Exemplars de mastí del Pirineu protegiran els cavalls a l'Aran enfront dels atacs de l'ós
La mesura s'implementa aquest estiu a les muntanyes araneses i ja s'ha facilitat a dos ramaders. Prèviament, els gossos s'han habituat a conviure amb el bestiar per desenvolupar l'instint de protecció
Francesc Bruna, conseller de Medi Ambient del Conselh Generau, ha explicat a l'ACN que "no són gossos de treball" però sí de protecció. Per tant, a l'Aran serà habitual veure ramats de cavalls acompanyats de gossos sense necessitat d'haver-hi cap ramader. Bruna ha detallat que tot plegat és fruit d'un intercanvi de coneixements i experiències sobre la convivència de la ramaderia i la fauna salvatge entre l'ens aranès, el Govern català i la Junta de Castella i Lleó.
Punts d'alimentació pels gossos de protecció
Els gossos de protecció estaran sols a la muntanya, acompanyant als cavalls o eugues. Pel que fa a la seva alimentació diària, es farà a través de punts d'alimentació. Es tracta d'una caixa que s'obre de manera automàtica quan el gos s'hi atansa gràcies a un collar. D'aquesta manera el gos pot anar a menjar cada dia i després retornar amb el ramat.
El Conselh Generau també ha posat a disposició d'un ramader de Mont (Vielha e Mijaran), un altre gos de protecció de sis anys i amb experiència prèvia per a implementar al seu ramat de cavalls. En aquest cas ja se li ha facilitat la caixa d'alimentació. Bruna ha dit que és conscient que serà un projecte en què costarà veure els resultats a curt termini, però que confia que a la llarga sigui beneficiós pels ramaders aranesos i la protecció dels seus ramats.
Noèlia Moreno, una de les propietàries dels cavalls, ha dit que han volgut col·laborar amb el Conselh Generau en aquest pla pilot perquè qualsevol mesura que ajudi a minimitzar els atacs d'os, és bona. Aquesta ramadera aranesa ha insistit que confia que sigui una mesura més que sumi amb les ja existents.
Iván Afonso, tècnic de Medi Ambient del Conselh Generau, hi ha afegit que són molt importants els primers mesos de socialització. Durant aquests tres o quatre primers mesos els gossos es fidelitzen amb un tipus d'exemplars concrets. Si els gossos canvien de ramat, s'haurà d'iniciar un altre període d'adaptació amb aquests nous animals a qui protegir. Alfonso ha explicat que si els gossos estan ben socialitzats, no ataquen a les persones i solament tenen una "actitud d'advertència". En cas de presència d'un llop o d'un os, l'actitud dels mastins canviarà i serà "d'atac directe" per protegir el bestiar.
Quan els mastins ja estiguin a la muntanya sols amb el bestiar caldrà una sensibilització de la gent per evitar que es pensin que estan abandonats o desapareguts. Caldrà que la gent conegui que són gossos de protecció i no han d'anar acompanyats de cap persona.
