Salvador Illa confirma l'aposta del Govern per l'Hospital Comarcal i la residència a la Seu d'Urgell

La Generalitat de Catalunya inclou partides per als projectes de l'Hospital Comarcal de l'Alt Urgell i la futura residència de gent gran de la Seu als pressupostos 2026, que es preveu que s'aprovin ben aviat al Parlament. Són dues de les inversions territorialitzades de l'Alt Pirineu i Aran que el president del Govern català, Salvador Illa, ha destacat a la ponència que ha ofert aquest divendres a la segona i última jornada de la 37a Trobada Empresarial al Pirineu, en què ha analitzat el context actual tant a Catalunya com al món i ha parlat de com s'ha d'afrontar aquesta situació a nivell econòmic, polític i social. 

Sobre l'Hospital de l'Alt Urgell, cal recordar que aquesta setmana passada el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ja va confirmar al Parlament que el Govern es compromet a licitar la redacció del projecte constructiu abans no s'acabi aquest any, en resposta a una pregunta que havia formulat el diputat urgellenc de Junts Jordi Fàbrega. I pel que fa a la residència, aquesta setmana mateix l'alcalde de la Seu, Joan Barrera, ha avançat que d'aquí a pocs dies l'Ajuntament té previst celebrar un ple extraordinari per aprovar la cessió del projecte al Departament de Drets Socials, de cara a fer-ne possible la construcció.

El projecte de pressupostos preveu per a l'Alt Pirineu i Aran una inversió territorialitzada xifrada en 63,1 milions d'euros, un 50% més que els darrers comptes aprovats, que ja daten de l'any 2023. A banda dels dos projectes esmentats a la Seu, Illa n'ha destacat la previsió de seguir avançant en el desplegament de la xarxa de fibra òptica. També en infraestructures, ha esmentat la previsió de noves millores a l'Eix Pirinenc (N-260) i també a l'Eix de Comiols per modernitzar la connexió del Pallars amb Barcelona i la Catalunya interior, a més del pla de desdoblament de la C-16 entre Berga i Cercs i la creació, en una segona fase, d'un carril reversible entre Cercs i Bagà. I sobre la línia de tren de Puigcerdà (R3), ha dit que cal fer-hi realitat el desdoblament fins a Vic per tal que funcioni amb més fluidesa. Igualment, ha recordat que el Govern continua amb el desplegament de delegacions territorials dels seus diferents departaments a l'Alt Pirineu, que recentment han inclòs l'estrena del primer centre de l'IRTA a les comarques pirinenques, ubicat provisionalment a la Casa dels Parcs dels Pirineus a la Seu. 

Encara en clau local, el president ha confirmat que el Govern prepara la posada en marxa d'un "Pla de Pobles", vinculat al Pla de Barris en el qual hi ha estat inclòs l'Ajuntament de la Seu d'Urgell. En el cas del pla de pobles, vol servir per afavorir l'activitat i la fixació de població en municipis de menys de 5.000 habitants, com són quasi tots els del Pirineu, tot prioritzant-hi la sostenibilitat i l'accés assequible a l'habitatge. De cara a aquests municipis, també ha esmentat les accions impulsades per facilitar que es cobreixin les vacants de secretaris interventors. D'altra banda, ha remarcat que el nou Estatut de Municipis Rurals “donarà facilitats" en l’àmbit de l’urbanisme. 

Treballant amb Andorra per a la nova ZEE a Organyà

Quant a la cooperació transfronterera, i preguntat pel projecte de crear una Zona Econòmica Especial (ZEE) al futur polígon Vilansats d'Organyà, Salvador Illa ha confirmat que el Govern treballa amb Andorra en mesures fiscals especials, perquè empreses del país veí que necessitin espai per créixer s’estableixin en aquesta àrea en ple centre de l'Alt Urgell. Segons ha dit, "la voluntat d'entesa és màxima", si bé matisa que avançaran sempre tenint "molt presents" els interessos de Catalunya i del Pirineu, pel que fa als possibles avantatges fiscals. 

En aquest marc, Illa ha subratllat la importància de la cooperació entre Catalunya i Andorra i ha remarcat que “geogràficament tots formem part d’aquesta Europa”.

Estabilitat i cohesió per avançar a Catalunya i a Europa

Sobre la situació actual de Catalunya, Salvador Illa ha assenyalat quatre grans eixos per tal que el país superi l’actual incertesa: estabilitat institucional, confiança en el potencial del país, cohesió social i esperança en el futur. I sobre el futur model de finançament, Illa ha volgut defensar que la proposta de la Generalitat "no perjudica ningú” i “redueix desigualtats”. En matèria de terminis, ha apuntat que treballa per “fer-ho realitat aquest any”.

I a nivell més general, ha reivindicat un reforç de la unitat europea per fer front al que considera com una triple amenaça per al continent: la militar de Rússia, la política dels Estats Units i l’econòmica de la Xina. Per això, el líder de l’Executiu ha defensat que cal reforçar Europa des d'una visió "federalista" i potenciant-hi la "diversitat", en un context de canvis accelerats a escala geopolítica, econòmica i tecnològica. Ha situat l’escenari global en tres grans models de referència, en el qual creu que Europa ha de seguir diferenciant-se per la defensa de la democràcia, el progrés econòmic i l'estat del benestar.