Surt a la venda 'La Cerdanya de 1603', d'Erola Simon i Lluís Obiols
El llibre recupera l'obra del puigcerdanès Joan Trigall, que al segle XVII va escriure el primer tractat històric i geogràfic de la comarca. El volum permet conèixer com era la capital cerdana en aquella època
Des d’aquest dilluns es pot trobar a les llibreries «La Cerdanya de 1603», el llibre de la directora de l'Arxiu Comarcal de Cerdanya, Erola Simon Lleixà, i de l'arxiver urgellenc i president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell, Lluís Obiols Perearnau, que recupera l’obra de Joan Trigall, el puigcerdanès que al segle XVII va escriure el primer tractat històric i geogràfic sobre la Cerdanya.
El 'Tratado del condado de Cerdaña' (en la seva versió original en castellà) presentava una descripció geogràfica de l’antic comtat cerdà, una història sobre els sobirans d’aquest territori i una minuciosa descripció de com era la vila de Puigcerdà ara fa quatre-cents anys. La publicació, del segell Anem Editors, també presenta les cartes que Joan Trigall va enviar a l’historiador Jeroni Pujades, en les quals relatava les seves pioneres ascensions a algunes emblemàtiques muntanyes cerdanes i en les quals li feia també observacions geogràfiques sobre el Pirineu. De fet, s'hi descriu la primera ascensió documentada al Carlit, el cim més alt de la comarca.
Tal com s'indica al títol, Trigall va escriure aquesta obra l'any 1603, quan era rector de la parròquia de Vilagrassa (Urgell). Era un home amb una gran cultura clàssica però també amb un incipient mètode científic. Va exercir de mestre de gramàtica a Solsona, a Manresa i a la seva vila natal, Puigcerdà. Malgrat que la seva obra ha estat sovint citada, fins ara mai no havia estat objecte de publicació de manera íntegra, tot i els nombrosos intents fets per historiadors com Jaume Martí, Salvador Galceran, Sebastià Bosom i Oriol Mercadal.
La present edició compta amb un pròleg d’Eulàlia Miralles, doctora en Filologia Catalana i professora de la Universitat de València. L’obra s’ha publicat amb els suports de la Diputació de Girona, de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i de l’Ajuntament de Puigcerdà, i s’espera que es pugui presentar públicament tan bon punt la situació sanitària ho permeti.