Surt a licitació un estudi informatiu i ambiental per millorar 21 quilòmetres a l'N-260 entre Xerallo i el Pont de Suert
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha anunciat un paquet de mesures per millorar carreteres i la connectivitat digital del Pirineu
El Govern ha tret a licitació un estudi informatiu i d'impacte ambiental per millorar d'un tram de 21 quilòmetres de l'N-260, l'Eix Pirinenc, entre Xerallo i el Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça. Així ho ha anunciat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en una jornada a Tremp dedicada al futur del Pirineu.
Entre d'altres mesures, al llarg d'aquest tram s'estudiarà la viabilitat d'un nou corredor de 6 quilòmetres, dels quals 2 amb túnel, per evitar el pas pel coll de la Creu de Perves. Es tracta d'una de les iniciatives previstes en un paquet de mesures per al Pirineu. Segons Dalmau, "moltes vegades s'ha construït un relat on el dinamisme econòmic i la modernitat semblaven exclusius de la franja litoral" i volen "trencar aquesta inèrcia i entendre Catalunya com una xarxa de motors, que espera recuperar la seva posició de referència econòmica al sud d'Europa". I això, afirma, "no es pot tenir si un d'aquests motors funciona per sota de la seva capacitat".
Les mesures incloses en aquest paquet s'han explicat aquest dissabte en el marc de la jornada 'Diàlegs per Lleida' celebrada a Tremp. Quant a l'N-260 a l'Alta Ribagorça, aquests estudis analitzaran diverses alternatives de traçat de la via. L'actuació global s'emmarca en el conveni d'encàrrec de gestió signat amb l'Estat per millorar l'Eix Pirinenc, amb un termini d'execució fins a l'any 2033 i amb un pressupost total de 260 milions d'euros. D'aquests, 150 milions es dedicaran al nou corredor mentre que la resta, 110 milions, es destinaran a altres projectes al llarg de l’Eix.
El pla també inclou la modernització pendent del coll de Comiols, que connecta la conca de Tremp amb la plana de Lleida. Ja s’han licitat les obres de condicionament del tram de la carretera L-512 entre el Pont d’Alentorn i Vall-llebrera, a la Noguera, amb una inversió de 22 milions d’euros. Les obres començaran aquesta tardor i donaran continuïtat a la variant d'Artesa de Segre, mentre el Govern treballa en la definició dels projectes dels trams següents fins a Isona, ja al Pallars Jussà.
Pel que fa a la C-28, que connecta el Pallars Sobirà amb la Val d’Aran, el Govern impulsarà diverses actuacions per millorar la seguretat i la funcionalitat de la via. Aquest mes de febrer s'iniciarà el procés d'informació pública de l'estudi d'eixamplament i millora del traçat al pas pel nucli de Sorpe (Alt Àneu), amb una inversió prevista de 10,5 milions d’euros. A més, aquest trimestre es licitaran obres per valor de 3 milions d'euros per implantar mesures de protecció davant allaus al port de la Bonaigua i durant l’any es faran actuacions de millora del ferm en diversos punts de la carretera a Naut Aran.
Impuls definitiu a la fibra òptica pública al Pirineu
La jornada també ha servit també per anunciar un acord amb el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible per desbloquejar el desplegament de la xarxa de fibra òptica de titularitat pública a l’Eix Pirinenc. D'aquesta manera, Dalmau ha defensat la connectivitat física del territori, però també la digital. "És l'única manera que tenim per garantir l'arrelament de la nostra població i reivindicar un territori dinàmic amb perspectives de futur", ha conclòs.
El primer tram en el qual es treballarà serà entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell, de 47 km. Es preveu que el projecte estigui redactat el mes de març per a la seva aprovació i posterior procés de licitació d’obra. Posteriorment, es reproduirà el model per avançar en el desplegament al total dels 470 km de l'Eix Pirinenc.
L'habilitació de fibra òptica pública al Pirineu és un pas més per completar la xarxa troncal de fibra òptica del país, tenint en compte que l’Eix Pirinenc és una carretera de l'Estat. Fins ara, aquesta infraestructura digital s'ha estès àmpliament per carreteres de la Generalitat, de les diputacions i municipals, arribant a superar els 8.000 km de desplegament el desembre de 2025, però ha quedat pendent en vies de titularitat estatal com l'N-260 i l'N-230.
El nou centre de l'IRTA a l’alta muntanya
La jornada d'aquest dissabte també ha comptat amb la presència del conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, que ha presidit l'acte de cloenda. Tal com ja s'havia anunciat, Ordeig ha confirmat que es crearà el primer centre de l'IRTA a l'Alt Pirineu i que s'ubicarà a Ca l'Armenter, un dels edificis més singulars del centre històric de la Seu d'Urgell, en un espai que cedirà l'Ajuntament urgellenc.
Segons ha dit el conseller, aquesta arribada de l'IRTA a la Seu és "una aposta per la descentralització de la recerca i la innovació en entorns rurals". Aquest centre es presentarà el 19 de febrer vinent en un acte institucional a la Seu d’Urgell i s'incorporarà a la xarxa de recerca aplicada de l'IRTA distribuïda arreu del país, integrada per 20 centres.
La llei d'alta muntanya, en marxa
D'altra banda, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica té actualment en informació pública l'avantprojecte de la nova Llei d'alta muntanya perquè les entitats i la ciutadania interessada puguin presentar-hi al·legacions. El nou marc legal es concep com a llei de foment econòmic i dinamització del territori partint de la seva singularitat, i substituirà l'actual legislació aprovada fa més de 40 anys, per fer front als nous reptes i canvis econòmics, socials, ambientals i institucionals de les darreres dècades.
Entre d'altres, preveu impulsar cada sis anys un Pla d’actuacions estratègiques que recollirà els projectes innovadors, tractors de l’economia, generadors de benestar i amb efectes supramunicipals que rebran finançament públic.
