Un estudi analitza l'impacte dels visitants en la fauna i la flora a la Reserva de Boumort

Un nou estudi mesurarà l'impacte dels visitants a quatre espais naturals de Catalunya tot emprant paranys fotogràfics i gravadors de so per analitzar l'afectació sobre mamífers i ocells. Entre els indrets analitzats hi haurà la Reserva Nacional de Caça de Boumort, a cavall entre l'Alt Urgell i el Pallars Jussà. Els altres participants seran l'Espai Protegit de l'Alta Garrotxa i els parcs naturals del Montseny i dels Ports.

Els impulsors de la idea són les fundacions conservacionistes Emys, Trenca i SEO Birdlife, en coordinació amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Segons els seus impulsors, l'objectiu és "impulsar un nou model de turisme forestal que compatibilitzi la conservació de la biodiversitat". Els treballs ja van començar a l'abril però s'allargaran durant dos anys. Tot i això, ara s'és en un "moment clau", afirmen, perquè és quan hi ha més visitants tot coincidint amb l'època de cria de moltes espècies.

Els quatre espais protegits s'han escollit perquè "són llocs que han experimentat les darreres dècades un augment significatiu de visitants que hi van amb la intenció de gaudir de l'entorn i fer activitats recreatives a l'aire lliure". Els responsables del projecte opinen que cal "una gestió específica" per garantir "la compatibilitat de l'ús públic i la conservació dels valors naturals". Des del punt de vista d'aquests col·lectius conservacionistes, "la presència humana constant i intensa als espais naturals pot interferir en el comportament d'algunes espècies, limitant-ne l'espai vital disponible i alterant-ne la reproducció", i "aquest impacte es dona especialment a la primavera i l'estiu, moment en què coincideixen l'època de cria i el pic de visitants a la majoria dels espais". A aquests factors hi afegeixen que "el pas constant de persones en aquests espais té d'altres efectes com l'erosió del sòl i els danys a la vegetació".

Una de les causes principals d'aquests canvis, afirmen, és l'increment de població: en poc més de vint anys el cens de Catalunya ha augmentat un 25%, passant de 6 milions a 8 milions d'habitants. Això, hi afegeixen, coincideix amb "la demanda creixent de contacte amb la natura", sobretot des de les àrees urbanes (que és on hi ha hagut l'augment demogràfic més gran), i "la popularització del cotxe privat com a mitjà de transport o la democratització de la informació, que permet a un gran nombre d'usuaris conèixer espais naturals mitjançant internet i xarxes socials".

Per tot plegat, des d'Emys, Trenca i SEO pensen que caldria "protegir zones especialment sensibles per a la fauna i la flora, informant els usuaris sobre pràctiques respectuoses i construint espais més resilients davant del canvi climàtic i els incendis forestals". Aquesta actuació s'emmarca en el projecte 'Flow4Bio', de "boscos fluids per a la biodiversitat i les persones, que promou el que consideren com a "turisme forestal sostenible a zones rurals, combinant desenvolupament econòmic amb conservació de la biodiversitat". L'acció compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), i amb finançament dels fons Next Generation de la Unió Europea.