Un 45,9% d'habitants d'Andorra consideren el català com a llengua pròpia
Prop de la meitat de la població d'Andorra (45,9%) considera el català com la seva "llengua pròpia", malgrat que només el 35,7% la té com a llengua materna, que en un 43,2% de casos és el castellà. El català es manté com la llengua més utilitzada en el dia a dia, amb una mitjana de 3,2 sobre 5, però seguida de prop pel castellà, amb un 3,0.
Aquestes i d'altres dades conformen l'actualització de l'estudi 'Coneixements lingüístics de la població d'Andorra', que constaten un estancament en el coneixement de la llengua oficial del país, que segons els enquestats és en una mitjana de 8,0 sobre 10, una dècima menys que a l'anterior estudi del 2014. En canvi, el castellà és conegut per quasi tota la població, amb una mitjana de 9,3. El coneixement del català, d'altra banda és més alt entre les persones d'entre 15 i 24 anys que entre la gent de més edat.
Les dades d'aquesta darrera onada mostren una millora de la competència en català entre les persones nascudes a Andorra i entre les que fa més de vint anys que hi resideixen, malgrat que l'ús quotidià de la llengua oficial només supera per unes dècimes el del castellà. De fet, pel que fa a la valoració com a llengua de referència, el castellà rep un 57,6 i el català un 56,8, tot i que respecte de l'anterior estudi el català ha augmentat un punt i el castellà n'ha perdut un. Els segueixen a molta més distància el francès (16,9), que tot i això guanya més de dos punts, respecte d'ara fa cinc anys i supera el portuguès (13,9). Tanmateix, pel que fa a ús habitual, el portuguès és en tercer lloc (1,4 sobre 5), a un nivell molt semblant al francès (1,3).
Garantir el català en l'atenció al públic
La ministra de Cultura i Esports del govern d'Andorra, Sílvia Riva, acompanyada del director de Política Lingüística, Joan Sans, i el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó, ha presentat els resultats de l'estudi, elaborat pel CRES.
Riva conclou que "la diversitat demogràfica del país és una font de riquesa cultural inqüestionable i de progrés social, que juntament amb la millora econòmica dels darrers anys, ha implicat un lleuger increment del nombre de persones d'origen estranger". Aquests factors, afirma, expliquen els resultats de l'enquesta.
Tanmateix, per evitar un major retrocés en l'ús social del català, el Govern preveu dissenyar i impulsar una nova campanya de promoció, centrada sobretot en les feines d'atenció al públic, un dels punts on se segueix constatant més mancances a l'hora de complir l'obligació legal de saber parlar a clients i usuaris en l'idioma oficial.
Aquest és un dels estudis més antics realitzats a Andorra i exposa l'evolució al país des del 1995 i fins el 2018 i la situació actual. L'objectiu de l'estudi és conèixer els usos lingüístics en les relacions interpersonals a Andorra en els diversos àmbits (família, amics, feina, entitats públiques i món socioeconòmic), conèixer i quantificar les llengües d'identificació de la població entre llengua materna i llengua pròpia i determinar el nivell de coneixement del català i d'altres llengües presents al país.
