Salut organitza en cinc grans àrees la programació d'operacions i fluxos de pacients dels hospitals catalans

El Departament de Salut ha reestructurat el sistema hospitalari de tot Catalunya pel que fa a la coordinació dels fluxos de pacients i a la realització d'operacions no vinculades a la COVID-19. La conselleria ha dividit aquest apartat en cinc grans "clústers territorials", cadascun amb un hospital de l'Àrea Metropolitana com a centre de referència per coordinar-se i per a intervencions que no es poden fer en equipaments de caire més local.

En el cas de la Regió Sanitària de l'Alt Pirineu i Aran, de la qual forma part l'Alt Urgell, ha estat inclosa en l'àmbit "Nord-Lleida", que té com a referent l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, a Barcelona. Aquesta àrea engloba té 3.118 llits convencionals i 200 llits de crítics i dóna servei a una població d'1.667.188 persones

Pel que fa als altres quatre àmbits, el de Barcelona Dreta-Litoral i Anoia té l'Hospital de Sant Pau com a coordinador, 1.262 llits convencionals i 66 d'UCI (per a una població de 731.258 hab.); el de Nord-Girona, el coordina l'Hospital Germans Trias i Pujol, amb 2.315 llits convencionals i 119 de crítics (població de 1.314.110 hab.); l'anomenat C-17, el dirigeix l'Hospital Clínic, té 1.651 llits convencionals i 81 de crítics (977.678 hab.); i el clúster Sud-Tarragona, comandat des de l'Hospital de Bellvitge, suma 2.907 llits convencionals i 190 llits de crítics (1.820.078 hab.). En aquesta organització, també es tenen en compte els recursos de la xarxa d'hospitals privats.

Aquesta setmana, amb 705 pacients a les UCI per coronavirus, s'ha desprogramat entre un 25% i un 30% d'activitat "no COVID". Davant aquesta situació, els responsables del Sistema Català de la Salut (CatSalut) han presentat la nova organització del sistema hospitalari a Catalunya, que de fet ja va començar a posar-se en funcionament el desembre passat, davant la previsió d'una tercera onada del coronavirus. Aquesta organització es mantindrà, almenys, fins que acabi la pandèmia, i segurament en un primer tram per recuperar l'activitat que no s'hagi pogut fer durant aquests mesos.

Mantenir la "dualitat" en l'atenció a pacients amb COVID o sense

Els objectius d'aquesta organització són, segons Salut, "mantenir al màxim la dualitat de l'atenció entre els pacients COVID-19 i els que tenen altres patologies", a banda de "millorar l'assistència i l'accessibilitat als centres sanitaris tot i la pandèmia" i "potenciar la coordinació entre els centres davant de la immediatesa i l'exigència que requereix la gestió del coronavirus". Es tracta, conclouen, "d'organitzar el sistema a gran escala perquè interessa molt seguir donant resposta a l'atenció de la COVID-19, però també a la que no és de COVID-19, especialment la més greu, i de forma equitativa arreu del territori", segons ha manifestat el director del CatSalut, Adrià Comella.

Històricament ja s'han traslladat pacients a centres de referència o bé els especialistes s'han desplaçat a d'altres hospitals, especialment pel que fa a complexos amb poques especialitats fixes com són els del Pirineu. Però que en un escenari de "màxima tensió" com és el de la pandèmia, Comella creu que els fluxos han de funcionar "com un rellotge". Els responsables del CatSalut han destacat que, per exemple, aquest cap de setmana ja es van poder recol·locar 60 pacients en altres hospitals gràcies a aquest nou sistema de coordinació.

A tall d'exemple del que ha de permetre aquesta organització, la directora de l'Àrea assistencial, Xènia Acebes, ha exposat que pot passar "que un hospital està valorant desprogramar una cirurgia oncològica perquè no té llits i un altre hospital del mateix clúster pot seguir fent intervencions d'hèrnies inguinals". Per Acebes, "això no hauria de passar" perquè "s'haurien de compartir els recursos de manera que el conjunt de procediments de màxima criticitat no s'arribi a desprogramar a cap lloc del clúster".

A banda d'aquesta organització en cinc grans àrees, també es preveu posar en marxa espais adjacents als CAP en els propers dies. El CatSalut ha invertit 2.106 milions d'euros (MEUR) el 2020 per fer front a la pandèmia i preveu superar els 1.500 MEUR el 2021.

La desprogramació no afecta cirurgies crítiques de moment

La desprogramació afecta les cirurgies menys crítiques. De moment no s'han hagut d'ajornar els procediments més crítics, com els oncològics, però els responsables del CatSalut no descarten que pugui acabar passant en aquesta tercera onada. "Si la pressió segueix pujant, podria passar", ha reconegut Acebes.

Segons ha indicat en diverses ocasions Salut, a partir de 400 llits d'UCI amb pacients amb covid-19, l'activitat assistencial pot començar-se a veure afectada i hi pot haver desprogramacions en alguns centres. A partir dels 500 llits de crítics, la mesura excepcional pot ser generalitzada, amb criteris de priorització clínica. I a partir dels 650, els processos urgents, com els oncològics, poden veure's afectats.