Set de cada 10 persones ateses per Creu Roja experimenten soledat

Set de cada 10 persones ateses per Creu Roja experimenten algun tipus de soledat. I d'aquestes, el 15% admeten patir soledat "greu o molt greu". El primer informe sobre la "Soledat no volguda", que ha presentat l'entitat a Lleida, hi afegeix que els indicadors de soledat són superiors a la mitjana entre els col·lectius més vulnerables, i que si conflueixen dos o més factors de vulnerabilitat, com poden ser problemes econòmics o socials, aquest sentiment augmenta de manera "exponencial".

L'enquesta també assenyala que, en contra del que se sol pensar, els indicadors més alts de soledat de la gent atesa per Creu Roja no es donen entre la gent gran sinó a la franja d'edat d'entre 41 i 50 anys, amb un 79,3%. De fet, els jubilats són els que presenten indicadors més baixos. L'anàlisi es va fer entre febrer i maig de 2022, tot preguntant a 1.511 persones ateses per la Creu Roja a Catalunya, de les quals 300 són de la demarcació de Lleida.

L'informe remarca que la soledat no desitjada afecta especialment els col·lectius que pateixen pobresa, exclusió, marginació social o "vulnerabilitat". Aquest últim concepte inclou persones amb malaltia o discapacitat, aturats, mares monoparentals o immigrants. Es tracta, per tant, d'una problemàtica que no afecta únicament la gent gran, malgrat que fins ara la majoria d'estudis i els recursos per pal·liar-la s'han centrat en aquest col·lectiu.

Divisió d'opinions sobre els avantatges i inconvenients

L'estudi també conclou que el sentiment de soledat "no es dona necessàriament en persones que viuen soles" i està més relacionat amb la manca de vincles familiars o d'amistat. Un sentiment que és més marcat entre els homes i entre la gent de més edat. Tot i això, el percentatge de persones enquestades que valoren negativament el fet de viure sol no és abassegador, ja que amb prou feines supera el 51%, i l'altra meitat (48,3%) sí que valoren positivament l'opció de viure sol. 

Un factor que cal tenir en compte, segons Creu Roja, és que el 83% de la gent que atenen "no disposen de cap tipus de suport professional ni tecnològic per a la seva cura o la de la seva família", malgrat que aquest percentatge varia en funció de l'edat. Així, a partir dels 80 anys, gairebé el 60% reben algun tipus de servei. De fet, admeten, les persones grans són també les que poden comptar amb xarxa més propera davant una necessitat puntual de suport o d'acompanyament.

El paper de les noves tecnologies

El treball, d'altra banda, assenyala que les noves tecnologies "poden contribuir a pal·liar les situacions de soledat i a ampliar les possibilitats d'interactuar amb els altres". En aquesta línia, 7 de cada 10 persones enquestades fan servir diàriament aplicacions i eines com WhatsApp, xarxes socials i videotrucades per relacionar-se amb altres persones. L'ús varia en funció de l'edat i són els més joves els qui les fan servir més intensament.

De fet, segons l'informe, el 25,8% de les persones consideren que les noves tecnologies els poden ajudar a millorar la qualitat de vida. Aquest percentatge s'enfila fins al 47% entre aquelles que tenen accés a Internet.

Tot i així, Creu Roja adverteix dels perills de relacionar-se sobretot de manera virtual, perquè els qui ho fan "presenten uns indicadors de soledat més elevats" i perquè es constata que "les xarxes socials i la tecnologia no poden substituir les emocions i les sensacions provocades pel contacte físic amb d'altres persones".

L'impacte de la pandèmia

L'informe també posa en relleu que el confinament i les restriccions imposades durant la pandèmia "van provocar un increment del sentiment de soledat" i "uns canvis en les maneres de relacionar-se que, lluny de ser transitoris, tendeixen a convertir-se en habituals". Així, el 18,7% de les persones ha vist incrementat el sentiment de soledat durant la pandèmia, un augment que ha estat més acusat entre els homes que viuen sols i les dones de més de 80 anys.

A més, un 65% dels atesos per Creu Roja "han experimentat canvis en les seves relacions personals que encara es mantenen actualment", com ara la reducció del nucli de persones amb qui es té relació o menys activitat presencial. Això últim ha afectat especialment la gent jove.