Sant Esteve de la Sarga retorna al municipi les oficines del seu ajuntament, que els darrers vint anys han estat a Tremp

L'Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga torna a tenir les seves oficines a dins el municipi, després d'haver inaugurat recentment el seu edifici consistorial. I és que al llarg dels darrers vint anys, com ha passat amb d'altres petits ajuntaments de l'Alt Pirineu, la institució ha hagut de funcionar des de poblacions pròximes més grans; en aquest cas, la capital comarcal, Tremp, que és a 25 quilòmetres. 

Actualment el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga tan sols té 130 habitants, dels quals només 5 viuen al nucli principal que li dóna nom. Això fa que sigui un dels pobles més petits de Catalunya que alberga una institució municipal. L'alcalde, Jordi Navarra, ha explicat que "apropar els serveis als veïns és un exemple de lluita contra el despoblament". Les noves dependències s'han ubicat a l'immoble l'antiga escola del poble. És un edifici no massa gran que s'ha aprofitat per instal·lar-hi també el local social. De fet, per arribar a les oficines administratives o a la sala de plens hi ha la curiositat que cal passar pel mig de les taules i cadires d'aquest local públic, que també compta amb un menjador i una petita cuina.

L'alcalde ha dit a l'ACN que aquest local social facilita l'organització d'activitats dins del municipi i no haver-se de desplaçar sempre a Tremp o a d'altres poblacions més grans de la comarca per poder fer vida social. Navarra destaca que a l'edifici de l'ajuntament tenen bon servei d'Internet, telèfon fix i el servei de Correus, que arriba cada dia. Tanmateix, el batlle lamenta que encara no hi tenen cobertura de telèfon mòbil, tot i que "s'espavilen" mitjançant trucades i missatges de whatsapp. En conclusió, des de l'ajuntament es mostren satisfets de poder tenir finalment les oficines a dins al municipi, perquè d'aquesta manera poden complir un dels seus objectius com és apropar serveis als veïns.

Municipis amb molts nuclis dispersos

El de Sant Esteve de la Sarga no és pas un cas excepcional d'ajuntaments que durant anys han tingut les seves oficines a fora del municipi. Al Pallars Jussà mateix, Conca de Dalt té des de fa anys les dependències a la Pobla de Segur. Abans estaven en un pis del centre de la vila i des del 2017 disposen d'una una planta baixa davant de l'estació de tren, també a la Pobla. L'alcalde, Marc Sans, ha explicat que ho fan perquè "la ubicació és pràctica". I tot i que reconeix que els agradaria tenir el consistori a dins el seu municipi, per una simple qüestió "d'orgull i identitat", és difícil per la "singularitat" del terme, que consta de 12 pobles repartits a banda i banda del veí municipi poblatà.

Sans ha insistit que el fet de tenir la seu de l'ajuntament fora del municipi no vol dir que "es deixi de prestar cap servei a cap poble". I hi afegeix que, a més a més, ara tenen un ajuntament "nou i còmode" i que no es plantegen el trasllat a cap altre poble, perquè "fer-ho podria obrir una altra problemàtica: a quin poble s'ubica".

Al Pallars Sobirà, l'Ajuntament de Soriguera -municipi que limita amb l'Alt Urgell- va estar durant anys ubicat en un pis de Sort, fins que ara fa pocs anys es va traslladar a un edifici de Vilamur, el més gran dels 14 pobles que conformen l'extens terme.

Tot i ser Soriguera el nucli que dona nom al municipi, ni és el més ben comunicat ni el més poblat i només té una quinzena d'habitants. El nucli principal és Vilamur, que té una seixantena de veïns i està més ben ubicat perquè és al peu de l'N-260. A poca distància hi ha el segon poble més gran, Llagunes, que té 55 habitants. Tot i això, el terme també inclou pobles situats per sota de Sort, com són Arcalís i Baro, que en conseqüència tenen l'edifici consistorial a uns 18 quilòmetres de distància.

La singularitat de les Valls de Valira

A l'Alt Urgell també hi ha casos semblants com el de les Valls de Valira, que segueix tenint les seves oficines a la Seu d'Urgell. Concretament, en uns baixos de l'avinguda de Garriga i Massó, darrera l'estació d'autobusos. Es dóna la circumstància que aquest municipi, que engloba tota la zona fronterera entre la comarca i Andorra, engloba un total de 13 pobles que, com el seu nom indica, estan repartits entre diferents valls i que es van convertir en un sol terme l'any 1970, fruit de les fusions d'ajuntaments que hi va haver a les acaballes del règim franquista.

Els nuclis de les Valls de Valira són Anserall, Arcavell, Arduix, Argolell, Ars, Asnurri, Bescaran, Calvinyà, Civís, la Farga de Moles, Farrera dels Llops, Os de Civís i Sant Joan Fumat. A més a més, també hi pertanyen una part dels barris del Poble Sec, Sant Antoni, Sant Pere i el Paratge de Sant Pere, compartits amb la Seu d'Urgell. Entre les singularitats del terme també hi ha el fet que els pobles de Bescaran i Calvinyà tenen més a prop la capital comarcal que qualsevol dels altres pobles amb qui comparteixen municipi. Per tot plegat, l'ajuntament segueix funcionant actualment des de la capital comarcal.