Teresa Colom publica la seva primera obra de narrativa

Els pares imaginen durant nou mesos com serà l'infant, quants anys viurà i, fins i tot, de quina manera es posarà l'aliança el dia del casament. Partint de l'inici de l'existència de criatures "diferents i inesperades" i perseguint els personatges fins a una inesperada mort, l'escriptora urgellenca Teresa Colom publica el recull de contes La senyoreta Keaton i altres bèsties (Empúries), que completen un univers imaginari a estones còmic i tendre, altres absurd o cruel.

Colom explica en una entrevista a l'ACN que "els diferents són els que fan un món millor, ofereixen una visió més rica, més diversa". L'autora creu que els cinc contes del llibre reivindiquen "una vida que podria ser la nostra" perquè "tots som estranys".

'La senyoreta Keaton i altres bèsties' són cinc contes. Cada un arrenca d'un part i és un món diferent. De cada gestació sorgeix un infant amb unes característiques que el fan excepcional. Criatures que es desenvolupen al marge de la voluntat i els desitjos dels seus progenitors fins a la seva mort, en alguns casos, primerenca, imprevista i desconcertant. Amb aquest fil conductor, Teresa Colom camina per un món imaginari amb cinc éssers "excepcionals" com a protagonistes: la senyoreta Clock que neix, creix, envelleix i mor en poc més d'un any; la filla de Caterina Pocski, que es mou com un peix a l'aigua; el Roc, un nen amb una ungla de garrí; un enterramorts que troba un nen dins un cementiri i els glaçats Petarol.

Sota l'"innocent" format d'un conte, l'escriptora repassa una vida "que podria ser la nostra". "Què passaria si els nostres desitjos poguessin influir en el destí dels nostres fills?", s'ha preguntat Colom, avançant part de la trama. Per a l'autora, són cinc contes independents entre sí però que "construeixen un món sencer" per les connexions entre els personatges. Al seu entendre, La senyoreta Keaton i altres bèsties es pot llegir com una novel·la, com un sol relat.

Tendresa sense final feliç

El destí no sempre s'ajusta als desitjos. El llibre parteix d'un cert realisme i, per això, no es pot pressuposar un final feliç. Això sí, hi ha "molta tendresa" i "molta esperança", un aspecte especialment important per a criatures per les quals és "més difícil viure" en un entorn que els és "hostil" per a qualsevol que sigui diferent.

L'atmosfera és fosca, inquietant, fins i tot gòtica, en un entorn que recorda a l'univers de Tim Burton o Edgar Allan Poe. D'alguna manera, el lector es transporta a l'Anglaterra del segle XIX -d'aquí la presència del típic te de la tarda- on "tot el probable esdevé versemblant".

Això provoca un punt de vista de conte clàssic, on hi ha personatges dolents, gent amb defectes, cobdícia i enveja. "Ningú espera que els dolents canviïn, sinó que és la vida qui s'encarrega de fer justícia. Els bons són els que fan que el món sigui un lloc millor", ha sintetitzat.

Teresa Colom, nascuda a la Seu d'Urgell el 1973, és poetessa i viu a Andorra. L'any 2000 va guanyar el Premi Miquel Martí i Pol i l'accèssit al premi Grandalla amb el poemari 'Com mesos de Juny' (Ed. Del Diari d'Andorra, 2001). La senyoreta Keaton i altres bèsties és la seva primera incursió a la narrativa.