Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Teresa Colom, nova directora de la Fundació Ramon Llull

Teresa Colom, nova directora de la Fundació Ramon Llull

L'escriptora, nascuda a la Seu d'Urgell i establerta a Andorra, relleva Vicenç Villatoro al capdavant de la institució. La reunió també ha aprovat crear un premi per reconèixer la trajectòria de traductors
Teresa Colom, nova directora de l'Institut Ramon Llull (Foto: Govern d'Andorra)
26/06/2022 12:15

Teresa Colom ha estrat nomenada nova directora de la Fundació Ramon Llull, en substitució de Vicenç Villatoro. L'anunci s'ha fet en el transcurs de la reunió ordinària del Patronat que supervisa aquesta institució dels països de parla catalana, que s'ha celebrat de manera semipresencial aquest dijous a les portes de la diada de Sant Joan. La sessió comptava amb la participació, entre d'altres, del cap de Govern d'Andorra, Xavier Esport; el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i la directora general de Cultura del Govern balear, Catalina Solivellas.

Teresa Colom, nascuda a la Seu d'Urgell l'any 1973, resideix des de fa dues dècades a Andorra, on havia treballat al sector bancari, tot i que ja fa anys que es dedica plenament a l'activitat literària. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Pompeu Fabra, ha destacat sobretot a la poesia però també a la prosa: al 2016 va guanyar el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada, per La senyoreta Keaton i altres bèsties. La ministra de Cultura i Esports del Govern andorrà, Sílvia Riva, s'ha mostrat satisfeta de l'elecció de Colom perquè "és una persona que coneix l’activitat de la Fundació i que pot aportar una visió nova per fer-la créixer i donar-li visibilitat a tots els territoris".

En aquesta idea de dinamitzar l’activitat de la fundació, idea compartida pels Governs català i andorrà i refermada pels seus màxims mandataris, aquest dijous també s’ha aprovat la creació d’un comitè executiu. L’objectiu és definir les línies d’actuació de la Fundació i garantir-ne el seu funcionament adequat, un instrument que permeti prendre àgilment les decisions oportunes en cada moment i fer un seguiment del treball i les activitats que duu a terme la Fundació.

La Fundació Ramon Llull es va constituir entre el Govern d’Andorra i el Consorci de l’Institut Ramon Llull el 31 de març de 2008. El 15 de gener de 2009 s’hi van incorporar el Consell General dels Pirineus Orientals, l’Alguer i l’Associació Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull. Al juny del 2013 s’hi va incorporar la Xarxa de Municipis i Entitats de les Illes Balears i al 2015 l’Ajuntament de Barcelona. El 2017, s’hi va reincorporar el Govern Balear a través del seu vincle amb el Consorci de l’Institut Ramon Llull.

Nou premi a la trajectòria d’un traductor i nova activitat

A la reunió del Patronat també s’ha aprovat ampliar el reconeixement a la tasca dels traductors tot creant un nou premi. D’aquesta manera, hi haurà dues categories: el Premi a la millor traducció de literatura catalana de l’any, adreçat a traductors que en el moment de la publicació de la convocatòria no hagin publicat més de 5 traduccions de literatura catalana, i el Premi a la trajectòria d’un traductor o una traductora de literatura catalana. En el primer cas, l’objectiu és estimular la tasca dels traductors novells i en el segon, posar en relleu la tasca duta a terme pels professionals més consolidats.

Podran optar al premi els/les traductors/es que, en el moment de la publicació de la convocatòria, hagin publicat més de 5 obres de literatura catalana. Aquest premi té com a objecte reconèixer la trajectòria dels/les traductors de literatura catalana i la tasca duta a terme pels professionals més consolidats. El primer a la millor traducció tindrà una dotació de 4.000 euros i el que reconeix la trajectòria rebrà 6.000 euros.

A més, i a proposta de la nova directora, aquest dijous també s’ha donat llum verda a una nova activitat de la fundació que té per objectiu recollir el testimoni de tantíssimes dones que han dedicat part de les seves vides al camp de les labors (enteses com el treball de cosir, brodar, teixir...), feina en la que tradicionalment han coincidit en tots els territoris.

Per aquest motiu es proposa l’elaboració d’un document audiovisual que reculli els testimonis d’una activitat pobrament pagada i que, al llarg de tantes generacions, ha establert lligams entre membres d’una mateixa família i que, sobretot, ha creat riques xarxes de complicitat entre membres de diferents famílies. Un document audiovisual amb el focus posat en la tradició oral i la transmissió de coneixement intergeneracional; en el camp semàntic de les labors i en els artefactes artesanals resultants. Document que reculli testimonis de diferents punts del territori de llengua catalana, i, per tant, interterritorial i que sigui elaborat de manera col·laborativa entre els centres d’estudis audiovisuals del territori de parla catalana.

A la reunió també hi han pres part Pere Almeda, director de l’Institut Ramon Llull; Diego Gómez, president de la Xarxa de Ciutats Valencianes i alcalde d’Alzira;; i Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural del ministeri de Cultura d’Andorra, que hi han participat de forma telemàtica.

Mostrar formulari de contacte