'Salvem els mots' anima a mantenir l'ús de paraules catalanes en perill de desaparició

La sala d'actes del Consell Comarcal de l'Alt Urgell es va omplir divendres passat per a la presentació a la Seu d'Urgell de Salvem els mots, organitzada per Òmnium Alt Urgell. Amb aquest llibre, el filòleg Jordi Badia vol ajudar a recuperar l'ús quotidià de paraules o expressions de la llengua catalana que eren molt habituals no fa gaires anys però que ara estan en perill d'extinció.

En aquesta obra, Badia hi recopila més de 200 mots genuïnament catalans i els associa amb el seu sinònim més emprat actualment. El corrector editorial i cap d'estil de VilaWeb matisa que en la majoria de casos exposats les dues formes són correctes i normativament acceptades, però constata que, també en la immensa majoria de casos, quasi sempre es prioritza la forma que és més semblant al castellà. A més a més, en algunes ocasions aquesta semblança de significat no és del tot clara.

Per això, el llibre anima a mantenir o bé reprendre l'ús de mots que fins no fa tants anys eren més habituals que les seves alternatives actuals, perquè l'ús del català a Catalunya mateix no estava tan influït per la presència social del castellà. El llibre vol ajudar a recuperar o mantenir les expressions pròpies, perquè l'autor creu que "és molt fàcil" d'aconseguir-ho i només depèn de l'ús que en faci la gent.

El paper dels mitjans i la gent jove

En aquest sentit, Jordi Badia lamenta que en aquesta substitució hi té a veure no només l'aspecte social -sobretot entre la gent jove- sinó també el model que difonen els mitjans de comunicació. I és que, tal com pot constatar ell mateix a la seva activitat quotidiana, molt sovint les notícies en català es publiquen en base a traduccions quasi literals de comunicats o notícies d'agència escrites originalment en castellà.

Badia, veí de Callús (Bages) i vinculat familiarment a l'Alt Urgell, ja va ser a la Seu aquesta primavera passada per a la presentació del llibre El futur del català depèn de tu, en el qual la sociolingüista Carme Junyent alerta del risc real de desaparició del català, per l'expansió social del castellà. Sobre aquest advertiment, el filòleg creu que la substitució lingüística, tot i ser un risc "més cridaner", és igual de perillosa que el fet que la llengua quedi "diluïda". I és que, detalla, si es van perdent mots o expressions pròpies "pot acabar passant com el que ja passa amb el gallec, que quan diem que ens és fàcil d'entendre'l, és perquè entenem el castellà, i el gallec que es parla cada vegada s'hi assembla més". Badia adverteix que, a causa de l‘actual incorporació indiscriminada de castellanismes, “al català li podria passar el mateix" i que "en el moment que el volguéssim salvar-lo, ja tingués parlants amb una llengua tan diluïda, i tan semblant al castellà, que ja no notaríem la diferència".

Alternatives a ‘pròxim’

Dels mots que apareixen al llibre, a l'autor li preocupa especialment la gran expansió d'una paraula clarament adoptada del castellà com és 'pròxim', actualment present en un gran nombre de textos, notícies, escrits i fins i tot comunicats institucionals. I també de 'proper', que Badia matisa que tampoc no és genuïnament catalana i que actualment es fa servir per arraconar fins a tres paraules o expressions autòctones.

Ell mateix explica que de fet, mai no havia escoltat que els seus pares fessin servir cap d'aquestes dues paraules per a referències temporals, sinó que tenien moltes altres maneres de dir el mateix. Per exemple, 'la setmana entrant', (substituït actualment per 'la pròxima setmana'), 'dimecres vinent' (en lloc d''el pròxim dimecres') o bé 'una altra vegada que vinguis', en lloc de 'la propera vegada que vinguis'.

L'acte va ser introduït per Isidre Domenjó, tècnic de Cultura del Consell Comarcal i president de l'Associació Llibre del Pirineu. Domenjó es va referir a alguns dels mots que Badia proposa salvar i els seus substituts actuals més semblants al castellà, com per exemple 'i ara!' (en lloc de 'ni parlar-ne!'), gratar (rascar), estar de pega (tenir mala sort), estri (utensili), maldecap (preocupació) o tasca (labor), per esmentar-ne només uns quants.

#EnImatges Presentació al Consell Comarcal de l’#AltUrgell, a #laSeu, del llibre ‘Salvem els mots’, de @jbadia16, corrector i cap d’estil de Vilaweb. https://t.co/MPBW1g3agm #Pirineu pic.twitter.com/bThTm57pUN

— RàdioSeu (@RadioSeu) October 22, 2021