Sandro Rosell i Joan Besolí, absolts després d'haver estat prop de dos anys en presó preventiva
L'Audiència Nacional espanyola ha comunicat aquest dimecres l'absolució de l'expresident del Futbol Club Barcelona, Sandro Rosell, i dels altres cinc acusats per presumpte blanqueig de capitals pels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol. Entre els absolts també hi ha el gestor andorrà Joan Besolí i l'alturgellenc Andreu Ramos.
La decisió, però, arriba després que Rosell i Besolí han hagut de passar prop de dos anys en presó preventiva, a causa de l'ordre que va dictar la jutgessa Carmen Lamela, la mateixa magistrada que aquest estiu passat -just abans de ser traslladada al Tribunal Suprem- va arxivar una querella contra el president del Real Madrid, Florentino Pérez, pel 'cas Castor'. En aquest sentit, la defensa de Rosell i Besolí ja ha anunciat que meditaran si presenten una reclamació de responsabilitats pel dany causat al seu client els darrers 24 mesos, des que el maig de 2017 Lamela en va decretar l'ingrés a presó sense judici previ.
Després d'haver valorat les proves, l'Audiència ha conclòs que "no s’han pogut acreditar les acusacions" i que, per tant, "davant els dubtes" cal emetre una resolució en favor de l’acusat, per a qui la Fiscalia de l'Estat demanava fins a 11 anys de presó. De fet, a la part final del judici i davant la manca d'evidències, l'Audiència ja va aixecar la presó preventiva i, alhora, el ministeri fiscal va rebaixar la petició contra Sandro Rosell fins a 6 anys de presó (per blanqueig de capitals i pertinença a grup criminal), mentre que demanava 5 anys per a Joan Besolí, i penes d’entre 1 any i 11 mesos i 1 any i 6 mesos per a la dona de l’expresident, Marta Pineda, i altres tres acusats: Andreu Ramos, Josep Colomer i Shahe Ohannessian.
A la seva sentència, informa l'ACN, la Secció Primera de la Sala Penal explica que, després de contrastar valorativament les proves que li ha demanat la defensa i l’acusació, “només ha estat possible arribar fins on s'ha arribat”, i per tant cal emetre una resolució absolutòria. L'Audiència considera "raonable" que la UDEF i la UCO (Guàrdia Civil) obrissin una investigació sobre els fets, associant-los a un delicte de blanqueig de capitals. Però, a l'hora de la veritat, constata que, tenint en compte la prova aportada per la defensa dels acusats, queden "almenys dubtes", tant pel que fa a la suposada il·legalitat de les comissions com respecte a les sospites sobre les diferents societats.
Aquests dubtes, diu el tribunal, "han de ser resolts a favor de l'absolució", ja que allò que l'acusació considera que són comissions il·legals, "no es pot descartar que siguin retribucions per activitats de negoci que no mereixen retret penal". El tribunal hi afegeix que va "començar a tenir dubtes" després d'escoltar la compareixença de l'inspector que es va encarregar del treball. I posa com a exemple el fet que l'informe inclogués informacions periodístiques com a prova. Així mateix, remarca que la Fiscalia "incorre en una confusió" a l'hora de "relacionar quantitats que provenen de contractes diferents".
Pau Molins afirma que el cas li ha fet "replantejar" la justícia espanyola
En una compareixença de premsa, aquest dimecres a la tarda a Barcelona, l'advocat de Sandro Rosell, Pau Molins, ha afirmat que "és moment per celebrar-ho" i que avui torna "a confiar en la justícia". Molins hi ha afegit que esperaran a tenir a les mans la sentència ferma per estudiar com reclamar responsabilitats, per una presó preventiva de 22 mesos que ha qualificat com a "abusiva i desproporcionada" i per un procés "ple d'irregularitats".
De la seva part, Andrés Maluenda, membre de la defensa de Rosell i Besolí, ha explicat que quan ha comunicat la notícia a Rosell han començat a "cridar com bojos". Les primeres paraules de l'expresident del Barça han estat preguntar si ja tenia la sentència, perquè sinó no s'ho creia i després l'han llegit. Molins considera que "durant aquest temps s'ha parlat poc de Rosell", i ha demanat als mitjans que donin a la sentència el mateix ressò que a la detenció, i que diguin "ben alt i ben fort que Sandro Rosell és innocent", perquè considera que "s'ho mereix".
Sobre aquest punt, Pau Molins assegura que el que han viscut al seu despatx d'advocats els darrers dos anys "no ho havia vist mai" i que fins i tot li ha fet "replantejar moltes coses" sobre el funcionament del sistema judicial espanyol. El lletrat afirma que fins i tot ha viscut "moments de patiment personal" perquè no entenia què passava i estava "molt decebut del sistema, per aquest cas i per algun altre". Per això, ha "celebrat" una sentència absolutòria que "diu clarament que no hi ha hagut comissions il·legals, no hi ha hagut diner negre i per tant no hi ha hagut delicte de blanqueig de capitals ni cap de les acusacions que venien imputant a Sandro Rosell i Joan Besolí". Maluenda considera que s'ha sentenciat "el grau màxim de la innocència".
Molins ha dit que aquest és un "cas paradigmàtic del que no pot ser un procés judicial" perquè ha estat "absolutament ple d'irregularitats" i considera que "ha fallat el sistema". En aquest sentit, ha esmentat la mateixa detenció de Sandro Rosell amb les càmeres arribant abans que la policia, les notícies a alguns sobre una investigació secreta durant la qual "només s'han fet dues proves testificals" i la presó preventiva que considera un "claríssim abús per part de la instructora (Carmen Lamela)" i un "greuge comparatiu" amb altres casos recents com el de la Manada. Ha criticat l'actuació de l'Audiència Nacional per haver "assumit com a pròpia" la posició de la fiscalia i haver-se "limitat a fer un copiar i enganxar".
Possible reclamació d'indemnització
Pel que fa a demanar responsabilitats o una compensació, Molins ha avançat que analitzaran "si hi ha hagut mal funcionament de l'administració de justícia i si s'ha de reclamar penalment, o a alguna persona en concret", perquè la instrucció ha estat "pràcticament dirigida per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil sense cap tipus de control jurisdiccional". Ha exposat que, si demanen una compensació econòmica, seria d'uns 45.000 euros.
Preguntat per si la presidència del Futbol Club Barcelona pot haver influït el procés, Molins en un primer moment ha dit que caldria preguntar-ho als qui van demanar les mesures cautelars. Després ha reconegut que segons el seu punt de vista "alguna cosa hi deu haver hagut si judicialment ha estat absolt", però ha dit que no s'atrevia a dir que això havia estat "el motiu últim".
