Teresa Colom posa en valor l'empremta emocional de la Festa Major de la Seu d'Urgell

Teresa Colom ha animat a gaudir de la Festa Major de la Seu d'Urgell i ha posat en valor l'empremta emocional que deixa aquesta celebració per a tots els urgellencs i urgellenques, de totes les franges d'edat. L'escriptora, poetessa i, des d'aquest mes de juny, nova directora de la Fundació Ramon Llull ha inaugurat oficialment la festa en un acte que, per primer cop en molts anys, s'ha dut a terme a la sala de plens de l'Ajuntament, i no des del balcó de l'edifici consistorial, per culpa de la intensa pluja que ha caigut al llarg del vespre a la capital de l'Alt Urgell.

Colom, acompanyada de bona part de la seva família, ha fet un pregó molt emotiu, tot recordant la Seu d'Urgell d'abans, els records de la seva infantesa i de les festes majors viscudes durant la joventut, tot associant-ho amb una emoció. L'escriptora i poeta, nascuda a la Seu d'Urgell i actualment establerta a Andorra, ha volgut deixar palès que "fem el que fem a la vida, sempre retornarem al que vam sentir, i, anem on anem, gran part del nostre cor sempre serà aquí, a la Seu". 

L'alcalde de la Seu d'Urgell, Francesc Viaplana, en nom del Consistori, ha desitjat una molt bona festa major a tothom. Viaplana ha manifestat que "és un autèntic plaer tornar a celebrar una Festa Major amb normalitat, sense restriccions" i ha animat a "gaudir, passar-hi el millor possible amb els amics, amb al colla, amb la família, amb les persones que estimeu, perquè la Festa Major és per això i us ho mereixeu". El batlle també ha donat les gràcies a Teresa Colom "per ser com ets i per estimar-te tant la Seu" i hi ha afegit que "és un honor tenir-te de pregonera".

Actes de diumenge

La Festa Major continuarà aquest diumenge al matí amb els tornejos de Tennis (des de les 9 a les Pistes Municipals) i d’Escacs (a les 10 a la plaça de Catalunya), que precediran l’acte més emblemàtic: el Ball Cerdà a la plaça Patalín. A les 11 començarà el ball infantil; a un quart d’una; el Ball Cerdà Geganter; i tot seguit (12.30), el dels adults.

La tarda de diumenge començarà al Camp Municipal Emili Vicente, amb la Trobada de Futbol Base del CE Ciutat La Seu (16.30 h), seguida del partit de Copa Pirineus entre La Seu FC i el CE Oliana, a les 6. Paral·lelament, des de les 5, al carrer dels Canonges hi haurà el 1r Festival de Poesia de Muntanya, amb micro obert i un recital. I des de 2/4 de 6, al Parc del Cadí, una nova edició del Seu Folk, amb les actuacions de La Sonsoni (a les 6), els occitans Bourry i Rouch (a les 8) i Dijazztònic (a les 10). I a la plaça de Joan Sansa, també des de 2/4 de 6, hi haurà la cursa d’inflables i obstacles ‘Xtremrace’.

A les 7 del vespre, començarà la primera de les ballades de sardanes de Festa Major: a la plaça de les Monges amb la Bellpuig Cobla. I a 2/4 de 8, hi haurà una cantada d’havaneres amb Son de l’Havana i rom cremat ofert per la Germandat de Sant Sebastià, a la plaça de Catalunya.

Des de la mitjanit, també a la plaça de Catalunya, es viurà la tercera nit de ball, amb l’Orquestra Slalom Express. I simultàniament, a Casetes hi haurà la ‘Nit al ralentí’, amb les actuacions de la banda lleidatana Koers, el grup de versions La Cosa Nostra i DJ Nuncarguense. 

#fmlaseu2022 Pregó d'inici de Festa Major 🎊, a càrrec de l'escriptora Teresa Colom, des de la sala de plens de l'Ajuntament de #laSeu d'Urgell. @fmlaseu @ajlaseu

▶️El pots escoltar en aquest enllaç: https://t.co/D92tgCdRGz pic.twitter.com/GTNj9GFvlM

— RàdioSeu (@RadioSeu) August 27, 2022

#fmlaseu2022 Fragment del pregó en què l'escriptora urgellenca Teresa Colom dona el tret de sortida oficial a la Festa Major de #laSeu. @ajlaseu @fmlaseu

▶️Àudio íntegre: https://t.co/fg0Nh7jpuV pic.twitter.com/uBZu9wD9MS

— RàdioSeu (@RadioSeu) August 27, 2022

TEXT ÍNTEGRE DEL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE LA SEU D'URGELL 2022, A CÀRREC DE TERESA COLOM

Estimades ciutadanes i estimats ciutadans de La Seu d’Urgell, alcalde, amigues, amics, conegudes, coneguts, presents. Aquesta nit em dirigeixo a les gents que heu vist coses que jo no he vist, com la guarderia de la doña Ramona, una dona encantadora —diuen els qui van ser criatures a finals dels anys cinquanta principis dels seixanta— i que era aquí, darrere l’Ajuntament; gents que heu sigut els pares dels nens o, directament, els nens que baixaven al carrer el dia de Reis amb els regals que havien arribat a casa per intercanviar-los i jugar, perquè, en una època, les criatures petites campaven soles pels carrers, lliures i segures, i s’escoltaven els crits dels pares des dels balcons del carrer Major: «A sopar!»; gents que heu conegut el col·legi de les graduades, al Pati Palau, on hi havia hagut els jutjats, quan s’hi cantava cada matí el Cara al sol i hi donaven un got de llet en pols americana que, tot i tenir un gust horrible, ha quedat gravat com un record tendre a la memòria dels qui l’engolien.

També em dirigeixo a la gent nascuda més tard i que ha vist coses que jo sí que he vist, però que ja no hi són: com tants prats, ara construïts, i que consideràvem els afores de La Seu—com tots els que hi havia entre l’avinguda Salòria, on vivia, i el col·legi de Les Monges—; la granja que la Matilde Massana i la Maria la llarga —dones molt autèntiques— tenien per allà el carrer Comtat d’Urgell, que era envoltat d’horts, i on hi despatxaven ous, conills i gallines mentre els nens badàvem amb els animals que hi corrien encara vius; comerços com Ca la Teresina, al carrer dels Jueus, on acompanyava la meva mare a comprar llet amb la lletera, Cal Puigsubirà, amb el seu gos, un bòxer, lligat a fora, Cal Rovelló, Ca la Bacallanera, la Maria dels retalls, Cal Guarnicioner; locals com el Sant Jordi, el Cafè Mundial, el bar Eugenio, la Tasca, el Lalín, l’Estolador, el Parking, el mític Corona; i la xurreria —era impensable el Passeig sense la xurreria—; o les edicions súper boges de la Festa Major amb els cotxes tallats.

I, per descomptat, també em dirigeixo a les generacions més joves, i que ja no heu vist totes aquestes coses, però que n’heu conegut d’altres, i que precedireu de més a prop les generacions que encara són pendents de néixer i que veuran La Seu del futur, la qual, des d’aquest present on som ara, jo no puc descriure.

Quan em van demanar que recaigués en mi l’honor de fer el pregó de la festa major de La Seu, al marge de l’agraïment i el respecte que la proposta em va despertar, vaig pensar que no n’era mereixedora: potser arribaria un dia en què la culminació d’algun projecte rellevant ho justifiqués, però, ara? Era legítim ser jo qui aquest any us adrecés unes paraules? Ser, justament avui, que és un dia important al calendari de La Seu, en aquest balcó, i mirar cap a la catedral, on tants de nosaltres tenim fotos del dia de la palma, o, cap als porxos, que han sigut part del circuit inoblidable de les nostres rutes abans d’arribar a les festes, i tot aquest tram de camí que baixa cap a les casetes, i que, quan les casetes encara no hi eren, també ens duien cap als concerts al Poli, on hem viscut moments memorables.

Abans d’acabar de confirmar que acceptava, mentre ho païa, em vaig visualitzar en aquest balcó des d’on es veu la catedral, i els porxos, i les llambordes de la plaça dels Oms, i em vaig adonar que, sobretot, el que més m’impressionava era pujar aquí dalt i mirar cap als meus records. Perquè des d’aquí dalt, no us veig només a vosaltres, també em veig a mi al llarg dels anys, i, les de la meva colla al llarg dels anys, també la nostra Cristina, que ens agafa de la mà i ens mira des del Cadí... els meus germans, família, els amics, i tants coneguts, també els qui només coneixes de vista i amb qui, potser, mai has parlat, però que, quan te’ls trobes fora d’aquest context, sí que saludes: perquè sou del mateix lloc. I, encara que sempre hem de mirar cap al futur, vaig entendre que no tenia sentit pensar que ara no em tocava i que, en tot cas, potser, més endavant. Vaig entendre que no era el futur —incert, evidentment, per a tothom— la raó per la qual em demanaven de parlar, era perquè mentre us miro, jo també soc aquí a baix. No és per allò que farem la raó per la qual ens coneixem i ens apreciem, no és pel que serem, és pel que hem sigut i pel que som: gent de La Seu. 

Crec que ens passa a tots que, per exemple, les cançons que havíem escoltat a la nostra etapa d’adolescència o joventut ens provoquen uns sentiments molt especials. No importa si les cançons eren bones o no, sempre quedaran per damunt de les altres que escoltarem al llarg de la vida, i, quan les escoltem, ens fan reviure moments del passat; moments que no ens podem estar de recordar, un cop i un altre, quan ens trobem, per exemple, amb la nostra colla de sempre. De fet, les percepcions d’allò viscut són diferents en cada individu, però se’n comparteix el matís afectiu i, això, juntament amb un efecte de suggestió grupal, afavoreix l’evocació. Però a tot això se li ha d’afegir un altre fenomen. Deixeu-me, si us plau, que us l’expliqui.

Un registre sensorial (l’olor, el so, el paisatge, els colors, la temperatura...) s’agrupa configurant una memòria, la qual, associada a pensaments, narracions, context..., forma un record. Aquest record està associat a una emoció. Tot això configura una cadena sinàptica (una connexió entre neurones), com els llums d’un arbre de Nadal que, inevitablement, estan connectats. Un sol dels registres sensorials, com una aroma o una cançó, desencadena tota la resta. Això succeeix de manera massiva fins a una determinada edat, que se situa al voltant dels vint-i-cinc anys, quan aquesta plasticitat neuronal (que és la capacitat de crear noves cadenes sinàptiques) cau abruptament (tot i que, després, també es produeixen). Però, els records d’aquesta primera etapa de la vida, quan la nostra plasticitat neuronal és enorme, ens queden gravats a foc, són més indelebles i ens retornen per molts anys que hagin passat, de vegades, més en els processos de demència, en els quals, en general, la memòria d’evocació es fa més nítida i present.

La marca que ens deixen els records de la primera etapa de la vida, fins al voltant d’aquests vint-i-cinc anys, és més profunda. I totes aquelles percepcions viscudes s’enregistren sense un sentit de temporalitat, tornen com si fos ara, són registres que s’automatitzen i no passen pel còrtex, que és on raonem i podem desenvolupar processos voluntaris, per això hi ha connexions i links que no podem evitar, no són a l’abast de la raó. Vull dir que, fem el que fem a la vida, sempre retornarem al que vam sentir, i, anem on anem, gran part del nostre cor sempre serà aquí, a La Seu.

A tots us dic: gaudim de la festa major de la Seu, saludem a qui feia temps que no vèiem, dirigim-nos i parlem amb qui feia anys que no coincidíem i que és part dels nostres circuits marcats amb foc, perquè la festa major és una d’aquelles ocasions comptades a l’any en què la gent es retroba. I als més joves: viviu de manera bona i especial aquests dies, ja que, en un futur, ocuparan un lloc privilegiat als vostres records. Les nostres arrels més profundes són les dels orígens.

Visca la Festa Major de la Seu d’Urgell!