Subhastades a Montferrer més de 68.000 tones de fusta per valor de prop de 3 milions d'euros
La licitació repercuteix en 645 llocs de treball, dels quals 150 són directes al bosc o a la indústria fustera. La matèria ha estat extreta de diverses comarques, entre les quals destaquen el Berguedà, amb 19.000 tones, i l'Alt Urgell, amb 18.500
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha adjudicat aquest dijous, mitjançant una subhasta, 68.571 tones de fusta procedents de diversos boscos públics d'arreu de Catalunya. El seu valor global puja a 2.935.388 euros i es calcula que la gestió de tota aquesta massa forestal repercutirà en 645 llocs de treball, dels quals 150 seran directes al bosc o a la indústria fustera.
La licitació s'ha fet a la sala d'actes de l'Ajuntament de Montferrer i Castellbò. De les més de 68.000 tones ofertes, finalment s'han adjudicat quasi totes; concretament, 64.375.
La consellera Teresa Jordà ha ressaltat la importància que té aquesta acció perquè, a banda de vendre fusta, també "es compra gestió forestal i prevenció d'incendis". L'objectiu del Pla Estratègic Forestal que està ultimant el Departament d'Agricultura és el de "posar en valor" aquest producte i estendre el seu ús en àmbits com ara el de la construcció.
A la subhasta s'han licitat 52 lots de fusta davant d'una bona representació del sector consumidor d'aquest producte a Catalunya, a més d'altres de fora del territori. Aquest volum implica una gestió d'unes 3.000 hectàrees forestals, de nou comarques i 42 municipis i entitats locals, d'entre les quals en destaquen l'Alt Urgell, el Berguedà, el Pallars Sobirà i la Cerdanya, que són entre les que tenen més massa forestal de Catalunya.
Els treballs que es realitzaran són en gran part de millora. Sobretot, aclarides en boscos joves per millorar-ne la vitalitat, reduir-hi el risc d'incendis i fer-los més resistents davant d'episodis de sequera o plagues.
Per comarques, s'han subhastat 19.056 tones de fusta dels boscos públics del Berguedà (el 28%), 18.466 dels de l'Alt Urgell (27%), 10.290 de la Cerdanya (15%), 7.525 del Pallars Sobirà, 6.664 de l'Alta Ribagorça, 3.264 del Pallars Jussà i 2.267 del Solsonès. De fora del Pirineu, s'ha ofert 736 tones procedents del Segrià i 303 de la Noguera.
Del total subhastat, gairebé 8.000 tones provenen de boscos que han obtingut el certificat de gestió forestal sostenible PEFC. A més a més, bona part del producte prové de boscos ordenats i, en el cas dels espais naturals de protecció especial, s'ha sotmès a un informe dels corresponents òrgans de gestió amb la finalitat d'incorporar les condicions que facin compatible l'aprofitament d'aquests boscos i la conservació de la seva biodiversitat.
Teresa Jordà ha recordat que més d'un 60% de la superfície de Catalunya l'ocupen els boscos i que, d'aquests, menys d'una quarta part són públics. Per aquest motiu, el Pla Estratègic que està elaborant el seu departament busca "treure més suc" a aquesta massa forestal, per tal que els propietaris privats -que tenen la majoria de l'espai forestal- obtinguin una rendibilitat de la seva gestió i, d'aquesta manera, els boscos estiguin més cuidats i es redueixi el risc d'incendis. Una de les línies que ha comentat la consellera és la que s'està impulsant a través del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, amb seu a Solsona, i que té a veure amb la introducció de la fusta a l'àmbit de la construcció.
Preocupació pels aranzels als EUA
Fora de l'àmbit local, la consellera d'Agricultura ha reconegut la preocupació per la possibilitat que els EUA comencin a imposar aranzels a diversos productes agroalimentaris catalans, com ara l'oli. En cas que això es faci efectiu, Teresa Jordà ha manifestat que el seu departament farà costat al Ministeri d'Agricultura espanyol per tal d'activar una "via diplomàtica" per minimitzar-ne els efectes.
Jordà ha alertat que la mesura anunciada pel president nord-americà, Donald Trump, pot fer perdre "molta competitivitat" al sector. I hi ha afegit que "no és just" que sigui l'àmbit productiu i agroalimentari el que "pagui" les conseqüències derivades de l'afer Airbus. Cal recordar que Trump ha justificat aquests aranzels com a represàlia pels ajuts públics que alguns estats europeus, entre ells Espanya, destinen al consorci aeronàutic Airbus, competidor directe del fabricant nord-americà Boeing.