Tractorada històrica a Barcelona per la dignitat de la pagesia

Més de 500 tractors han culminat aquest dissabte la Marxa Pagesa amb una imatge històrica i inèdita, la de l'avinguda Maria Cristina de la capital catalana plena de vehicles agraris. Així finalitzava l'anomenada Marxa Pagesa, que ha mobilitzat un miler de vehicles des de dijous per reclamar el reconeixement de l'activitat pagesa i ramadera per part de la societat i del món polític. L'acció, convocada per Unió de Pagesos (UP), ha volgut "renovar el contracte de la societat amb el camp per al futur més immediat". A més, s'ha denunciat des del sector la retallada de la renda agrària catalana, que acumula una davallada del 39 per cent, en termes constants entre el 2001 i el 2015, com també, especialment des del Pirineu, els problemes per la gestió de la fauna salvatge i l'excés de població d'espècies com ara l'ós, el voltor i el porc senglar. Així s'ha fet constar en el manifest, llegit per l'històric dirigent d'UP Pep Riera.

El document traçava en sis eixos els reptes que s'han d'afrontar perquè "el camp català contribueixi adequadament al benestar de la societat catalana". D'una banda, la "dignificació i reconeixement del paper de la pagesia de la societat" i, de l'altra, el "respecte a la voluntat democràtica de la pagesia professional catalana", que va designar en més de dos terços Unió de Pagesos com el sindicat que els representa.

El tercer punt se centra en la necessitat de posar mesures per "assegurar la justícia i l'equitat en el comerç i la distribució de productes", mentre que el quart eix reclama un "respecte amb les prioritats en desenvolupament rural". En aquest punt es denuncia que l'Estat espanyol ha disminuït en un 74 per cent l'aportació que feia al Programa de Desenvolupament Rural (PDR). Pel que fa al Govern català, UP apunta que, tot i l'augment de la dotació econòmica d'enguany, el sector encara considera insuficients els 340 milions d'euros destinats del pressupost d'Agricultura. Els manifestants han volgut enviar un missatge a la Generalitat per tal que faciliti la incorporació de joves i hi hagi relleu generacional; que aposti per la modernització de les explotacions i les mesures agroambientals i, finalment, que doni suport a l'activitat a les comarques de muntanya.

Ramaderia de muntanya i fauna salvatge

La situació a la regió de l'Alt Pirineu, perjudicada per la retallada dels ajuts i la gestió actual de la fauna salvatge (sobretot l'ós bru, el porc fer, els voltors i els cabirols), va ser precisament el desencadenant per organitzar la Marxa Pagesa i aquest és el cinquè eix prioritari d'actuació que es fa constar en el manifest.

Durant l'acte, un grup de pagesos del Baix Llobregat també es va queixar pels efectes de la fauna salvatge i per la competència il·legal, i van desplegat a la capçalera i davant la fila 0 d'autoritats un pancarta en què es podia llegir: "El president i els alcaldes del Parc Agrari no volen els pagesos. Volen tudons, conills, senglars i horts il·legals".

El sisè i darrer punt fa referència a la demanda perquè s'aturin les "arbitrarietats" amb les quals la pagesia i la ramaderia acaben perdent. S'exigeix una legislació "que garanteixi uns espais agraris protegits i productius" davant les amenaces que representa el desenvolupament urbanístic i d'infraestructures i la severitat en el disseny de plans ZEPA (Zona d'Especial Protecció d'Aus).

L'acte central de la Marxa Pagesa havia arrencat passades les dotze del migdia amb l'actuació dels Grallers Passavolant, del Camp de Tarragona. El responsable del Sector Social d'Unió de Pagesos, Salomó Torres, va obrir les intervencions i va precidir la intervenció de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va donar la benvinguda als assistents. Prèviament, va destacar als mitjans la importància de la "sobirania alimentària", amb productes de primera qualitat i de proximitat, "no només per temes de salut, sinó com a política de futur".

Després de la lectura del manifest a càrrec del coordinador comarcal del Maresme i coordinador nacional d’Unió de Pagesos entre el 1977 al 2000, Pep Riera, ha intervingut Joan Carles Gallego (CCOO), Camil Ros (UGT), Maria Recuero (USOC) i el president de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Jordi Giró.

Unió de Pagesos també ha comptat amb la presència del coordinador del sindicat espanyol Unión de Uniones, José Manuel de las Heras, juntament amb alguns representants del País Valencià, Madrid i Castella i Lleó. El manifest de la Marxa Pagesa el van tornar a llegir les noves generacions del sector, representats per el coordinador de Joves d'Unió de Pagesos, Jordi Pedrós. Després d'unes paraules del coordinador nacional d'UP, Joan Caball, l'acte es va cloure amb el cant de l'himne nacional, 'Els Segadors', que també és l'himne oficial d'UP.

Una ruta de tres dies

La participació en les dues jornades prèvies a la Marxa Pagesa ja feia preveure que l'entrada de tractors a Barcelona dissabte seria massiva. En el primer dia, dijous, 198 tractors emprenien la ruta: un total de 57 tractors provinents de la plana de Lleida i 10 de les zones de muntanya, com ara l'Alt Urgell i el Pallars Jussà, que confluïen a l'hora de dinar a Bellpuig. Un total de 35 sortien de les Terres de l'Ebre i 24 del Camp de Tarragona, que s'aplegaven al migdia a Riudoms. D'altra banda, 72 tractors iniciaven la marxa des de les comarques de Girona. Tot i aquesta embranzida, no van poder sortir tots els tractors que estaven previstos, perquè els de Bellver de Cerdanya i de Sant Joan de les Abadesses van cancel·lar la sortida a causa de la nevada.

En la segona jornada, divendres, un total de 379 tractors havien participat a la Marxa Pagesa. Fins a l'hora de dinar estaven aplegats 186 tractors a Martorell provinents de les comarques de Lleida, Muntanya i l'Anoia; un total de 30 a Terrassa -procedents de les comarques de Catalunya Central-, 103 a Vilafranca del Penedès –que venien des de les Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona, Alt Penedès i Baix Llobregat-, i 60 a Mataró, procedents de les comarques de Girona.

A la tarda, les tres columnes confluïen a tres punts, ja a les portes de Barcelona: a Badalona, on es lliurava el Manifest de la Marxa Pagesa a l'alcaldessa, Dolors Sabaté, i es feia un tast de productes de temporada i proximitat al Centre de Convencions de Badalona; a Molins de Rei, on s'ha celebrat una assemblea i un sopar, i a Santa Perpètua de Mogoda.

Aquest dissabte, tots els tractors han entrat a la ciutat per dues rutes. La sud, entrant per la Carretera de Sants, i la nord, des de l'Avinguda Meridiana i després per carrer Aragó fins arribar a la plaça Espanya i l'avinguda Maria Cristina.

Suport polític

Entre els assistents també hi havia representants polítics com ara el vicesecretari general de Coordinació Interna d'ERC, Isaac Peraire; el diputat d'En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech; i els diputats de CSQEP Lluís Rabell i Joan Coscubiela i el president del Consell Nacional de Demòcrates, exalcalde de Vic i expresident de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abadal.

La CUP celebrava a la mateixa hora, a Vilafranca del Penedès, el seu Consell Polític, i va emetre un comunicat on ha volgut fer públic el seu suport als pagesos catalans. Amb el títol 'Per una pagesia digna, una alimentació sana i un món rural viu', en l'escrit s'assenyala que per "reivindicar la dignitat pagesa" cal una "eradicació de la gran distribució, que compromet els preus i sotmet les varietats agrícoles i les races d'animals a una desaparició en massa". A més, considera que les grans empreses agroalimentàries "condicionen les produccions únicament als criteris de l'exportació i l'agronegoci". "Això, no és només responsabilitat de la Generalitat, sinó de sistema econòmic, de la societat i el model de consum", afegeix el text, que denuncia "un fenomen d'acaparament de terres agràries en mans d'empresaris agrícoles, de manera que el preu mig de la terra entre el 1997 i el 2013, ha augmentat un 122%".

El Govern es compromet a dignificar el sector

Sobre tot plegat, la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha volgut donar un missatge de ''compromís i defensa'' per tirar endavant el sector primari ''posant tots aquells elements que realment són necessaris per dignificar-lo''. Serret ha recordat l'increment d'un 13,6% previst en els pressupostos del Departament per enguany, en el marc del que defineix com un ''gran pacte nacional sobre la política alimentària del país'', amb el sector productor com a base, però articulat amb tots els agents de la cadena fins al consumidor.

Serret ha reconegut que la prioritat ha de ser que el sector primari mateix "sigui capaç de tenir la força suficient i la capacitat d'incidir a l'hora de formar els preus dels seus productes", i ha assegurat que està ''plenament compromesa a defensar i tirar endavant el sector primari'' i a ''fer evident a tota la societat'' com n'és d'estratègic el sector a nivell de política alimentària i de país, però també com n'és d'estratègic a nivell de gestió sostenible del nostre medi. Precisament un dels motius que ha empès UP a convocar aquesta marxa de tractors que es preveu històrica és perquè volen reivindicar que també existeixen i per renovar el contracte de la societat amb el camp per al futur més immediat.