Reunió entre Govern, operadores i món local per l'augment de talls de connexió de telefonia i internet

El Palau de la Generalitat ha acollit aquest dimarts una reunió conjunta entre el Govern català, les operadores de telecomunicacions i representants del món local per mirar de trobar solucions a l'augment de talls de telefonia i internet que afecta municipis petits i, especialment, els de les comarques del Pirineu. De moment, els diferents sectors implicats han acordat revisar protocols i crear un comitè tècnic per millorar la gestió d'incidències, tenint en compte que una de les principals queixes dels ajuntaments afectats és la poca atenció o, directament, desatenció per part de les grans companyies cada cop que tenen un problema greu de connexió.

El cas més flagrant de les darreres setmanes ha estat el tall que ha patit el municipi berguedà de Gósol, al límit amb l'Alt Urgell, que ha estat sense senyal durant quatre dies en plenes vacances de Nadal. Aquesta darrera incidència va començar abans de Cap d'Any i no es va resoldre fins divendres passat, 3 de gener. A més a més, en aquesta població ja hi ha hagut anteriorment moltes altres incidències, algunes de les quals també han afectat domicilis del terme veí de Josa i Tuixent. Una situació que fins i tot ha portat l'alcalde de Gósol a amenaçar de desmuntar l'antena que Telefónica-Movistar té al municipi per donar cobertura a les diferents operadores.

L'altre gran incident dels darrers dies ha estat a les comarques del Pirineu occidental (Alta Ribagorça, Val d'Aran, Pallars Jussà i Pallars Sobirà), on diumenge passat els municipis de tota aquesta zona es van quedar sense telefonia ni internet, en alguns casos durant més de 24 hores, en un dels dies de més activitat de tot l'any atès que coincidia amb les vacances de Nadal. El motiu de l'aturada va ser un tall accidental a un cable de fibra òptica durant uns treballs en una finca agrícola a Talarn. La principal afectació va ser la impossibilitat de fer servir durant aquelles hores tant els datàfons com els caixers automàtics, ordinadors o telèfons mòbils per fer qualsevol gestió o pagament.

Un fet que ha portat alguns dels ajuntaments afectats a anunciar que presentaran una denúncia "el més contundent possible" contra Telefónica per reclamar-los tots els perjudicis econòmics que això ha comportat i per evitar que fets com aquests es tornin a repetir. Així ho va expressar l'alcalde de Vielha i vicepresident de la Diputació de Lleida, Juan Antonio Serrano, que va aprofitar per denunciar que el fet que les telecomunicacions d'aquestes quatre comarques depenguin "d'un sol fil" i es preguntava quina repercussió tindria un fet com aquest -un tall total de telefonia i internet durant més de 24 hores- si es produís a l'àrea de Barcelona.

Millorar la coordinació

En aquesta reunió la Generalitat ha informat que al llarg del 2024 han tingut constància de 24 "incidències massives" de diferents operadores privades connectivitat. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha dit a l'ACN que s'han marcat sis accions prioritàries per al 2025, que passen per garantir una gestió "ràpida", una comunicació "transparent" i una reacció "àgil" de les companyies davant incidències i avaries. En primer lloc, s'ha acordat crear un Comitè Tècnic de Seguiment d'Incidències. També s'ha pactat revisar els mecanismes de contacte dels ajuntaments amb les operadores, fer materials de difusió per al món local i definir un protocol per classificar la gravetat de les incidències.

A banda de Dalmau, la reunió ha comptat amb la presència del secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort; el secretari de Governs Locals i Relacions amb l'Aran, Xavier Amor, i responsables de Telefónica-Movistar, Vodafone i MasOrange, a més de l'empresa d'infraestructures de telecomunicacions Cellnex. Per part del món local hi ha hagut representants de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), del consorci Localret, de l'Associació de Micropobles de Catalunya i de l'entitat Eines de Repoblament Rural.

Albert Tort ha dit que és important avançar en la classificació de la "criticitat" de les incidències, de manera que si n'hi ha amb un "impacte considerable" l'administració també hi pugui intervenir i no es depengui només de la voluntat de les operadores. El secretari general conclou que "la clau és la col·laboració i la cooperació per un tema que és de país". I assegura que, malgrat el malestar existent als municipis afectats, ara hi ha "voluntat compartida de desplegar les infraestructures de connectivitat necessàries per buscar una major igualtat d’oportunitats al territori".

Les associacions d'ens locals recorden que el problema ve de lluny

Els representants de les entitats locals presents a la reunió han valorat positivament la trobada, però en tot cas han recordat que alguns pobles o municipis ja fa anys que pateixen problemes de connectivitat.

Jaume Oliveras, vicepresident primer de l’Associació Catalana de Municipis (principal entitat municipalista del país), adverteix a la Generalitat que resoldre aquesta qüestió "És un deure inexcusable que hem d'afrontar entre tots"; i a les operadores, les insta a "donar-hi resposta com més aviat millor".

Marc Solsona, vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), ha afirmat, fent servir un terme tecnològic, que ara cal "resetejar" el sistema i tornar a dissenyar els protocols de relació i comunicació entre operadores i administració, però també amb la ciutadania, perquè hi hagi una resposta ràpida i els usuaris estiguin degudament informats, perquè creu que actualment "és un tema crucial" tant a nivell social com econòmic.

Joan Solà, president de l'associació Micropobles, ha indicat que a partir d’aquí cal buscar solucions per respondre d’una forma "àgil i urgent" perquè les telecomunicacions siguin arreu del país i perquè les comarques més rurals no visquin amb "angoixa o por" de quedar-se sense internet o cobertura mòbil. Finalment, Omar Noumri Coma, secretari del col·lectiu Eines de Repoblament Rural, ha subratllat que "avui no s'està garantint la igualtat d'oportunitat dels catalans", perquè "al 60% del territori hi vivim el 4% de la població, però aquest 4% no pot tenir menys oportunitats". Noumri espera que amb aquesta reunió s'hagi posat "a primera pedra per assolir la igualtat d'oportunitats".