Suport massiu del Consell Comarcal de l'Alt Urgell a la consulta del 9-N
La moció és aprovada amb 12 vots a favor i només un en contra Posicionaments diferents en el PSC-PM, que ha emès dos vots favorables i una abstenció
El Consell Comarcal de l’Alt Urgell s'ha sumat aquest dimarts a la moció per recolzar i facilitar la consulta sobre la independència prevista pel 9 de novembre vinent. En ple extraordinari, l'ens alturgellenc ha aprovat el text amb 12 vots a favor (8 de CiU, 2 d'ERC i 2 del PSC-PM), un en contra (PP) i una abstenció del PSC-PM.
El president del Consell Comarcal, Jesús Fierro, ha expressat la importància històrica d'aquest moment i el compromís de l'ens per posar els mitjans necessaris per permetre que els habitants de l'Alt Urgell puguin votar i per donar suport a la Generalitat i el Parlament. Fierro ha subratllat que l'essència d'aquesta consulta és que els catalans puguin decidir sobre el futur poltic de Catalunya, sigui quina sigui la posició de cadascun. Alhora, ha recordat que si s'ha arribat fins aquest punt és per l'immobilisme dels successius governs espanyols, que va tenir el seu punt d'inflexió en la suspensió de l'Estatut l'any 2010.
La votació ha tornat a evidenciar els diversos posicionaments dins del PSC-PM sobre aquesta qüestió, ja que tots tres consellers socialistes han pres la paraula per matisar cadascun el sentit del seu vot. La portaveu del grup, Dolors Vidal, ha justificat el vot favorable perquè aquest és el desig que li han mostrat els seus veïns i per la necessitat de decidir el futur del país des de dins, sempre a l'empara d'una llei. En canvi, la consellera urgellenca Conxita Rabassa s'ha abstingut. La també regidora ho ha justificat en coherència amb el vot emès al ple municipal de la Seu i perquè considera que la consulta hauria de ser pactada amb l'Estat.
Des d'ERC, Antoni Casanovas ha mostrat el suport incondicional a la demanda que els catalans i catalanes puguin votar el 9-N. Casanovas ha recordat als qui advoquen pel pacte que, a diferència del que ha passat entre Gran Bretanya i Escòcia, l'Estat espanyol sempre s'ha negat sistemàticament a escoltar cap petició del poble català, inclosa la consulta.
Pel PP, Pere Millàs ha justificat el vot en contra pels mateixos motius que en el ple de la Seu, en què va adduir que la legalitat vigent situa Catalunya dins de l'Estat espanyol.
El text aprovat explicita “donar ple suport al president i al govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als partits polítics que donen suport a la convocatòria i a la materialització de la consulta del 9 de novembre dins del marc legal que és la Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, aprovada pel Parlament de Catalunya, ja que respon a la voluntat majoritària del poble català i dels seus representants”.
