S'acaba sense acord l'onzena reunió per incorporar l'Aragó a l'acord tècnic sobre els Jocs d'Hivern

Actualització. 24.05.2022

L'onzena reunió sota els auspicis del Comitè Olímpic Espanyol per incorporar l'Aragó a la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 s'ha acabat sense acord. El govern aragonès ha tornat a rebutjar l'acord tècnic pactat ara fa dos mesos pels executius català i espanyol i pel COE mateix, i han tornar a adduir com a motiu principal el fet que consideren que no s'hi contemplen prou competicions en instal·lacions aragoneses.  

Tot i aquesta nova negativa del govern presidit per Javier Lambán, i la proposta de la Generalitat de concentrar les proves a Catalunya, el president del COE, Alejandro Blanco, segueix insistint en la voluntat de la seva institució de "continuar la tasca" per poder presentar un projecte "tècnicament immillorable, sostenible en l'àmbit social, l'econòmic i el mediambiental, que contribueixi a la regeneració del territori i que, alhora, respongui als requeriments i normes del COI". Blanco no ha detallat si això implica que s'exclou definitivament l'Aragó d'aquesta negociació, tal com han proposat recentment tant la Generalitat com la Federació Catalana d'Esports d'Hivern. Tot i això, i atès el bloqueig polític per part de Lambán, la possibilitat de centrar el projecte a Catalunya guanya cada vegada més opcions, segons han indicat fonts del COE.

L'anunci d'aquest nou fracàs en les reunions arriba quatre dies després del 20 de maig, la data límit que el COE mateix s'havia marcat perquè l'Aragó i Catalunya arribessin a una entesa i, per tant, es modifiqués l'acord tècnic al qual el comitè espanyol ja havia donat el vistiplau. Dimecres passat Alejandro Blanco va fer marxa enrere en aquest ultimàtum als representants polítics, tot i que sí que va expressar el desig que s'arribés a un acord abans de l'1 de juny, data en què ha de visitar Madrid el president del COI, Thomas Bach.

Des del COI mateix, aquesta setmana passada el fins fa poc director general adjunt de l'organisme, el català Pere Miró, va desmentir que haguessin posat una data límit ni el 20 de maig ni l'1 de juny, i va matisar que aquests terminis s'havien establert "des de dins" de la candidatura, en referència al COE. Miró va aclarir que encara veu marge perquè s'arribi al consens polític en aquest projecte, més enllà d'aquest mes de maig.

La Generalitat veu factible concentrar quasi totes les proves a Catalunya

L'acord subscrit pels governs català i espanyol amb el COE -i que l'Aragó no accepta- contempla que el Pirineu català acolliria les proves d'esquí alpí (eslàlom, gegant, supergegant, descens i combinada), concretament a Masella i La Molina, juntament amb les de surf de neu i freeski, que es farien a Baqueira Beret, i l'esquí de muntanya, que tindria lloc a Boí Taüll. De la seva part, Barcelona només acolliria la competició d'hoquei gel, després que el document tècnic consensuat preveia traslladar a Saragossa i Jaca les altres proves de gel (patinatge artístic, patinatge de velocitat i cúrling). Aquesta proposta també atorgava a l'Aragó les competicions d'esquí de fons i biatló, que es farien a Candanchú.

Tot i aquesta previsió de traslladar algunes de les proves inicialment plantejades a Catalunya, Javier Lambán va rebutjar des del primer moment aquesta proposta i els darrers dos mesos ha exigit un repartiment total de les competicions de neu i, a més a més, ha intentat pressionar el Govern espanyol -també del PSOE- perquè fes prevaldre les seves peticions. En la seva alternativa, Lambán fins i tot ha proposat separar esports per gènere (amb seus diferents per a les categories masculina i femenina de cada modalitat), una idea que la Generalitat va qualificar com fora de lloc i que va advertir que restaria moltes opcions davant del COI.

Després que el COE ha decidit trencar les negociacions amb l'Aragó, Javier Lambán ha mantingut el seu to desafiant: ara acusa aquest organisme de fer una "aposta unilateral", que creu que "hipoteca i devalua" el Pirineu aragonès, malgrat que ha estat ell mateix qui en tot moment ha rebutjat les propostes fetes per sumar-se a la candidatura. A més a més, ha tornat a exigir la intervenció del president espanyol i alhora company de partit, Pedro Sánchez, perquè augura que sense l'Aragó la candidatura podria "descarrilar".

Les estacions de nòrdic catalanes podrien aprofitar-ne la infraestructura

En canvi, i en relació amb aquestes noves amenaces de Lambán, des de la Generalitat han recordat que el document que van elaborar la legislatura passada només contemplava una col·laboració molt puntual -per a les proves de biatló i esquí de fons- i que van acceptar cedir d'altres proves per la petició expressa del COE d'implicar-hi l'Aragó.

Aquest mes mateix, el Govern català ha recordat que no descarten l'opció de fer aquestes dues competicions en un circuit desmuntable al Pla d'Anyella, a tocar de La Molina, que permetria complir amb la necessitat fer-les per sota els 1.800 metres d'altitud, un requisit tècnic del COI que no compleix cap de les estacions de nòrdic ja existents a Catalunya. A més a més, després dels Jocs les instal·lacions temporals necessàries es destinarien després algunes d'aquestes estacions de Tot Nòrdic, perquè les poguessin aprofitar en el futur.

Stop JJOO torna a exigir la retirada del projecte

En relació amb aquest darrer anunci, la plataforma Stop JJOO l'ha interpretat com "l'enèsim fracàs" i "la darrera estocada" al projecte, per la qual cosa n'ha exigit novament la retirada, sense esperar al resultat de la consulta prevista al Pirineu català pel 24 de juliol vinent. El col·lectiu opina que la idea ha de ser "enterrada", perquè entén que "a l'evident manca d'acord polític s'hi suma el rebuig popular, com es va poder veure a la manifestació a Puigcerdà", a la qual hi van participar entre 2.500 i 5.000 persones convocades des d'arreu de Catalunya.

Tot i aquesta valoració dels contraris als Jocs, el cert és que el Govern manté la voluntat d'impulsar la candidatura i veu bé l'opció de poder acollir la gran majoria de proves, tal com ho demostra la campanya de difusió que ha iniciat aquests dies, amb participació de gent del Pirineu mateix. Una acció promocional que ja ha estat criticada per Stop JJOO, que ha acusat l'executiu "d'utilitzar els mitjans de comunicació públics amb els diners de tots". La plataforma hi afegeix que creuen que cal "planificar l'economia" i "dotar el territori de serveis públics de qualitat".

La nova campanya s'emmarca en la preparació de la votació, sobre la qual precisament aquest divendres és previst que el president Pere Aragonès en signi el decret de convocatòria, Aquest referèndum, de fet, s'ha impulsat en resposta a la petició de consultar el territori que havien fet formacions i entitats com Stop JJOO, que ara, però, exigeix la retirada immediata del projecte sobre el qual s'ha de votar.