Set activistes de la Seu d'Urgell citats pel tall de l'N-260 el 21-F opten per no declarar
Set activistes que van participar en el tall de la carretera N-260 al seu pas per la Seu d'Urgell el 21 de febrer passat, jornada de vaga general, han estat cridats a declarar entre aquest dimecres i dijous al Jutjat d'Instrucció número 1 de la capital alturgellenca. A les portes d'aquest equipament, i acompanyats d'una setantena de persones que els han volgut manifestar el seu suport, han anunciat que no donaran resposta al requeriment perquè consideren que s'està produint un "intent de criminalitzar i atacar el moviment popular".
Entre els citats hi ha el regidor de la CUP a l'ajuntament urgellenc, Pau Lozano; l'actual cap de llista d'aquesta formació a la Seu, Xènia Antona, i també d'altres persones vinculades a la CUP o bé als col·lectius Arran, Endavant i CDR de l'Alt Urgell, com és el cas d'Ivan Garriga, Xavi Massallé, Joan Torrents, Pol Vidal i Susana Edo. Tots els denunciats estan acusats de presumptes delictes de desordres públics, resistència, desobediència i atemptat a l'autoritat.
En roda de premsa, els activistes han recordat que cap d'ells va ser identificat durant la jornada de vaga. "Han estat causes impulsades a través de fitxers polítics i persones escollides com a caps de turc per atemorir el moviment popular", han remarcat. En aquest sentit, han comunicat que no declararan als Jutjats voluntàriament per no col·laborar "amb la criminalització de les mobilitzacions" i per denunciar "la repressió silenciosa que pateixen centenars de militants d'arreu del país".
Mobilitzacions
El CDR Alt Urgell i Alerta Solidària (Organització Antirepressiva de l'Esquerra Independentista) han volgut deixar constància que durant la jornada de vaga del 21 de febrer, els Mossos d’Esquadra no van poder desallotjar l’assentada pacífica que va tallar la carretera N-260. Així mateix, han subratllat que els últims mesos hi ha hagut "una escalada repressiva del cos policial a través de multes i processos judicials". També han insistit en l'ús de "fitxers polítics il·legals per realitzar les imputacions" i "en la persecució i intimidació personal que pateixen els militants i activistes per part dels agents que els criden pel nom durant les mobilitzacions i els responsabilitzen d'aquestes sigui quin sigui el seu paper i les seves accions". Finalment, han lamentat "la limitació constant i invariable que fa el Departament d'Interior del dret de vaga i de manifestació".
Els dos col·lectius han fet una crida al poble de la Seu "a sumar-se a la denúncia, organitzar-se i aportar ajuda econòmica a la caixa de resistència". De moment, hi ha convocada una concentració aquest dijous, 4 d'abril, a les 20 hores, a la plaça dels Oms de la capital urgellenca per donar suport als denunciats.
Altres casos al Pirineu
Cal recordar que dos membres del CDR de Cerdanya, Marçal Rocías i Roger Juvé, van ser detinguts aquest dimarts després de desobeir en dues ocasions la citació dels jutjats de Puigcerdà. Tots dos van ser cridats, l'11 i el 27 de març, com a investigats pels delictes de desordres públics i resistència i desobediència a l'autoritat durant una acció reivindicativa el 21 de febrer passat, jornada de vaga general. Un cop traslladats pels Mossos d'Esquadra a les dependències judicials de la capital cerdana, es van acollir al seu dret a no declarar, van ser informats de la seva imputació i el magistrat els va deixar lliures.
Els fets que s'investiguen en el seu cas tenen a veure amb el tall de les carreteres N-152 i N-154 al seu pas per Puigcerdà i en un punt proper a la frontera el 21 de febrer passat. Tots dos membres del CDR de Cerdanya estan acusats de mostrar una "resistència més activa" en el moment en què, poc abans de dos quarts de quatre de la tarda, efectius dels Mossos d'Esquadra van desallotjar-los per normalitzar el trànsit a les vies que havien tallat.
Alcaldes i alcadesses catalans denuncien a Madrid que les declaracions dels guàrdies civils sobre l’1-O “són falses i inventades”
Una desena d’alcaldes i alcaldesses catalans, representant els 19 municipis que apareixen en l’auto del jutge Pablo Llarena, acompanyats del president de l’ACM i alcalde de Sallent, David Saldoni, han denunciat aquest dimecres al matí a Madrid que els cossos policials espanyols que declaren al judici de l’1-O al Tribunal Suprem menteixen sobre el què va passar. En una roda de premsa al Centre cultural-Llibreria Blanquerna, els representants polítics locals han volgut evidenciar que la imatge que donen els guàrdies civils amb les declaracions al judici són totalment “distorsionades i falses”.
Després de projectar un vídeo, el president de l’ACM, David Saldoni, ha explicat que “l'única violència va ser per part del cos policial i vam quedar petrificats per les declaracions al Tribunal Suprem”. També ha denunciat que “es posa en qüestió la paraula i credibilitat dels ajuntaments mentint sobre el què va passar a molts municipis catalans”. I ha criticat que “es volen relatar uns fets des de quilòmetres de distància”. Al mateix temps ha dit que “reivindiquem que les urnes són sempre la solució davant qualsevol demanda democràtica, mai el problema”.
