'Sense ficció' estrena 'Rialb, l'últim pantà', que recorda la polèmica amb la construcció de l'embassament

El programa de TV3 'Sense ficció' estrena avui dimarts a la nit (22.05 h) 'Rialb, l'últim pantà', un documental que recupera la memòria de què va comportar la construcció del macroembassament des de la mirada crítica dels veïns i veïnes que van patir-ho en primera persona, quan se'ls va expulsar per la força de casa seva i dels seus pobles de tota la vida, que van quedar inundats per l'aigua. La preestrena del reportatge, dirigit per Xavi Llopart, es va dur a terme dijous passat, a Ponts, i ara es podrà veure per primera vegada per televisió.

El muntatge, entre d'altres elements, es pregunta com els impulsors del pantà de Rialb van aconseguir que es permetès construir la presa "en un terreny de risc sísmic, amb roca argilosa i sorrenca", com també "per què es va construir a tan poca alçada que, quan el nivell baixa, cal bombar l'aigua per fer-la vessar al canal Segarra-Garrigues?". Paral·lelament, els autors recuperen la història d'aquesta vall del riu Segre i la dels seus veïns, que van haver d'abandonar casa seva el 1999, en l'últim èxode provocat per la construcció d'una presa tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat. Aquesta memòria també s'havia recordat en l'exposició itinerant que es va estrenar l'any 2019, amb motiu dels vint anys de l'estrena de la infraestructura, i que va fer parada a diverses poblacions de l'Alt Urgell i la Noguera, incloent la Seu.

La construcció va comportar "un gran impacte ambiental i humà, que encara perdura", recorden al documental. En aquest sentit, alguns dels testimonis que hi apareixen en fan un balanç molt negatiu dues dècades després, perquè conclouen sense embuts que els van "enganyar" amb l'excusa que amb el pantà es podria "regar moltíssimes hectàrees de les terres de Lleida". Un dels veïns assegura que "si ara la gent sabés què s'ha regat i el preu que se'n paga, veurien que ha sigut un fracàs i una estafa". Una altra veïna, Marta Tuca, recorda que va passar els anys de joventut lluitant per impedir-ne la construcció.

L'exemple més emblemàtic d'aquest èxode va ser el poble de Tiurana, tot i que el projecte també va suposar la desaparició de cinc poblacions més, al límit entre la Noguera i l'Alt Urgell: Bassella, Castellnou de Bassella, la Clua, Miralpeix i Aguilar. La mobilització va durar anys, i, paral·lelament, l'Associació en Defensa de la Vall del Mig Segre, (Ademise) acumulava estudis i informes contraris a la construcció d'un pantà en terra argilosa i amb risc sísmic. L'enginyer de la companyia Enher, Josep Ball, va proposar un projecte alternatiu: construir embassaments laterals més petits. Però finalment les institucions van optar per mantenir el projecte inicial.

Pressions polítiques i econòmiques

El documental també analitza les pressions polítiques que van forçar-ne la construcció malgrat la total oposició dels municipis afectats. S'hi parla, per exemple, del paper que hi va tenir Joaquim Viola Sauret, destacat representant del règim franquista a Catalunya durant els anys 60 i 70, que va ser procurador de Corts i alcalde de Barcelona. Segons explica el reportatge, Viola va ser clau perquè les forces polítiques i econòmiques de la transició garantissin els permisos per tirar endavant la presa. I sobre l'actuació dels polítics que després el van executar, l'exdiputat del PSC Pere Aiguadé lamenta el suport que el projecte va rebre dels principals partits de l'època perquè, segons assegura, malgrat que ja s'esperava que CiU hi estigués a favor, el vistiplau de la formació socialista el va rebre com "una traïció". 

Els periodistes Xavier Garcia i Jaume Rexach, coautors del llibre El pantà de Rialb. Elegia del Mig Segre, van abanderar, amb els veïns, la campanya de mobilitzacions per mirar d'aturar el pantà, si bé assenyalen que "la desigualtat era brutal, en aquest conflicte" perquè s'enfrontaven a actors molt poderosos com "els poders polítics, econòmics, les elèctriques i la corrupció franquista, que volien destruir la vall i negar els pobles". I sobre la situació de sequera extrema que arrossega Rialb des de fa més d'un any, recorden que quan arriba a nivells tan baixos -l'agost passat es va quedar només al 5%- "el bombeig multiplica el preu de l'aigua, de manera que molts regants renuncien a connectar-se al canal".