Rialb reivindica el seu potencial per convertir-se en un referent de les aigües tranquil·les

El Consorci Segre-Rialb impulsa un projecte perquè l'embassament de Rialb sigui el primer pantà de Catalunya amb la distinció d'estació nàutica d'interior i es converteixi en el referent de les aigües tranquil·les a les comarques de la demarcació de Lleida. Per aconseguir-ho, actualment s'està redactant un Pla d'Usos a la zona i s'acaba d'adjudicar la redacció d'un Pla Especial d'Urbanisme que pretén eliminar traves per poder oferir més serveis.

Ajuntaments i empreses turístiques del voltant de l'embassament han constatat un augment de visitants a la zona en els darrers anys però asseguren que encara es pot fer molt més per aprofitar el potencial d'aquest territori situat entre la Noguera i l'Alt Urgell. Segons ha explicat a l'ACN la tècnica de desenvolupament local del Consorci, Núria Solé, el projecte es basa en la transformació d'un territori apostant de manera prioritària per un producte turístic com són les activitats relacionades amb les aigües tranquil·les i les aigües vives, però també acompanyat d'una oferta d'allotjament i gastronomia de qualitat, d'atractius culturals i de natura.

Des del Consorci s'han visitat altres estacions nàutiques d'interior europees, com és el cas de les franceses del Lac du Bourget i el Lac Léman. Solé manifesta que s'ha copsat que no s'està lluny d'aconseguir-ho, "però s'hi ha de treballar, aquest és un projecte a mig-llarg termini, i no s'aconseguirà en dos anys".

La tècnica de desenvolupament rural del Consorci Segre-Rialb assegura que dos dels factors fonamentals per aconseguir la marca turística són la voluntat empresarial i política del territori, "i ara per ara tots dos estan assegurats". Ara bé, per incrementar els usos i millorar els serveis i les infraestructures que permetin bastir el projecte indica que "cal la implicació de la Generalitat i de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE)".

Pla d'Usos en redacció

La CHE, organisme que depèn del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, ha de donar el vistiplau definitiu al Pla d'Usos de la làmina d'aigua que actualment s'està redactant, i que requereix també un informe previ de l'Agència Catalana de l'Aigua. És un pas més per aconseguir la marca turística perquè aquest pla està plantejat no només per ordenar sinó també per augmentar l'activitat nàutica a l'embassament de Rialb, autoritzada des del 2012.

Hi ha dos canvis fonamentals encarats a pujar els estàndards de navegació. Per una banda, el consorci demana que es permeti navegar per Rialb embarcacions amb un motor de fins a 150 cavalls, quan ara mateix està limitat a 50. Això, per exemple, restringeix actualment l'ús de motos aquàtiques. D'altra banda, també reclamen que l'altura autoritzada dels pals de les embarcacions de vela passi de 5 a 9 metres.

El Pla d'Usos també establirà on i de quina manera es poden portar a terme les diferents activitat nàutiques -caiac, paddle surf, windsurf, vela, motos aquàtiques, barques motores- i assenyala els llocs on es projecten nous embarcadors. De moment només n'hi ha un, el port de Pomanyons, al terme de la Baronia de Rialb, inaugurat el juliol de l'any passat. Ara per ara, ja s'ha entregat una primera versió del document, que s'està revisant per part de les administracions competents.

Pla Especial d'Urbanisme

L'altra gran eina que es vol aconseguir per desenvolupar la zona és un Pla Especial d'Urbanisme, la redacció del qual s'ha adjudicat aquest mateix mes, el 7 d'agost, a l'empresa Joaquin Arenas Torneo, de Lleida, per valor de 32.670 euros. En aquest cas es tracta d'ordenar i planificar els usos i els serveis turístics, culturals i esportius al voltant de l'embassament per afavorir l'activitat econòmica. De fet, es tracta de canviar la qualificació d'alguns terrenys que ara són rústics per urbanitzables, ja que el sector empresarial i els alcaldes constaten que les restriccions de l'actual llei d'Urbanisme suposen traves importants a l'hora d'engegar nous projectes.

És el cas de l'empresa Club Nàutic Segre-Rialb, responsable de l'embarcador del Port de Pomanyons. El seu gerent, Ivan Solé, es queixa del gran volum de tràmits burocràtics que li imposa l'administració per habilitar un bar al costat de l'embarcador, un servei que assegura que és molt demandat pels seus clients. "Se'ns sol.licita molta paperessa i tot plegat s'allarga en el temps, i nosaltres el que necessitem és treballar ja", assegura. Una altra assignatura pendent, segons indica Solé, és que es millori la senyalització dels principals enclavaments turístics com ara el port que gestiona la seva empresa.

Aposta pel turisme

Malgrat que s'ha optat pel Pla Especial, l'alcalde de la Baronia de Rialb, Antoni Reig, reclama que se solucioni el problema d'arrel amb l'aprovació d'una nova llei d'Urbanisme "que permeti el desenvolupament dels territoris rurals, entenent que s'ha de fer dins d'un ordre". A més de les aigües tranquil.les, a la zona també s'aposta per les aigües braves, amb clubs com el Nàutic Mig Segre que duen a terme activitats com el ràfting o el caiac.

L'any 2000 als municipis de l'àmbit del pantà hi havia 14 establiments d'allotjament, mentre que aquest 2015 en són 48, amb 988 places. La majoria, 22, es troben a la Baronia de Rialb; 6 a Basella; 3 a Oliana; 7 a Peramola; 8 a Ponts i 2 a Tiurana. Fa 15 anys, ni a la Baronia ni a Tiurana no n'hi havia cap.

El Consorci Segre-Rialb també reivindica a la CHE actuacions pendents de seguretat i protecció a l'embassament com ara la supressió de les restes de les línies elèctriques de Castellnou de Bassella; la desforestació del vas de l'embassament de manera general, i en especial a les zones de la Ribera Salada, la Clua, Oliana i Peramola, i la demolició del pont penjant de Bassella. A més, també demana la redacció del projecte i l'execució de les obres per fer quatre nous embarcadors a Bassella, la Clua, Tiurana i la Cluella, a més de senyalització vertical informativa.

Municipis de l'Alt Urgell i la Noguera

El Consorci Segre-Rialb es va crear el 2008 per promoure de forma unitària l'activitat turística d'una zona que té com a eix vertebrador el pantà de Rialb. El conformen els ajuntaments de la Baronia de Rialb, Ponts i Tiurana, a la Noguera, així com Bassella, Oliana i Peramola, a l'Alt Urgell. També els consells comarcals de la Noguera i l'Alt Urgell i la Diputació de Lleida.