Suport del ple de la Seu a la consulta del 9N

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dilluns donar suport a la consulta del 9N. La proposta ha comptat amb un total de 10 vots a favor (CiU, ERC i ICV-EUiA), 6 abstencions (PSC-Progrés) i un posicionament en contra (PP).

El ple el va seguir en directe una trentena de persones, en bona part membres de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, que lluïen samarretes grogues i vermelles de la campanya 'Ara és l'hora'. L'aprovació del text va finalitzar amb un llarg aplaudiment.

L'alcalde de la Seu, Albert Batalla (CiU), es felicitava després del plenari per l'ampli suport obtingut. "Avui hem donat recolzament al Parlament, a la Generalitat, als partits que defensen el dret a decidir, i a la societat civil mobilitzada perquè tothom pugui expressar-se a través de les urnes". Tanmateix, lamentava que no s'hagués pogut assolir una majoria més ampla, referint-se a Progrés. "Respectem la seva decisió però ens hauria agradat que se sumessin al 'sí' en un moment clau", remarcava.

Per la seva banda, el portaveu del PSC-Progrés, Òscar Ordeig, argumentava l'abstenció indicant que tot i que el seu partit vol una consulta, "perquè cal canviar l'encaix de Catalunya a Espanya i el seu marc de relacions", s'ha de dur a terme "en base als models del Québec o Escòcia, amb un pacte amb el govern central". En aquest punt, Ordeig reconeix "la nul.la capacitat per negociar des de Madrid" però advoca per triar "un camí diferent". El polític urgellenc, que reconeix sensibilitats diferents dins del partit, indica que el seu posicionament es justifica per l'evidència que la consulta no es podrà dur a terme tal i com s'ha plantejat.

El recolzament a la consulta del 9N sí va comptar amb el vot favorable d'ERC. Miquel Caminal va qualificar d'"incrongruent" que els ajuntaments hagin d'expressar-se amb relació a "un fet democràtic, com és preguntar a la ciutadania". El portaveu republicà va recordar en les seves paraules la tasca de l'exconseller Jordi Ausàs en relació amb la Llei de consultes i va qualificar el moment actual "d'històric" i de molta importància per al poble català.

Des d'ICV, Antoni Viñals, també va reiterar la defensa al dret a decidir i va felicitar la societat civil que treballa a favor de la consulta. Així mateix, va puntualitzar que cal treballar per un país lliure, però també "just i net".

En canvi, la proposta no va comptar amb el vistiplau de Pere Millàs, portaveu del PP, que opta perquè Catalunya no se separi d'Espanya. El portaveu popular diu que, al marge de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia també indica que l'espai geogràfic de referència per a Catalunya és l'Estat espanyol.

Membres d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana de l'Alt Urgell, que van expressar el suport moral i físic a la moció, es van mostrar satisfets pel resultat positiu de la votació, tot i que van lamentar l'abstenció de Progrés "envers una consulta", que consideren que representa només el dret a decidir, i "hi caben diferents posicionaments". 

TEXT ÍNTEGRE DE L'ACORD APROVAT:

Com qualsevol altre poble del món, els catalans i catalanes tenim el dret a decidir el nostre futur en llibertat, un dret que està reconegut en els principals tractats internacionals. Un futur que s’emmiralla en un cultura, una llengua i unes tradicions pròpies avalades per segles i segles d’història que s’estronquen ara fa 300 anys, amb la Guerra de Successió, i amb els Decrets de Nova Planta que aboleixen les constitucions catalanes i les institucions pròpies.

Aquest any 2014, també coincideix amb el centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, com a expressió institucional de la nostra voluntat d’autogovern, i amb el setanta-cinquè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, fet que va comportar la supressió de la Generalitat, l’exili republicà, l’inici de la dictadura i d’una cruel repressió, que va tenir una expressió especialment brutal en el posterior assassinat del president Companys.

Enguany celebrem 5 anys de la primera consulta popular a Arenys de Munt, un fet que ens va fer adonar que aquesta via era possible, i que va evidenciar que hi havia molts catalans i catalanes que estàvem disposats a tirar endavant i a mobilitzar-nos per demostrar la voluntat majoritària del poble català de voler decidir el futur votant. La sentència del Tribunal Constitucional anul·lant part de l’articulat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 aprovat pel nostre Parlament i referendat pel poble de Catalunya va propiciar la primera manifestació multitudinària de rebuig a l’actitud del govern estatal l’any 2010. De llavors ençà n’han estat moltes més, amb la convocatòria de la societat civil i el suport de la majoria de les forces polítiques del país. Vam omplir Barcelona el 2012, vam travessar Catalunya amb la Via Catalana el 2013 i aquest onze de setembre de 2014 hem tornat a demostrar al món la rellevància i la transcendència del procés construint una V que des de la plaça de les Glòries s’ha estès per tot Barcelona. La mobilització popular i cívica de la ciutadania i les entitats, han exercit de pressió constant per garantir el procés.

Una gran majoria social de Catalunya ens ha demostrat en els darrers anys que està a favor de l’autodeterminació dels pobles i que reivindica el dret a decidir i vol exercir-lo per tal de recuperar llibertats perdudes. Un moviment transversal tant a nivell territorial com social i polític perquè es sustenta en l’essència de la democràcia i, per tant, insta al Govern i al Parlament a prendre decisions que representin a la majoria dels catalans i de les catalanes. Davant aquesta reivindicació democràtica els partits polítics no s’hi poden girar d’esquena. Un moviment social que ha optat per la via pacífica, pel diàleg, per la defensa ferma d'uns objectius polítics clars, i que respon al genuí caràcter català, moderat però ferm en els seus objectius, vinculat a tota una història i tradició de compromís i activisme per la conquesta del seus drets ciutadans, socials i nacionals.

Constatem que el procés que viu Catalunya ha de comportar, per a ser creïble i il·lusionant per a la ciutadania, el compromís de totes les forces polítiques d’iniciar una nova etapa del país marcada per la defensa i ampliació de l’estat de benestar, el combat contra l’atur, la pobresa i les desigualtats, i la lluita, sense excuses, ni treva, ni excepcions, contra la corrupció.

La Nació Catalana, amb una llengua i una forma de vida pròpies en l’ordre social, econòmic, jurídic i polític té dret a la seva autodeterminació, com qualsevol altra nació. Aquest dret és un principi fonamental dels Drets Humans i està recollit en la Carta de les Nacions Unides així com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.

El Parlament de Catalunya acaba d’aprovar per una majoria àmplia i transversal de les forces parlamentàries la Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, després d’haver seguit totes les passes que la legislació actual determina. Aquesta llei ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries i dóna empara legal a la consulta sobre el futur polític de Catalunya.

El president de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Artur Mas convoca a la ciutadania de Catalunya per la consulta del dia 9 de novembre de 2014, una consulta que hem demanat i que ens hem compromès a tirar endavant els ajuntaments catalans de forma reiterada.

Els ajuntaments garantirem la llibertat individual i el procés democràtic, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer possible la celebració de la consulta de forma coordinada amb el departament competent del govern de la Generalitat de Catalunya. Així mateix fem una crida a la ciutadania a participar-hi de manera activa, cívica i pacífica.

A la vista del que s'ha dit, amb el vot contrari del regidor del PP (1), l'abstenció dels regidors del grup PSC-Progrés (6) i el vot favorable dels regidors dels grups d'ICV-EUiA (1), d'ERC (1) i de CiU (8), S'ACORDA:

1. Mostrar el suport a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014, per decidir lliurement el futur de Catalunya dins l’exercici dels nostres drets democràtics i prendre el compromís de l’Ajuntament de la Seu d'Urgell amb la realització de la mateixa, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer-la possible, fent una crida a la participació.

2. Donar ple suport al president i al govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als partits polítics que donen suport a la convocatòria i a la materialització de la consulta del 9 de novembre dins el marc legal que és la Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, aprovada pel Parlament de Catalunya, ja que respon a la voluntat majoritària del poble català i dels seus representants.

3. Comunicar aquest acord en el període de 5 dies des de la seva aprovació al president de la Generalitat de Catalunya i a la presidenta del Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris. També a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) qui ho trametran de forma conjunta al president del Govern Espanyol, al president del Congrés dels Diputats, al secretari general de les Nacions Unides, al president del Parlament Europeu, al president del Consell de la UE i al president de la Comissió Europea.