Seguiment des de la Seu de la declaració ajornada d'independència per part de Puigdemont

Unes 500 persones s'han reunit aquest dimarts a la tarda a la plaça dels Oms de la Seu d'Urgell per seguir la compareixença al Parlament del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha "assumit", en presentar els resultats del referèndum de l'1-O, "el mandat del poble que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de república", però alhora ha proposat al Parlament que "suspengui els efectes" de la declaració d’independència "durant unes setmanes", perquè s'emprengui "un diàleg sense el qual no és possible una solució acordada”. Després del ple, els 72 diputats sobiranistes, de JxS i la CUP, han signat solemnement la declaració de constitució de "la República catalana com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social", que activa la llei de transitorietat.

Els urgellencs i urgellenques que han respost a la convocatòria feta pel CDR, Òmnium Alt Urgell, ERC i la CUP s'han donat cita des de les 6 de la tarda i, tot i l'ajornament d'una hora en l'inici, s'han mantingut a la plaça. A les 7 s'hi han sumat més persones. Els assistents han aplaudit, però sense mostres d'eufòria, diversos moments de la intervenció del president, com ara quan ha recordat el dèficit fiscal d'uns 16.000 milions d'euros anuals que pateix Catalunya des de fa dècades, o bé els molts intents duts a terme per trobar un nou encaix a Espanya que han topat amb mostres de "catalanofòbia", com ara la recollida de signatures contra l'Estatut, les retallades a aquesta norma tant per part del PP com del PSOE i les múltiples lleis i sentències judicials en contra del català i de l'autogovern.

També ha estat aplaudit l'esment als prop de 900 ferits per la repressió de la Policia espanyola i la Guàrdia Civil durant el passat 1 d'octubre i, especialment, el moment en què Puigdemont ha explicitat la voluntat de crear un Estat independent en base als resultats de l'1-O. En canvi, l'anunci de suspensió temporal d'aquesta decisió ha estat rebuda amb més fredor i, un cop acabat aquest discurs, moltes persones han marxat, malgrat que un centenar s'han quedat a seguir la resta del ple, amb les intervencions de tots els portaveus dels grups parlamentaris.

Més enllà de la decisió expressada respecte de la declaració d’independència, Puigdemont ha insistit en la necessitat de parlar i que hi hagi mediació entre Catalunya i Espanya, quan ha afirmat que cal "una desescalada en la tensió i sobretot una voluntat clara i compromesa per avançar en les demandes del poble de Catalunya a partir dels resultats de l’1-O, que hem de tenir en compte de manera imprescindible en l’etapa de diàleg que estem disposats a obrir”, tot recordant les “diferents propostes” de mediació internacional que assegura que hi ha sobre la taula.

Crida a la mediació internacional

En aquest mateix sentit, el president ha afirmat que, per fi, Europa “se sent interpel·lada”, perquè coneix “els efectes” de no acordar una resolució al conflicte. Per això, ha apel·lat "a la responsabilitat de tothom” i ha reclamat a la població catalana que “continuïn expressant-se com fins ara, amb respecte”, i a les forces polítiques i els mitjans de comunicació que “contribueixin a rebaixar la tensió”.

Però Puigdemont també ha volgut dirigir-se al govern espanyol per demanar “que escolti als que advoquen per la mediació, a la comunitat internacional i als ciutadans espanyols que reclamen que renunciï a la violència i la imposició”. Així, ha tornat a  "estendre la mà al diàleg”, defensant que el Govern i ell actuen “amb responsabilitat i generositat”. “Si tothom actua amb la mateixa responsabilitat i compleix amb les seves obligacions, el conflicte es pot resoldre de manera acordada. Per nosaltres no quedarà”, ha sentenciat.

El president de la Generalitat també ha tingut paraules per al poble espanyol. Així, en castellà, ha volgut enviar un “missatge de serenitat i respecte, de voluntat de diàleg i d’acord polític”. Ha reivindicat que els catalans "no són delinqüents, bojos, colpistes o abduïts" sinó "gent normal que només demana votar”, ha dit, tot reclamant “un esforç” per “conèixer i entendre” el que ha passat a Catalunya els darrers anys més enllà del relat que els arriba des d’alguns sectors. I és que Puigdemont ha intentat que els espanyols sàpiguen que els catalans i el seu Govern “no tenen res contra ells”. “Al contrari, volem reentendre’ns, perquè fa anys que la relació no funciona i res s’ha fet per revertir la situació insostenible i un poble no pot ser obligat a acceptar un estatus quo que no va votar i que no vol”, ha afegit.

Durant el seu discurs, el president ha volgut donar compte dels resultats de l’1-O, remarcant que el referèndum “es va celebrar en condicions més que difícils, extremes” i amb “violents atacs policials contra població que volia votar”. Tot i això, ha destacat que més de 2 milions de persones “van vèncer la por i quan van arribar al col·legi van trobar urnes, sobres, paperetes i un cens fiable i operatiu”. “Les operacions de les setmanes anteriors no van impedir el referèndum, ni les detencions, ni les escoltes telefòniques i els seguiments de persones, ni el tancament de 140 webs, ni les violacions del correu tampoc”, ha dit.

Per últim, Puigdemont s’ha dirigit als “ciutadans que tenen por” després de la “violència gratuïta” de la policia espanyola durant l’1-O i l’anunci de bancs i empreses per traslladar la seva seu fora de Catalunya. Per al president, “han aconseguit introduir tensió a la societat catalana”, però ha volgut garantir-los que el seu Govern “no es desviarà ni un mil·límetre del compromís amb el progrés socials i econòmic, amb el diàleg, el respecte a la discrepància i la voluntat negociadora” i "tenint en compte als 7,5 milions de catalans”. Tanmateix, ha retret als bancs i empreses que han portat la seu social fora de Catalunya que això “té més de relat per als mercats que d’efectes reals per als catalans”.

El president ha dedicat part del seu discurs en denunciar l'actitud del govern espanyol que en els últims anys "no només no ha mogut ni un dit per fer marxa enrere sinó que ha activat un programa agressiu de regressió". En aquest context, ha recordat que el Govern ha ofert diàleg fins a 18 vegades "en tots els formats" i que la resposta de l'Estat ha estat una "negativa radical i absoluta combinada amb una persecució policial i judicial de les autoritats catalanes".

Acord de mínims a última hora

Els contactes d'última hora, tant interns com a nivell internacional, han forçat que la compareixença de Puigdemont s'hagi retardat una hora. Segons informa l'ACN, JxSí ha plantejat la proposta definitiva només una hora abans del ple i això ha provocat malestar a les files de la CUP. Tant els cupaires com un sector de JxSí i les entitats sobiranistes han vist amb recels l'últim text que s'havia presentat. En aquestes reunions d'última hora també s'han produït contactes internacionals per a la mediació. L'acord sobre la fórmula no ha arribat fins a l'últim minut però no ha despertat l'entusiasme de tots els partits sobiranistes i això s'ha traslladat a l'hemicicle. Ni els diputats de la CUP ni els de Demòcrates de Catalunya han aplaudit quan el president de la Generalitat ha proposat la suspensió dels efectes de la declaració d'independència per obrir un procés per al diàleg.

Valoracions locals

A nivell local, també s'ha referit al ple el diputat del PSC per Lleida, l'Alt Pirineu i Aran, Òscar Ordeig, que l'ha valorat positivament perquè creu que "tothom ha fet una crida a la calma, a la serenor i a intentar aturar aquesta escalada de tensió" que creu que "no beneficia ningú". El parlamentari urgellenc creu que "cal intentar que a Madrid s'entengui què passa aquí, que facin una aposta política i comprenguin que el Govern català no es llança al precipici sinó que té voluntat de diàleg" i que, per tant, el Govern espanyol s'ha d'asseure a negociar amb la Generalitat.

En canvi, el portaveu de la CUP a l'Ajuntament de la Seu, Pau Lozano, s'ha mostrat decebut per la compareixença perquè creu que aquest dimarts "tocava la proclamació de la República" en base a la voluntat majoritària expressada per la població catalana. Lozano creu que no haver fet el pas amb totes les conseqüències "ha estat un frau al poble" i adverteix que "no posar terminis serà una traïció".

L'alcalde de la Seu i diputat de JxS, Albert Batalla, no ha fet de moment valoracions sobre el ple i, des de les xarxes socials, s'ha remès a les paraules de Puigdemont en què assumeix "el mandat que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de república", sense entrar a valorar la suspensió temporal dels efectes.

Valoració dels grups

En nom de JxS, Lluís Corominas ha negat que hi hagués "dubtes" en el discurs escollit finalment per Puigdemont i s'ha mostrat convençut que l'Estat català finalment tirarà endavant. El portaveu de la coalició sobiranista creu que declarar la independència però alhora estendre la mà a un acord és ara "l'opció més valenta". Per contra, la cap de l'oposició i portaveu de C's, Inés Arrimadas, ha rebutjat la crida al diàleg i a la mediació internacional, i ha reiterat que considera la intervenció de Puigdemont com "un cop a la democràcia", alhora que l'ha acusat de "posar en perill l'autonomia de Catalunya". Pel PSC, Miquel Iceta ha afirmat que "no es pot suspendre una declaració que no s'ha pres" i ha rebutjat la possibilitat que s'acabi fent efectiva la independència si no s'aconsegueix un diàleg amb l'Estat espanyol, alhora que ha instat a convocar eleccions autonòmiques.

Des de CSQP, Lluís Rabell ha valorat positivament la suspensió temporal com "una via per a la mediació i la distensió" i ha apel·lat a "la valentia del diàleg". El portaveu del PP, Xavier Garcia Albiol, ha tancat la porta a negociar la independència i ha reiterat que el seu partit només acceptarà "propostes assumibles dins la legalitat" de l'Estat espanyol. Finalment, des de la CUP, Anna Gabriel ha advertit al Govern que "ja no es poden suspendre" els efectes del resultat de l'1-O i creu que "potser s'ha perdut una ocasió", perquè considera que "avui tocava la proclamació solemne de la República catalana". En aquest sentit, la formació cupaire ha apuntat que el termini per aixecar la suspensió a la declaració d'independència i arribar a un acord ha de ser, com a màxim, d'un mes.