Recullen adhesions a Change.org per defensar els "usos socials" de la llera del riu Segre a la Seu d'Urgell

Un grup de veïns de la Seu d'Urgell i de persones vinculades al món educatiu i mediambiental han encetat una campanya, a la plataforma Change.org, en què busquen adhesions per defensar els "usos socials" de la llera del riu Segre, al pas pel municipi, i mostrar el seu desacord amb els treballs d'aclarida selectiva de la vegetació que s'hi han fet els darrers dies. L'acció de neteja l'ha dut a terme l'Ajuntament urgellenc amb l'objectiu de garantir la seguretat al voltant d'aquest tram canalitzat, de 4 quilòmetres, davant el risc de danys greus en cas d'un futur aiguat com el que va afectar, per darrera vegada, la ciutat i tota la plana de l'Urgellet l'any 1982.

Els impulsors de la publicació a Change.org han expressat la seva "profunda indignació" i han qüestionat els termes emprats pel consistori "que sonen bé" per justificar la netejada, dels quals esmenten "tala selectiva, corredor biològic i sostenibilitat ambiental", perquè creuen que "a la pràctica ha estat una destrossa monumental del bosc de ribera" i una "tala massiva" en un "espai de gran valor ecològic". Els signants opinen que aquestes tasques "han contravingut els criteris que s'havien fixat anteriorment i han menystingut completament els estudis que s'hi ha fet, així com tota la resta d'usos socials que es fan del riu". Per tot plegat, consideren que la intenció expressada inicialment és "del tot contradictòria amb el que han acabat fent".

Sobre els motius de seguretat ciutadana expressats pel consistori, afirmen que "els estudis demostren que la vegetació de ribera, lluny de ser un obstacle, contribueix a la regulació hidrològica i a la prevenció de les riberes". En aquest sentit, afirmen que les regulacions de cabal dels rius "disminueixen la velocitat de l'aigua durant les riuades, reduint l'erosió i el risc d'avingudes sobtades", mentre que "l'eliminació massiva de vegetació de ribera ha accelerat la velocitat del riu, fent-lo més perillós en cas d'avinguda". I en l'aspecte més ecològic, assenyalen que "aquestes zones acullen una gran varietat d'espècies animals i vegetals", entre les quals esmenten ratpenats, ocells, mamífers, amfibis i peixos.

D'altres arguments que presenta el denominat "Manifest del riu" són que en aquest entorn "els estudiants poden aprendre sobre els ecosistemes fluvials", que s'hi poden fer "activitats d'educació ambiental" i que "la comunitat educativa pot sensibilitzar-se sobre el canvi climàtic i la necessitat de protegir els espais naturals". Per tot plegat, el col·lectiu "exigeix solucions sostenibles i participatives", com ara "la suspensió de futures actuacions destructives", una "avaluació ambiental objectiva", mesures "alternatives de protecció" del bosc de ribera o la participació d'experts d'organismes mediambientals com el CREAF, el GBIF o el CFTC, a banda de "reconèixer la importància educativa del riu Segre". Per això, s'han proposat "recollir tantes signatures de suport com sigui possible, tant al món educatiu com al tècnic i a la societat civil". De moment, fins aquest dimecres al migdia n'han sumat prop de 170.

L'Ajuntament ha actuat perquè la CHE no hi fa cap neteja

Sobre aquesta qüestió, i en nom de l'Ajuntament, l'alcalde Joan Barrera ha explicat que "en primer lloc cal deixar clar que la neteja de la llera del riu no l'hauria de fer l'Ajuntament, perquè no és competència directa nostra sinó de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, o subsidiàriament, de l'Agència Catalana de l'Aigua". I que es dóna el cas que "ni una ni l'altra no fan el que han de fer, que és estar pendent dels rius, i l'Ajuntament se n'ha hagut de cuidar per garantir la seguretat". De fet, Barrera ha lamentat que "en aquest tram, entre el pont d'Alàs i el pont de la Palanca, no s'hi ha fet cap actuació des del 2013: no s'hi ha fet res en aquests dotze anys i evidentment, en un entorn fluvial, ha passat el que ha de passar que és que la vegetació creixi", de manera que finalment hi han hagut d'actuar des del consistori mateix.

En una entrevista a RàdioSeu, el batlle urgellenc ha recordat que l'any 2020 l'anterior equip de govern ja va demanar permisos a la CHE per fer aquesta necessària neteja, i es va fer un projecte per part de la tècnica municipal de Medi Ambient. El vistiplau de la Confederació no va arribar fins aquest any passat, per la lenta burocràcia existent en aquests tràmits, i ara finalment s'ha pogut executar. Atès que la tècnica municipal ara està de baixa, l'execució s'ha delegat en els serveis territorials del Departament d'Agricultura, que també s'ocupen de la gestió de boscos. Amb el director territorial de la conselleria es va revisar el projecte i quins arbres calia tallar. L'acció també ha rebut l'aval de l'ACA, que té les competències de "policia d'aigües".

Finalment, Joan Barrera ha admès que el resultat de la neteja "evidentment pot semblar agressiu i sap greu", però hi afegeix que "cal recordar sempre què va passar l'any 1982, i la desgràcia que va suposar", i remarca que "quan hi va haver aquella desgràcia ja es va redactar un projecte important, redactat per experts del Canadà i per tant gens improvisat, que va calcular la canalització d'aquest tram de riu". L'alcalde també recorda que el Segre té canalitzacions a d'altres ciutats, com Balaguer o Lleida, "en què no hi ha absolutament res" de vegetació natural, "perquè són parcs fluvials amb gairebé ni un sol arbre", mentre que en canvi "a la Seu es va optar per una integració molt més natural".

Des del consistori conclouen que "el que s'hauria de fer, i no s'ha pogut fer fins ara, és mantenir el riu net i garantir la seguretat de la ciutat", que és el que "precisament" han començat a fer ara, "sempre amb el permís de la CHE i de l'ACA". A més a més, Barrera augura que des d'ara "la vegetació tornarà a créixer molt ràpid i a partir d'ara procurarem fer actuacions més sovint, per no haver-ne de fer de tan contundents".