Toni Bou assoleix el seu 40è Mundial de trial

Toni Bou (Montesa-Honda) ja ha assolit el repte de guanyar 40 Mundials de trial consecutius. El pilot català resident a Andorra no para d'engrandir la seva llegenda i aquest diumenge ha aconseguit matemàticament el Campionat del Món 2026 de Trial GP, el vintè seguit en la modalitat tradicional (a l'aire lliure), que s'afegeixen als vint consecutius que també ha obtingut en la modalitat X-Trial (en recinte cobert) al llarg de les darreres dues dècades. Una fita històrica, inèdita i que serà difícil de superar tant en el món del motor com en l'esport professional en general. 

La confirmació d'aquest nou repte que s'havia marcat ha arribat al Gran Premi dels Països Baixos, a Zelhem, on dissabte Toni Bou ja va sumar 40 punts a la jornada de dissabte. Aquest diumenge ha tornat a guanyar a la primera ronda, mentre que a la segona ha quedat en segon lloc, només superat pel seu principal rival dels darrers anys, el basc Jaime Busto. El tercer lloc ha estat per al gallec Gabriel Marcelli, company d'equip de Bou i també resident a Andorra. 

El nou èxit, a més a més, ha arribat en un any en què Toni Bou ha mostrat una superioritat abassegadora. Tot i que ja és a punt de fer 40 anys, aquesta temporada ha signat un dels millors resultats de la seva carrera: ha guanyat totes les proves del Mundial 2026, tret del segon lloc d'aquest diumenge, assolint el doblet tant a la competició inaugural al Japó com a les que s'han disputat després a Andorra, Itàlia, Gran Bretanya i França. Amb tot plegat, el pilot pierenc -que viu i entrena Andorra des de fa anys- ja podrà afrontar sense cap pressió l'última prova, el GP d'Espanya, que es disputarà del 18 al 20 de setembre a la província de Lleó. En total, fins ara ha sumat 437 punts de 440 possibles. Busto, segon classificat de la general, en suma 324; i el tercer, Marcelli, en té 317. El segon millor català enguany ha estat Miquel Gelabert (Honda), que és cinquè amb 259 punts. 

Toni Bou va néixer el 17 d'octubre de 1986, el mateix dia que Barcelona va ser designada com a seu dels Jocs Olímpics de 1992. Amb quatre anys ja va començar a entrenar amb motos i amb bicicletes de trial i als dotze anys ja va ser campió de Catalunya cadet. Després de debutar al Mundial l'any 2003, al 2007 -amb només 21 anys- va conquerir els seus dos primers Campionats del Món FIM, tant a l'aire lliure com indoor. I des de llavors ha seguit guanyant tots els Mundials que s'han disputat, sense excepció. Paral·lelament, des del 2005 ha liderat l'equip espanyol -format principalment per pilots catalans- en la consecució de fins a 32 títols del Trial de les Nacions (20 a l'aire lliure i 12 a cobert), incloent els dos d'aquest any 2026.