Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Un estudi conclou que el primer dinosaure lambeosaurí d'Europa vivia a l'Alt Pirineu

Un estudi conclou que el primer dinosaure lambeosaurí d'Europa vivia a l'Alt Pirineu

Al jaciment dels Nerets, a Tremp, s'ha trobat les restes més antigues d'aquesta espècie. Era originària d'Àsia i es distingia per una prominent cresta damunt del cap

Recreació d'un dinosaure lambeosaurí (Imatge: ДиБгд - Russian Wikipedia / CC)
Recreació d'un dinosaure lambeosaurí (Imatge: ДиБгд - Russian Wikipedia / CC)
26/11/2019 10:35

El primer dinosaure lambeosaurí d'Europa va viure a l'actual territori de l'Alt Pirineu. Així ho assegura un article publicat a la revista 'Cretaceous Research', en què s'explica que al jaciment dels Nerets, a Tremp, s'han trobat les restes més antigues a Europa d'aquesta espècie.

L'estudi compta amb la participació d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museu de la Conca Dellà i revela que aquest curiós grup d'hadrosaures va arribar a Europa provinent d'Àsia uns 275.000 anys abans del que es creia. La seva irrupció va suposar importants canvis en els ecosistemes del Cretaci europeu.

Els lambeosaurins són un grup d'hadrosaures, també coneguts com a dinosaures de bec d'ànec, que es caracteritzaven per tenir una prominent cresta damunt del cap, la funció de la qual estava relacionada amb la comunicació. Aquesta estructura era buida i possiblement tenia un paper important en la competència sexual, com a reclam visual. Es creu que en algunes especies també servia per amplificar els sons que emetia l'animal.

L'illa Ibero-armoricana

Ara fa uns 69 milions d'anys (durant el període conegut com a Maastrichtià), els actuals Pirineus, Ibèria i part de França formaven una gran illa anomenada illa Ibero-armoricana, que formava part de l'arxipèlag que era Europa durant el Cretaci. Aquesta illa estava dominada per grans dinosaures herbívors de coll llarg coneguts com a titanosaures, però llavors hi van arribar els també herbívors hadrosaures, provinents de l'Àsia. L'arribada d'aquests nous grups de dinosaures a l'illa es va produir en moments de baixada del nivell del mar, quan les plataformes marines quedaven exposades i les àrees emergides quedaven temporalment connectades, bo i servint de lloc de pas per a les faunes.

La recerca està encapçalada per l'investigador Simone Conti (Universitat de Milà) que durant tres anys va participar a les excavacions dutes a terme als Nerets. "Durant diverses campanyes en aquest excepcional jaciment vam excavar 29 restes fòssils d'hadrosaure lambeosaurí", segons ha explicat a l'ACN Bernat Vila, investigador de l'ICP i el MCD. Van trobar fragments de dentició, diverses vèrtebres i restes de la pelvis i de les extremitats que van pertànyer a, com a mínim, tres individus diferents.

La presència d'hadrosaures lambeosaurins al continent Europeu "va suposar una revolució als ecosistemes del Cretaci europeu", comenta Albert Prieto-Márquez, també coautor del treball i especialista en hadrosàurids. En pocs milions d'anys, els hadrosaures es van expandir per tots els ambients de l'illa Ibero-armoricana. "Des del moment en què apareix el primer lambeosaurí, al Pirineu hi trobem desenes de jaciments amb les seves restes fòssils, incloent fins i tot una gran profusió de petjades i rastres que acrediten que ocupaven diversos ambients", hi afegeix. Això és una bona mostra de l'èxit evolutiu que va tenir aquest grup.

Restes de gran valor al Pirineu

El registre fòssil de dinosaures a Catalunya és extraordinari; principalment al Pirineu i Prepirineu, on hi ha les evidències dels darrers dinosaures que van viure a Europa, pocs milers d'anys abans de la seva extinció a tot el planeta. Els fòssils que proporcionen són el principal camp d'estudi dels paleontòlegs. Alhora, representen una font inesgotable de continguts per als centres d'interpretació i museus de la zona que divulguen un patrimoni paleontològic únic.

L'interès pels dinosaures pirinencs rau en el fet que es tracta dels últims grups dels quals se'n té registre a Europa i aporten per tant molta informació dels ecosistemes abans de l'extinció massiva del final del Cretaci.

L'ICP és un centre de recerca de referència dedicat a la recerca en paleontologia de vertebrats i la conservació i divulgació del patrimoni paleontològic que té com a patrons la Universitat Autònoma de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i forma part de institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya). L'entitat gestiona el Museu de la Conca Dellà, a Isona, i la Dinosfera de Coll de Nargó, centres d'acollida del Parc Cretaci, un apassionant viatge en el temps.

Mostrar formulari de contacte