Un estudi amb ADN conclou que ja es va introduir peixos als estanys del Pirineu al final de l'Imperi Romà

Un estudi liderat per Elena Fagín, investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), i Jordi Catalan, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que ara s'ha publicat a ‘Nature Communication’, revela que l'inici de la introducció intencionada de peixos als llacs del Pirineu podria datar del segle VII, a l'època tardana de l'Imperi Romà. El treball s'ha centrat en el Lac Redon, a la Val d'Aran, i la hipòtesi amb què treballen és que els pobladors d'aquella època ho feien amb la intenció de disposar d’aliment mentre pasturaven amb els ramats d’ovelles.

Per descobrir-ho, s’ha rastrejat la història amagada en un testimoni de sediments de la llacuna, que abasta 3.300 anys d’antiguitat. Tot i que aquests no conserven el codi genètic de peixos de forma adequada, es van fer les proves d'ADN dels seus paràsits, on sí que estava ben preservat. El treball conclou que la introducció premeditada de peixos va arribar centenars d’anys abans del que indiquen els primers documents històrics, que fins ara situaven l'inici d'aquesta activitat als segles XIV i XV. Els resultats també coincideixen amb una troballa de restes arqueològiques als voltants i reforcen la idea que la regió tenia zones de pastura que els habitants de l'època tardoromana i visigoda feien servir per al bestiar.

Elena Fagín ha explicat a l'ACN que "els peixos no tenen manera d'accedir als estanys d'alta muntanya" i que "només poden arribar allà si algú els porta, així que la seva presència és un indicador d'intencionalitat i d’activitat humana". Les dades apunten que la població a la zona es va mantenir constant al llarg dels anys, malgrat els canvis en la població humana de la zona circumdant. Tot i això, podrien haver sofert l'impacte de les tendències climàtiques, com ara èpoques de molt de fred o de molta calor.

A banda dels paràsits, durant la recerca també es van analitzar d'altres indicadors ambientals, com ara els pigments fotosintètics també presents al sediment, que donen pistes sobre la quantitat d'organismes que habitaven l'estany al passat. Es va observar que la presència de paràsits de peixos coincidia amb un increment en la productivitat de l'estany, perquè hi havia més activitat fotosintètica. Segons l'equip, el motiu pot ser que l'increment del ramat -principalment ovelles- a l'època tardoromana i visigoda va provocar una major erosió del sòl. Per això, quan plovia o nevava, alguns nutrients del terreny es transportaven cap a l'estany. “Aquesta aportació de nutrients afavoreix el creixement del fitoplàncton i es reflecteix en l'augment dels pigments fotosintètics conservats als sediments”, explica la investigadora del CREAF i de la Universitat de Barcelona Marisol Felip, també coautora de l'estudi.

Un paràsit que habita a les brànquies del peix

Per endinsar-se al passat dels estanys de muntanya solen emprar-se els denominats "testimonis de sediment", mostres cilíndriques que s'extreuen del fons de l'estany mitjançant una perforació. Normalment, s'observen certs paràmetres com ara nutrients de fòsfor i nitrogen, si hi ha metalls pesants o les restes d'organismes fòssils i d'ADN ambiental, entre altres coses. Això pot ajudar a determinar, per exemple, com era el clima i si hi havia presència d’alguns tipus de vida, "per fer-se una idea del valor d'aquests sediments, cada 3 centímetres contenen uns 100 anys d'història", explica Fagín.

Els paràsits que més fàcilment es van detectar pertanyen a un protozou flagel·lat que viu a la pell i les brànquies dels peixos, encara que també es van observar d'altres grups que, conclouen els investigadors, "demostren el potencial de l'ADN antic de paràsits per ajudar a comprendre l'activitat humana històrica i documentar impactes fins ara poc clars dels assentaments als ecosistemes d'alta muntanya". En aquest sentit, d'altres estudis semblants fets els darrers anys en zones d'alta muntanya han conclòs que, al contrari del que defensen alguns col·lectius, espais com el Parc Nacional d'Aigüestortes i el seu entorn no són indrets amb natura verge sinó que, ben al contrari, segles enrere havien gaudit d'una intensa activitat humana.

Quatre dècades investigant el Lac Redon

El Lac Redon té actualment una població d'unes 60.000 truites, que sobretot es fan servir per a la pesca recreativa. Marisol Felip i Jordi Catalan porten prop de 40 anys investigant aquest estany i actualment continuen estudiant-ne diversos processos, perquè "és com tenir un arxiu històric natural, on podem anar descobrint com eren els ecosistemes del passat i, també, un laboratori a l'aire lliure on podem observar com influeix el canvi climàtic i l'activitat humana en l'ecosistema".