Tretze anys de la inauguració de l'embassament de Rialb

Aquest dijous s'han complert 13 anys de la inauguració de l'embassament de Rialb, que va suposar la inundació de 1.500 hectàrees de terres fèrtils del sud de l'Alt Urgell i el nord-est de la Noguera. Durant aquest període, els municipis de la zona s'han queixat del retard en el desenvolupament d'alguns dels projectes previstos per compensar l'expropiació forçosa de terrenys.

El projecte ja s'havia plantejat a la dècada de 1960, però es va accelerar arran dels estralls de la riuada de 1982. El procés va estar envoltat de polèmica pel rebuig manifest dels habitants de la zona a ser expulsats del seu territori.

Els veïns de Tiurana, població datada des del segle XII, són els que es van enfrontar amb més bel·ligerància a l'administració i a les forces policials, però finalment no van poder evitar l'inici de les obres, el 1992, i la desaparició del poble. Tot i això, es van emportar al nou nucli de població alguns elements històrics, com ara les arcades del carrer Major, les façanes de l'església i de la plaça Major i un pou àrab.

Arran de la pèrdua irreparable de les millors terres agrícoles, el futur de l'entorn de Rialb es va enfocar cap a noves activitats com ara el turisme vinculat a activitats aquàtiques, que, tanmateix, encara està en fase de desenvolupament. Els agricultors i alcaldes han denunciat en diverses ocasions els retards en l'execució de les obres compensatòries que els van prometre, com ara els nous regs o bé la làmina estable de la cua del pantà, a Oliana.

A causa de diversos episodis de sequera, l'embassament de Rialb no es va omplir completament per primera vegada fins al 2008, vuit anys després de l'estrena. La capacitat màxima és de 404 Hm3, està situat a una altitud d'entre 360 i 436 metres i la presa arriba a una alçada de fins a 99 metres.