Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Un estudi de les universitats de Lleida i Saragossa veu un risc alt d'abandonament de terres en àrees turístiques dels Pirineus

Un estudi de les universitats de Lleida i Saragossa veu un risc alt d'abandonament de terres en àrees turístiques dels Pirineus

L'anàlisi esmenta la millora de les connexions viàries i el turisme d'esquí com a causants, malgrat que algunes de les comarques assenyalades no tenen cap estació de muntanya. També situen un perill elevat a l'Aran i al nord de l'Aragó
Imatge d'un estudi sobre abandonament de terres als Pirineus (UdL-UniZar)
09/06/2022 12:55

El Pirineu oriental té un alt risc d'abandonament de terres agrícoles per la pressió del turisme, les segones residències i "les bones connexions viàries", segons un estudi conjunt que han fet les universitats de Lleida i de Saragossa. Tot i això, la part dels Pirineus on aquesta recerca hi veu més perill és la de l'Aran i l'Aragó. El treball s'acaba de publicar a la revista 'Landscape and Urban Planning'.

Pel que fa a Catalunya, el model geoespacial ubica el "major risc" a les comarques de la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, la Selva, Osona i el nord del Berguedà. També esmenta l'àrea del Pirineu Central, en un àmbit geogràfic que abasta el Pallars Jussà, la Ribagorça aragonesa, el Sobarbe i l'Alt Gállego. L'estudi assegura que en aquest risc també hi tenen a veure "esports de muntanya com l'esquí", malgrat que una part d'aquestes comarques no tenen cap estació d'esquí i alguna d'elles, com la Selva, ni tan sols en tenen a prop.

Els investigadors de la UdL i la Unizar han ajustat un "model d'alt rendiment predictiu" que calcula "la probabilitat d'abandonament de terres al Pirineu combinant algoritmes d'aprenentatge automàtic, dades geoespacials i observacions històriques del territori entre el 1980 i el 2019". Les taxes d'abandonament més elevades es troben als nuclis rurals i pobles de "les valls inferiors on el turisme i les activitats recreatives han proliferat al llarg dels anys", malgrat que el turisme de neu i muntanya està concentrat bàsicament a les valls superiors. Segons diuen els autors, "les connexions ràpides amb les àrees metropolitanes de Barcelona (autovies de la C-17 i la C-16) i Saragossa (A-23, A-21, N-330 i N-240) també han contribuït a la proliferació de segones residències i altres formes d'allotjament, com ara càmpings i hotels", malgrat que actualment moltes d'aquestes vies ràpides només estan desdoblades fins a l'àrea del Prepirineu. D'altra banda, afirmen que la probabilitat d'abandonament de terres és més baixa "al voltant de les àrees protegides, però més alta en llocs especialitzats en turisme rural o esquí, especialment a la Val d'Aran, el Sobarbe i l'Alt Gállego". Tot i això, matisen que les estacions "no fomenten l'abandonament per si mateixes sinó per la seva oferta lúdica complementària", perquè faciliten que molts habitants hagin pogut substituir l'activitat agrària per la turística o, com a mínim, combinar les dues opcions.

L'estudi opina que la identificació de llocs estratègics on l'abandonament de terres serà més probable en el futur "és fonamental en el disseny de polítiques efectives per prevenir i revertir el procés i els seus impactes associats", i suggereixen a les autoritats de "prendre decisions a múltiples escales, des de plans locals de gestió de la terra fina a programes de polítiques a tota la regió".

Un altre estudi de personal investigador de la UdL i Unizar, publicat a 'Remote Sensing of Environment', ha constatat com les espècies forestals tornen a cobrir els camps de cultius abandonats i les àrees obertes dels Pirineus. Aquest recobriment natural, conegut com a successió secundària, consisteix en la colonització per les espècies arbustives durant els primers 5 anys i pel desenvolupament de l'estrat arbori a partir dels 10-15 anys.

Mostrar formulari de contacte