Roden a Sisquer, a la vall de la Vansa i Tuixent, escenes d'un curtmetratge sobre les trementinaires
El film 'Flor del cel', que porta dos anys gestant-se, preveu preestrenes a Tuixent, la Seu d'Urgell i Mataró durant la primavera vinent. El personatge principal l'interpreta Carme Sansa
El nucli de Sisquer, al municipi de la Vansa i Fórnols, s'ha convertit aquest dimecres en escenari d'un rodatge cinematogràfic. El poble, que actualment només té 10 habitants censats, ha acollit la gravació del curtmetratge 'Flor del cel', que s'està rodant durant aquesta setmana en una dotzena de localitzacions de la vall de la Vansa, entre les quals hi ha Sorribes, Adraén, Tuixent o la Barceloneta.
El projecte audiovisual, que es va començar a elaborar ara fa dos anys, preveu divulgar i homenatjar l'ofici de les trementinaires, les dones que recollien herbes remeieres en aquesta vall i les transportaven a peu arreu de Catalunya. La previsió és que, de cara a la primavera, es puguin organitzar tres preestrenes a Tuixent, la Seu d'Urgell i Mataró.
Una de les escenes del curtmetratge que s'ha rodat aquest dimecres ha tingut com a escenari l'exterior de Ca l'Arnau de Sisquer, la casa on viu la protagonista del film, una trementinaire interpretada per la reconeguda actriu Carme Sansa. En una de les gravacions es veu com el personatge de la Joana, una nena de sis anys i veïna de la vall, truca a la porta. Per interpretar-ho, s'han mobilitzat fins aquest punt la trentena de persones que conformen l'equip tècnic i artístic del projecte, que porta a la vall de la Vansa des de dilluns i preveu quedar-s'hi fins aquest dissabte.
Carme Sansa, que té arrels familiars a la Seu d'Urgell (el seu pare era nascut a la capital urgellenca), ha estat reconeguda per la seva trajectòria com a "primera dama" del teatre català. Sansa ha dit avui que està molt satisfeta de poder participar en el projecte i explicar com era l'ofici de les trementinaires, perquè "potser la gent no té una idea exacta del que feien, i pensen que eren una mica bruixes". Per això, espera ajudar a conèixer millor aquest llegat perquè "eren unes dones que el que intentaven era curar i fer el bé". També ha destacat que l'equip és jove i que estan fent molta pinya entre ells. I hi ha afegit que està gaudint molt del rodatge i especialment d'"aquesta tranquil·litat, aquestes nits, tants estels, que això a Barcelona no ho veus", perquè tot i aquest vincle amb la Seu fins ara coneixia poc la vall de la Vansa i ara l'està redescobrint.
De la seva banda, el director de 'Flor del cel', Eloi Aymerich, ha explicat que el moment de la gravació és "molt especial", tenint en compte que s'està portant a terme "una producció cinematogràfica d'una part de l'imaginari". També ha apuntat que feia molts anys que no es rodava una ficció d'època, ambientada a finals del segle XIX, a la vall de la Vansa i que, segurament, "hi ha moltes muntanyes, valls o façanes que s'estan filmant per primera vegada". Aymerich ha agraït molt la bona acollida que ha tingut la iniciativa entre les institucions locals i l'ajuda rebuda per part de diferents ens i particulars, i valora que "està sent molt bonic rodar de la mà de la comunitat".
Mirada poètica i compromesa sobre la memòria de les dones del Pirineu
L'objectiu és que el curtmetratge, un cop passades les preestrenes previstes a la primavera de l'any que ve, es pugui veure en diversos festivals nacionals i internacionals. El film explica una història que pretén oferir una mirada poètica i compromesa sobre la memòria de les dones del Pirineu. De fet, s'ha comptat amb l'assessorament sociolingüístic d'Isidre Domenjó, així com l'expertesa en botànica de la responsable del Museu de les Trementinaires, Lina Sevillano, i Suzette Böringer, productora de plantes medicinals a Ossera.
La producció va a càrrec de la cooperativa audiovisual Clack, amb el suport d'institucions com l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA), el Consell Comarcal de l'Alt Urgell, diversos ajuntaments, així com també entitats locals. El projecte, d'un cost d'uns 50.000 euros, ha estat finançat en part gràcies a la col·laboració de les diverses administracions i també mitjançant una campanya de micromecenatge, a través de la qual s'ha recaptat 6.000 euros a partir de més de 150 aportacions.
