Xavier Rivera, ha explicat a l'ACN que han passat "un bon estiu", tot i reconèixer que han tingut algun "sobresalt" per culpa de la presència, cada cop més freqüent, de l'ós bru, incentivada per les administracions superiors. Per això, els ramaders han aprofitat per exigir a la Generalitat que inclogui ja aquesta muntanya dins les zones de protecció de l'ós.

Perill pel bestiar i per a les persones

Aquest estiu el pastor que guardava les gairebé 3.000 ovelles a la muntanya va veure l'os ben a prop d'on hi havia la ramada, cosa que ha generat molta inquietud pels greus danys que podria provocar un atac en aquesta gran concentració de bestiar oví. En aquest sentit, Xavier Rivera ha reiterat el que ja denuncien la majoria de ramaders pirinencs des de fa anys: que la coexistència dels plantígrads i d'altres depredadors amb la ramaderia extensiva és "impossible", perquè són dues activitats "incompatibles" malgrat que l'administració insisteixi a fer que convisquin. I ha alertat que en aquesta zona on ara ja s'ha observat l'ós hi ha milers d'ovelles a l'estiu, però que també hi corren perill el pastor que les guarda, les persones que hi viuen a prop i els molts visitants que rep la muntanya a l'estiu. 

 Els ramats van pujar cap a la muntanya de Seurí al començament de juliol i baixen a finals de setembre. Els propietaris pugen les ovelles el mateix dia i les entreguen al pastor de la muntanya, que les guarda durant tres mesos. Igualment, tots els pastors fan baixar les ovelles el mateix dia. Uns dies abans de pujar a la muntanya, amb les ovelles ja xollades, cada pastor assenyala els seus animals amb "la marca de casa" a l'esquena. Així, a l'hora de triar-les identifiquen ràpidament les del seu ramat. 

Comptades li separades per ramats, arriba l'hora de desfer el camí que van fer al juny per tornar a casa. Unes es quedaran a prop, a Seurí mateix, però d'altres aniran una mica més lluny; per exemple, a Peramea o Costcastells. I les que faran més camí són les del Pallars Jussà, que aniran caminant fins a Sant Joan de Vinyafrescal, Toralla o Puigverd.